Reflexos de la seva glòria

Proverbis tracta diferents defectes de caràcter que fan que una persona actuï nèciament i insensatament, i comparteix els resultats negatius que aquests defectes tenen a la vida d'un mateix i a la dels que l'envolten. Específicament parla de la ira, i com la persona que tendeix a enutjar-se amb facilitat provoca conflictes personals i socials.L'enuig continuat o desproporcionat fa que el nostre cos es tensi, causant alts nivells d'estrès i tensió muscular i cardiovascular, causant danys al nostre propi ésser. Així mateix, això afecta aquells que ens envolten, ja que la ira acostuma a anar acompanya...

No podem negar que les riqueses tenen l´habilitat de portar felicitat. Hi ha moltes coses en aquest món que les riqueses poden comprar, i sens dubte, entenem que la solvència econòmica és una cosa positiva. El benestar està també molt valorat a la nostra societat. La tranquil·litat i la qualitat de vida és un regal del qual tots ens voldríem beneficiar. La veritat és que si aconseguíssim tenir riqueses i benestar simultàniament, el resultat seria positiu, però si un ha de minvar perquè l'altre augmenti, crec que estaríem d'acord que prioritzaríem el benestar. E...

Proverbis 21:23 (BEC) «Qui guarda la boca i la llengua guarda l’ànima de disgustos.»El llibre de Proverbis dona advertiments i consells sobre el nostre parlar. I és que, com diu Proverbis 18:21 (BEC) «En poder de la llengua hi ha la mort i la vida, i qui en sàpiga tenir cura menjarà del seu fruit.»Si tinguéssim aquesta realitat al cap cada vegada que obrim la boca, tindríem molta més cura i pensaríem més abans de parlar.La Paraula de Déu ens instrueix sobre el contingut, la forma i el propòsit del nostre discurs.Po...

Proverbis 5:22 (BEC) «El malvat serà pres en les pròpies maldats, i quedarà agafat al filat del propi pecat:» Hi ha gent que pensa que si desobeïm, Déu ens castigarà. Sens dubte, Déu castiga el pecat, i en el judici final castigarà justament als que insisteixen a rebel·lar-se contra Ell. Proverbis 3:34(BEC) ens diu que «Sí, ell respon amb la burla als burletes, però als humils els omple de gràcia.» Però saps? Sovint interpretem malament les situacions que patim, pensant que Déu ens les ha enviat com a càstig.Tenim la idea que Déu castiga quan al...

El llibre de Proverbis conté els proverbis del rei Salomó, fill de David, rei d'Israel. La majoria apareixen com a comparacions, proverbis antitètics i lliçons morals, i tracten temes variats, sobre família, veïns, treball, relacions personals, matrimoni, sexe, diners, vicis. Parla de la ira, el perdó, la generositat, tot basat en els valors presentats als primers nou capítols del llibre.Aquest llibre escrit pel savi Salomó i inclòs en les Sagrades Escriptures per la inspiració de Déu mateix ens presenta a la saviesa personificada i ens convida a perseguir-la i abraçar-la en les nostres v...

«Si no és el Senyor qui edifica la casa, vanament treballen els qui la construeixen; si el Senyor no guarda la ciutat, vanament vetllarà el vigilant. És en va que us lleveu de matinada i us retireu tard a reposar, per menjar el pa de moltes fatigues, quan ell el dona als seus estimats tot i dormint.» SALMS 127:1-2 BEC.Aquest salm escrit pel savi Salomó expressa el fet que si Déu no forma part d'un projecte, tot esforç humà és en realitat en va.Això és difícil d'acceptar, ja que com a humans entenem que l'esforç personal ha de portar r...

Salm 95:6 «Veniu, postrem-nos i adorem, agenollem-nos davant del Senyor, el nostre creador.»Vivim a un món que pensa que el pensament científic no es pot compaginar amb la fe en Déu. Tot i això, sempre hi ha hagut científics que reconeixen la teoria que un ésser superior ha dissenyat l'univers on habitem i ha creat els habitants d'aquest amb propòsit. Científics famosos com Galilei, Newton, Kepler, Faraday, Pasteur o Mendel són alguns exemples de científics que han definit la ciència actual i que creien en un Déu Creador. També hi ha avui dia cie...

