Com dir-t'ho

De la invenció de la roda, a la impremta o la màquina de vapor, és evident que els avenços tecnològics han reconfigurat la nostra vida i la manera com entenem el món. Al principi, cada nou invent és fascinant, però de mica en mica hi comencem a veure els clarobscurs: contaminació, màquines que, en lloc d’amenitzar, substitueixen llocs de feina, scroll infinit que ens fregeix el cervell. En un moment en què les màquines no prediuen números, sinó paraules, què ens fa diferent d’elles? Quins efectes té que el llenguatge es transformi en una...

“Odio els homes”. “Què t’esperes, si és un tio”. “Sí, malauradament, sóc hetero”. Són frases que moltes hem sentit parlant de relacions heterosexuals i que gairebé mai sorprenen ningú. Alhora, cada cop més celebritats reivindiquen el celibat voluntari —com Rosalía— i sembla que disminueix la presència dels nòvios a les xarxes. Aquest clima té un nom: heteropessimisme. Una tendència creixent de renegar de l’heterosexualitat sense abandonar-la.

Per parlar-ne ens acompanyen Irene Jaume, sociòloga i llibretera de La Ciutat Invisible, i Ayme Roman, filòsofa i divulgadora feminista.

Què entenem per a cultura popular catalana? Què fem amb expressions que avui es poden llegir com a racistes o masclistes? Revisar la tradició és esborrar la memòria o, al contrari, és una manera de mantenir-la viva?

La cultura popular, espcialment en una nació sense estat, no només transmet la tradició d’un poble: és un espai on es construeixen vincles, sentiment de pertinença i imaginaris col·lectius compartits.

Tanmateix, la cultura popular no és neutra. També és un espai travessat per debats polítics i socials, especialment en una nació sense estat com la nostra...

Durant dècades, la guerra semblava un concepte llunyà, expulsat del debat públic en favor de la desmilitarització i la noviolència. Però ara, sembla que la cosa ha canviat: la guerra ja no és només allò que passa lluny, ni allò que mirem de reüll a les notícies. Ens toca d’aprop: literalment a les fronteres europees amb la guerra a Ucraïna, i emocionalment, amb el genocidi a Palestina. 

El conflicte armat torna a ser el centre de gravetat política, econòmica i simbòlica, i la importància de tenir un exèrcit for...

El 2026 ha començat amb el segrest del president veneçolà i les amenaces d’envair Colòmbia i Grenlàndia per part dels Estats Units. En aquest context d’escalada de tensions i normalització de l’ús de la força, analitzem com els marcs del dret internacional, la sobirania i la seguretat nacional que han operat des de la Segona Guerra Mundial estan sent redefinits.

Quin objectiu persegueix Donald Trump amb aquestes jugades? Amb aquest mapa inestable d’aliances i moviments, on queda Europa? Estem davant d’una crisi de la diplomàcia tal com la coneixíem? I com...

Després d’una primera conversa sobre la inflació, l’encariment de la cistella de la compra i els relats de la por que envolten l’economia, avui estirem el fil de què fer amb els pocs diners que has aconseguit estalviar. En un context d’incertesa, precarietat i devaluació de la moneda, ens preguntem com es pot aconseguir una mínima seguretat econòmica: És normal que estiguem preocupats per la davallada del valor de l’euro, o és comprar un discurs de la por? Es pot estalviar o invertir diners èticament? Quines conseqüències pot portar un estalvi mal dirigit...

Es pot crear contingut vinculat a la defensa dels drets socials sense fer cringe? Com ens podem fer un forat entre tant soroll informatiu? En l'àmbit estètic, quin format triomfa a internet? L'humor és estratègic o obre la porta al cinisme? 

En vam parlar a la gala dels Premis Barnils amb Victor Lafuente, creador de contingut, Neus Climent, de No m’importa i l’Arnau Lleonart, vicepresident del Grup Barnils.

Què passa després del van menjar anissos i van viure feliços? Es pot compaginar la carrera professional i les responsabilitats adultes amb el desig? Com es manté viu el desig sexual enmig de la rutina? I com conciliem la necessitat que ens passin coses estimulants amb allò que s’espera de nosaltres com a parella o com a mares? La teva parella et pot conèixer mai al 100%? Podem reivindicar el dret al secret?

En aquest episodi intentem desgranar totes aquestes preguntes en un club de lectura obert al voltant de la novel·la De quatre gr...

Hi ha una idea que és de consens, i és que el pensament no delinqueix. Vaja, que no et poden detenir per odiar algú o desitjar-li la mort, sinó per fer-li mal de veritat, per executar l’acció. Però la història ens recorda que abans que l’horror esclati hi ha un pas imprescindible: la normalització de l’odi i la deshumanització. Quan un col·lectiu deixa de veure un altre com a persones i els converteix en enemics, l’odi esdevé el preludi de la violència. Què és exactament un delicte d’odi? I un crim d’odi? Fer mal a algú qu...

Ja sigui malgastant compulsivament o controlant fins l’últim cèntim, hi ha una sensació d’intranquil·litat general en relació amb què fer amb els diners, òbviament accentuada per una alarma de recessió econòmica, inflació i una altra crisi que s’apropa. Avui ens preguntem, què hem de fer amb aquests 5.000€ 10.000 que has aconseguit estalviar ara que tothom parla d'inflació? Tenir els diners al banc és sinònim de perdre diners? On queda l'ètica en temps de campi qui pugui? Com condiciona el debat sobre economia l'auge dels criptobros?

Per parlar-ne ens acompanya en Carles Badenes, economi

Què està passant amb les polítiques migratòries a casa nostra? Què porta a desplaçar algunes rutes irregulars cap a les Illes Balears i Pitiüses? Com hem passat del “volem acollir” al discurs de la por i la xenofòbia en menys de 10 anys? És cert que tenim un problema de recursos? La migració es pot preveure o anticipar? Quines competències tenim als Països Catalans i quines depenen del govern estatal?

Engeguem 3a temporada parlant del nou informe que han publicat el centre Irídia i Novact: "Violència i abandonament institucional vers les persones...

La relació dels joves amb la sexualitat sempre ha escandalitzat: els anys 60 espantaven les orgies que es vinculaven a la revolució sexual; els 80 van portar una nova onada de pànic al voltant de l’epidèmia de la sida i als 2000 per la coneguda cultura del ‘polvo’ als campus universitaris, però ara les dades indiquen que això està canviant. Sembla que avui el que ens preocupa no és el considerat mal sexe ni l’excés de sexe, sinó la falta de sexe. Com és que en un moment en què el sexe està menys estigmatitzat que mai i és més fàcil d'acon...

S'està perdent la cuina tradicional catalana? Ens l'estan colant amb bodeguetes amb macarrons a 18€? Què fa d'un bar un espai de trobada? Xarxes socials: finestra d'oportunitat o agent gentrificador?

En aquest episodi parlem dels bars d'ahir i d'avui amb tres convidats d'honor: els responsables del Bar Bocata, la Bodega Montferry i la Bodega El Sidral.

Amb l’arribada de l’estiu i la pujada de temperatures, augmenta també l’activitat d’un col·lectiu molt concret del nostre territori: les comissions de festa major. Mentre cada dia neix una nova associació de veïns molt preocupada per la seva salut auditiva, algunes de les festes més estimades del país estan a punt de morir d’èxit. Quin paper juga la cultura popular en l'arrelament a un poble, barri o ciutat? Festa popular és sinònim d'oberta a tothom? És cert que tenir arrels està de moda? En parlem amb Irene Galán, cap de colla dels Blau...

Com és que la distància entre conèixer la llengua catalana i parlar-la és tan gran? En l’actual context de crisi econòmica, qui queda exclòs d’aprendre la llengua? Es pot reclamar el català a persones que no tenen els recursos per fer-ho? Com podem combatre els discursos xenòfobs que responsabilitzen les persones migrants de la pèrdua de l’ús social? En parlem amb la filòloga catalana Marina Massaguer, el sociolingüista Avel·lí Flors i l'economista i economista i doctorand en Història contemporània Eloi Gummà, en el marc de la Fira Literal.