Vam veure com el salmista al salm 119 descrivia la Paraula de Déu com a meravellosa, justa, pura, veritat, eterna, fidel, dolça, una delícia que porta goig i il·lumina el camí. Vam veure el que aquesta Paraula significava per a la seva vida i allò que ell havia fet, feia i pensava fer amb ella.Cap al principi del salm 119 se'ns presenta una pregunta: «Com mantindrà el jove net el seu camí?» SALMS 119:9 BEC.I és que tots tenim un desig de viure una vida neta. Ens agrada un entorn net i ordenat, ens agrada sentir-nos nets i ben arreg...

El salm 119 és un poema que parla de la Paraula de Déu. Va ser escrit referint-se específicament a la Torà, els cinc primers llibres de l'antic testament, la llei dels jueus. Tot i això, les veritats del salm són aplicables a tota la Paraula de Déu, de principi a fi.Aquest salm és un poema acròstic. Cada estrofa correspon a una de les lletres de l'alfabet hebreu. Començant per la primera estrofa, els vuit versos comencen amb la primera lletra de l'alfabet, i així cadascuna de les 22 seccions, per les 22 lletres de l'alfabet hebreu. Això els pe...

Pregar és parlar amb Déu. Quan preguem, ens dirigim a Déu per lloar-lo, per declarar-li la nostra confiança o per comunicar-li a Déu els nostres problemes i les nostres lluites. Però ens diu Romans 8:26 que durant la nostra pregària, l'Esperit Sant intercedeix per nosaltres, de manera que quan no sabem com demanar, el mateix Esperit de Déu ens ajuda a pregar. I veiem que a través de la pregària, les nostres emocions són transformades, els nostres pensaments són modelats i la nostra manera de veure la vida canvia. Aquesta és l’obra de Déu...

Hi ha alguns salms curiosos en què el salmista es justifica davant de Déu. Em recorda la pregària de Job quan patia i no entenia per què li havia vingut el mal quan ell amb tot el cor procurava agradar a Déu. Aquests salms ens poden arribar a incomodar, ja que entenem que no hi ha ningú que pugui, per la seva justícia, merèixer cap favor de Déu. Els favors de Déu són sempre immerescuts. Entenem pel que diu La Paraula que l'ésser humà és incapaç d'impressionar Déu per les seves accions. H...

Al llibre dels salms veiem reflectida la naturalesa humana. Déu inclou aquests càntics i pregàries a Sa Paraula perquè sap que som febles i propensos a desanimar-nos en els moments de dificultat. Ens podem sentir culpables de pensaments negatius i de desànim, i és molt probable que les paraules d'alguns salms hagin format part dels nostres pensaments en privat i de comentaris espontanis.Al salm 77, Assaf el cantor levita comparteix els pensaments i dubtes que va experimentar en temps d’angoixa: «En moments de tribulació busco el Senyor, a la nit no descansa la meva mà estesa, la...

Hi ha diversos salms de lament en què el salmista reconeix que ha pecat contra Déu i confessa el seu pecat.El salm de penediment més conegut és el 51. Al salm 51, David demana la misericòrdia de Déu, reconeixent el seu propi pecat.«Apiada’t de mi, oh Déu, segons la teva misericòrdia; segons la teva gran tendresa, esborra les meves culpes. Renta’m ben bé de la meva maldat, i purifica’m del meu pecat. Prou reconec les meves culpes, i el meu pecat el tinc sempre davant meu. Contra tu he pecat, especialment contra tu, i he...