Els detectem a carrers de distància, els critiquem a la taula del bar amb els amics, i de vegades —potser més sovint del que voldríem admetre— ens fan sentir inferiors. Moderns. Tothom sap qui són. Almenys fins que hem de posar-hi noms i cognoms, perquè llavors sembla que comenci el joc de la pesta alta: ningú vol carregar amb la connotació negativa que genera aquesta etiqueta. Però què és, exactament, ser un modern? És una tribu urbana? Un estil estètic? Una manera de pensar? Quina és la línia entre el que és modern i el que no? Sempre...

Sembla que la indústria musical dels països catalans viu un moment molt dolç: des de fa un parell d’anys, hem anat veient com nous noms s’obrien pas i amb poc temps ocupaven els espais que anaven els altres ja més consagrats, i això sembla que és una roda que no s’atura. Assedegats com estem d’estructures d’estat i referents en la nostra llengua, tothom s’agafa a aquestes estrelles com si fossin déus de l’Olimp, generant altes dosis de pressió, responsabilitat o també manca de crítica real. Com es viu aquest boom de l’esc...

Amb la reelecció de Trump com a president dels EUA es confirma que l’entrada de l’extrema dreta a un dels governs més poderosos del món no és un error històric. A més, hem vist com la figura d’aquest líder sense escrúpols s’està replicant arreu amb un patró molt similar: des de Netanyahu fins a Milei, Bolsonaro o Abascal. Molts mitjans pinten Trump de sonat, boig i malvat, però quina estratègia hi ha darrere de les seves accions? Com s’expliquen les noves polítiques econòmiques i l’amenaça amb la sortida de...

Ja fa uns dies que la nova Enquesta d’Usos Lingüístics va sortir a la llum i sembla que, malgrat el creixement dels pòdcasts, creadors de contingut, pel·lícules, teatre i música en català, la nostra llengua té peu i mig al penya-segat mentre el castellà li guanya terreny. És cert que, si mirem les dades, hi ha un gran percentatge que encara el vol transmetre als seus fills i també una gran voluntat de part dels nouvinguts per aprendre’l, però molts ens preguntem: realment n’hi haurà prou amb tot això? Quins són els incentius per a...

Una reivindicació històrica del feminisme ha estat que les dones tenen un valor que va molt més enllà de l'aspecte físic que tinguin, especialment ara que els cànons estètics són cada cop més difícils de complir. Després d'anys posant sobre la palestra la pressió estètica, ara surten noves veus que defensen que fer-nos pentinats estrambòtics, cuidar-nos la pell, o maquillar-nos és una opció individual de salut o, fins i tot, d'empoderament.

En parlem amb la creadora de continguts digitals Mercè Prat (@la_semproniana) i la cantant Llum Aymerich.

Encara pot existir alguna manera de fer un bon ús d’internet? Quina mena de contingut pot generar un impacte real en la transformació social i quin només omple encara més el contenidor de la brossa digital? Les xarxes han de ser una representació de la societat? Com de fina és la línia que separa la vida real i la virtual? 

Si totes aquestes preguntes ja se’ns fan grosses ara, és possible que en els anys vinents Internet ens atropelli definitivament. Per sort, hi ha gent que fa molt temps que hi pensa. En parlem amb...

Tota la vida ho hem sentit: si el Barça va bé, Catalunya també. Pel que és bo i pel que és dolent, l'equip blaugrana s'ha convertit en molt més que un club. Quin és el lligam entre el catalanisme i el barcelonisme? Si Catalunya tingués un Estat, tindria la mateixa rellevància al nostre país? Podem dir que el Barça fa catalans?

En parlem amb David Carabén, cantant, guitarrista i compositor del grup Mishima i periodista i comissionat del 125è aniversari del Futbol Club Barcelona, i Ramon Piqué, escriptor del llibre “El contracte. Cruyf...

Taules parades amb millors i pitjors vaixelles, olles d’escudella amb més o menys pilota, i caves i torrons més o menys bons. Aquests són els stories que passarem durant les sobretaules avorrides a finals d’aquest mes, però serà aquest l’any en què per fi veurem coberts a taula per a amics i amigues? Després d’anys discutint si els amics són realment la família que s’escull, hi ha un tema que se’ns travessa com el greix del pernil salat: els diners. Ja se sap: la pela és la pela! A l’era dels Biz...

Arran del pas de la DANA al País Valencià s'ha reobert conflictes ètics que plantegen les xarxes socials quan esclata una crisi: Quan hi ha una catàstrofe natural, és frívol parlar d'altres coses a internet? Quan d'útil és compartir una story de suport a una causa? Què és millor, repostejar o no fer res?

En parlem amb els influenciadors Cèlia Espanya i Fran Tudela (Cabrafotuda).

Un bon símptoma que un moviment és viu, avança i es transforma és que any rere any arribem a la mateixa data amb debats nous sobre la taula. El passat 8 de març discutíem per què més de la meitat d’homes joves catalans creuen que el feminisme ha anat massa lluny, tot i saber també que el 75% de la població té la convicció que la igualtat de gènere contribueix a una societat més justa. Durant aquest any hem fet el que hem pogut per treure’n l’entrellat mentre casos com el de Luis Rubiales, Domin...

Fa anys que Catalunya lidera el rànquing de desnonaments a l’Estat i Barcelona és la ciutat més cara per llogar una habitació, 550€ de mitjana, per sobre de Madrid i de València. Davant d'aquesta situació, els col·lectius d'habitatge han convocat una manifestació sota el lema "abaixem els lloguers". Qui ha de sortir al carrer? Els petits propietaris poden sumar-se a la crida? Com es trasllada tota aquesta crisi de l’habitatge a les nostres vides, a la nostra manera com ens relacionem?

En parlem amb Enric Aragonès, portaveu del Sindicat de Llo...

Mentiríem si diguéssim que el cinema no s’ha interessat mai per les històries del proletariat: ho hem vist de Pier Paolo Passolini a Aki Kaurismaki, passant per Chantal Akerman. Mentiríem també si diguéssim que no ens fa il·lusió que la Barcelona combativa salti a la gran pantalla. Però durant aquests mesos hem vist com algunes crítiques sortien a la llum: Els veïns de Nou Barris reivindiquen que el 47 no va d’un heroi solitari, sinó de centenars d’assemblees comunitàries, i posen sobre la taula que avui encara hi ha moltes demandes...

De l’era de Mr Wonderful a l’era de la manifestació: mentre creix la preocupació per la salut mental, els discursos d’autoajuda insisteixen en què l’individu és responsable de tots els seus problemes. Per què triomfen tant llibres com Encuentra tu persona vitamina? Com podem canalitzar el malestar? Tohom ha d'anar al psicòleg? La cultura de la salut mental està empitjorant la salut mental? En parlem amb Eudald Espluga, filòsof, assagista i periodista cultural i Queralt Guinart, dissenyadora gràfica i artista.

Engeguem segona temporada amb una mala i una bona notícia: La Indigo abandona el programa per diferències irreconciliables amb la seva companya (“mai li respon els tuits que li envia”), però s’incorpora enlloc seu la Laura Grau!

Per això, i perquè tot just comencem el curs, aquest primer episodi parlem de tornar a la rutina, de com trencar el gel quan comences de nou, de si s’han de fer amics a la feina o no, del síndrome d’estocolm a amb l’empresa, de red flags laborals i de l’esforç de vincular-te amb els e...

Podem reconnectar amb la tradició? Per què torna el folklore? La nostàlgia sempre és reaccionària?

En aquest episodi en directe al Festival Cruïlla parlem amb Selma Bruna i Clara Fiol, cantants de Marala, sobre els Països Catalans i la música que torna.

Per què funciona tant l’estereotip que vincula immigració amb delinqüència? Què li hem de dir a la gent que encara pensa que la població migrant ens “treu els llocs de feina”? Pot ser que encara que cada cop siguem més pobres, el món ens empenyi a seguir vivint per sobre de les nostres possibilitats?

En parlem a la presentació dels nous Projectes Lliures amb Aziz Faye, membre de Top Manta, i David Fernàndez.