Al salm 1 vèiem un contrast entre qui camina pel camí de Déu i qui va pel seu propi camí. Vam veure que no tots els camins arriben a Déu. A Joan 14:6 Jesús diu: Jo sóc EL camí, LA veritat i LA vida. No diu “jo sóc UN camí, UNA veritat, UNA vida. I per si el lector no ho ha entès bé, ho reafirma dient: NINGÚ no arriba al Pare si no és a través de mi.”Aquest no és pas l'únic salm que ens presenta aquest contrast. Al Salm 11:5-7 «El Senyor prova el jus...

Els Salms Messiànics són aquells que tracten de la persona i l'obra del Senyor Jesucrist. Perquè un salm es consideri messiànic ha de contenir almenys una referència directa a Crist, i estar explicat al Nou Testament en connexió a Crist.” Podem trobar 16 salms messiànics al llibre dels salms.Hi ha tres salms que no s'expliquen al nou Testament, però que considerem messiànics perquè fan referència clara al Messies. El salm 24, parla del rei de glòria, el 72 ens presenta el regne mil·lenari de Crist i el 89 ens parla del pacte que Déu va fer amb el...

«El Senyor és el meu pastor; res no em mancarà. Em farà reposar en delicats pasturatges, prop d’aigües tranquil·les em menarà; reconfortarà la meva ànima. Em guiarà per camins de justícia per amor del seu nom. Fins si hagués de passar per la vall tenebrosa no tindria cap por, perquè tu estàs amb mi: la teva vara i el teu bastó és el que m’anima. Tu pares taula davant meu, cara als meus enemics; m’has ungit el cap amb bàlsam, omples la meva copa a vessar. Certament, la bondat i la benevolència m’acompany...

A la categoria dels salms de confiança, també he inclòs aquells en què el salmista està donant gràcies a Déu pel que ha fet per ell en el passat. Quan decidim ser agraïts a Déu, estem afirmant que Ell ha fet per nosaltres meravelles immerescudes. En escollir una actitud de gratitud, lloem Déu per la seva cura de nosaltres en el passat i en el present, i alhora podem proclamar la nostra confiança en ell per a situacions futures.Els salms comuniquen sovint la protecció de Déu. Quan el salmista es trobava en si...

Els salms Hallel són salms de lloança a Déu que se solien recitar per a celebracions del poble jueu. La paraula Hallel, d'on prové la nostra paraula Al·leluia, significa literalment lloança. Els salms 113-118 són Hallel i els darrers 5 salms del llibre també són lloances a Déu. En llegir els salms, marca tota mostra de lloança dels salmistes, i veuràs que la lloança està basada en el reconeixement del caràcter de Déu.Aquests i altres salms lloen Déu per algun dels seus molts atributs, i és que Déu és indubta...

Al capítol 3 de 2 Corintis, quan Pau està defensant el seu apostolat, comenta que no necessitava cartes de recomanació, perquè els mateixos cristians de Corint eren les seves cartes. Diu als versets 2 i 3*: “La carta nostra sou vosaltres, escrita en els nostres cors; una carta oberta, llegida per tothom. Prou que es nota que sou una carta de Crist redactada per nosaltres, que no és escrita amb tinta, sinó amb l’Esperit del Déu vivent; no és gravada en plaques de pedra, sinó en plaques de carn dins els cors.”
Com som nosaltres, els creients, cartes davant d'altres?
Pau fa ref...

La vida del cristià s'hauria de distingir per dues pràctiques que formen la base de la comunicació amb Déu.
En primer lloc, el cristià, com ja vam veure al salm 1, hauria d'estudiar la Paraula de Déu per conèixer el Déu de la Bíblia i seguir els seus ensenyaments.
En segon lloc, el cristià hauria de parlar constantment amb Déu. 1 Tessalonicencs 5:17 diu “pregueu sense parar”. Això no vol dir que l'únic que fem al nostre dia és fer pregàries. Més aviat, allò que Déu desitja és que visquem el nostre dia conscient...