Què és el que realment determina el teu futur: d’on vens o què has estudiat? Per què hem de continuar apostant per una escola pública de qualitat? En un país cada cop més segregat, quins són els principals reptes de l’educació?

En parlem amb Judith Jacovkis, doctora en sociologia, professora a la UB i coautora de l’informe publicat amb la Fundació Bofill “Perduts pel camí”, i Sara Gil, sociòloga i doctorand en educació i desigualtats socials.

En l'actual context de retrocés de la llengua i la cultura catalana, com contribueix la literatura a la construcció nacional? És igual el que es llegeixi mentre sigui en català? Com podem representar la diversitat de mirades i veus en un àmbit on és tan difícil guanyar-se la vida? En parlem a la Fira Literal amb Mariona Lladonosa, politòloga, doctora en sociologia i membre de la Junta Directiva d’Òmnium Cultural, i Carlota Rubio, periodista cultural.

El 2022, als Països Catalans es van registrar 15.377 desnonaments, i els darrers informes assenyalen que la problemàtica de l'habitatge és un dels principals motors de desigualtat a casa nostra. Mentre alguns sectors reivindiquen que la dificultat d’accedir a un sostre digne afecta cada cop més gent, l’extrema dreta posa el focus en les okupacions i la inseguretat creixent.

En parlem amb Andreu Merino, periodista expert en habitatge i col·laborador de l'Anuari Mèdia.cat, i Paula Cardona, advocada del Sindicat de Llogateres.

Quina relació hi ha entre humor i identitat nacional? De quina manera hi afecta el context polític? Què s’amaga rere el cinisme i la ironia? Quin tipus d’humor es limita a entretenir, i quin realment confronta el poder?

En parlem amb Jessica Pulla, la drag queen més patriòtica de Catalunya, i Joel Díaz, comunicador, humorista, i co-presentador del pòdcast la Sotana.

En un context d’espectacularització de la política, quin paper hi juguen la indumentària i la posada en escena? Vestir bé et fa arribar més lluny? Com ha evolucionat el “camarada, vesteix bé” de l’esquerra revolucionària? És cert que la dreta sempre ha entès millor la importància de la imatge? 

En parlem amb Patrycia Centeno, periodista, escriptora i especialista en comunicació política no verbal, i Joan Ros, dissenyador de moda, doctorand en l’àmbit de classe i moda i professor de l’escola de disseny BAU.

El 2024 encara podem dir que "Espanya ens roba"? Què és l'efecte capitalitat? Si l’Estat invertís més a Catalunya, la Renfe arribaria a l’hora? Parlar de diners i economia és només per a gent de dretes?

En parlem amb Roger Tugas, periodista a Nació Digital i expert en anàlisi de dades, i Noel Huguet, economista especialista en hisenda pública.

Existeix el bon turista? Tenim el dret a veure món? És més ètic sortir dels recorreguts turístics i intentar viure "com un local", o és preferible que et cenyeixis a les rutes que et proposa el TripAdvisor?. En parlem amb Carla Izcara, investigadora en turisme amb perspectiva crítica a AlbaSud, i Joan Burdeus, filòsof, periodista i crític cultural.

Fa setmanes que sentim parlar de l'onada antifeminista que creix entre els homes. Mentre les dones són cada cop més d'esquerres, els titulars apunten que els homes creuen que la lluita per la igualtat "ha anat massa enllà". Quin és el paper dels homes dins del feminisme? Podem parlar d'una crisi de la masculinitat? Què passa quan una lluita revolucionària es converteix en un moviment de masses? En parlem amb Arià Paco, autor de la novel·la "Covarda, vella, tan salvatge" i Berta Prieto, cocreadora y protagonista de la sèrie Autodefensa.

Carreteres bloquejades, pancartes, megàfons, tractors i armilles grogues tallant carreteres: la pagesia es revolta. D'on ve el malestar dels agricultors a Catalunya? Per què estem tan desconnectats de la terra i del que mengem? Com es pot donar suport a la revolta des de la ciutat?

En parlem amb Laia Angrill, pagesa llicenciada en Global Studies, i Jordi Masjuan, cofundador de Som Valors i autor del llibre "Canviar el món des de la taula".