Avui comencem el llibre dels salms. Aquest llibre és un conjunt de 150 cançons i pregàries en poesia hebrea, escrites a través de la història del poble jueu. Setanta-tres salms són atribuïts al rei David, i la resta pertanyen a diversos autors, entre ells Asaf, els fills de Corè, Moisès I Salomó.
El llibre té dos salms introductoris que presenten dos temes recurrents al llibre i acaba amb cinc salms de lloança a Déu.
El llibre dels Salms està dividit en cinc llibres, i cadascun acaba amb una afirmació similar: «Beneït sigui el...

A l'últim capítol de Job, Déu revela que els tres amics de Job s'havien equivocat quan van parlar d'Ell, i diu que Job havia parlat el que es recte sobre Déu. Però en els capítols que precedeixen aquest, Déu havia reprès Job amb preguntes que Job a respondre si és que pot.«On eres tu, quan jo fundava la terra?.» JOB 38:4 BEC«Algun cop a la vida has donat ordres al matí?» JOB 38:12 BEC«Ha visitat les fonts de la mar i has caminat pel fons de l’abisme?» JOB 38:16 BEC«Se t’han mostrat les porte...

Hi ha a cadascun de nosaltres un desig innat de condoldre'ns amb els qui pateixen i consolar-los, d'oferir ajuda a qui la necessita. I això és bo; crec que reflecteix la nostra semblança a Déu, el nostre Creador. Però moltes vegades el consol pot resultar en consell no sol·licitat; o en consell inapropiat, i en algunes ocasions, quan intentem ajudar acabem fent mal. Això és una marca de la nostra naturalesa caiguda, innata també, per la qual moltes vegades amb les millors intencions no aconseguim fer el bé que desitgem.
És el desig de Déu que ens cons...

El llibre de Job narra la història d'un home que va viure a Us en temps antics. Ens diu el primer verset del llibre que «Era un home íntegre i recte, reverent amb Déu i apartat del mal.» JOB 1:1 BEC
Llegim també als versets següents de com l'havia beneït Déu. «Li havien nascut set fills i tres filles. Tenia una hisenda de set mil ovelles, tres mil camells, cinc-centes parelles de bous, cinc-centes someres i una munió de servents. Aquell home era el més ric d’entre els orientals.» JOB 1:2-3 BEC
Però ens narra...

El llibre d'Ester acaba la secció històrica de l'Antic testament. Hem llegit sobre la història de la humanitat, i el poble jueu des del seu inici amb Abraham, que va sortir d'Ur dels caldeus i a qui Déu va donar la promesa de fer-ne un poble que seria nombrós com les estrelles del cel, i no es podria comptar. A través dels llibres històrics, hem vist la cura de Déu i com, malgrat el pecat i les seves conseqüències, Déu va romandre fidel a les seves promeses, desliurant-los de la destrucció en nombroses...

Els esdeveniments al llibre d'Ester mostren la sobirania d'un Déu a qui, tot i que en cap moment se'l menciona per nom, es pot apreciar en la manera com es desenvolupa la trama.
Mardoqueu, home jueu que habitava a Susa, era un home d'influència a palau, i tenia la tutela de la seva cosina Ester, la qual va arribar a ser reina.
Mardoqueu era fidel al rei de Pèrsia, i això ho podem veure a Ester 2:19-23:«En aquells dies, mentre Mardoqueu ocupava el seu lloc al portal del rei, Bigtan i Tèreix, dos oficia...

El llibre d'Ester, que segueix a Nehemies, està situat en el mateix període històric, durant el regnat de l'imperi Persa, als anys entre els esdeveniments del capítol 6 i 7 del llibre d'Esdres. El llibre porta el nom d'Ester, una noia jueva que va viure a l'imperi i que va tenir un paper molt important entre el poble jueu.
L'escena se situa a Susa, capital de l'imperi Persa. Molts jueus havien tornat a Jerusalem, però molts més encara romanien a l'exili. Hi havia jueus a diferents ciutats a través de l'imperi dels perses, i molts s'havien integra...

Els llibres d'Esdres i Nehemies narren el retorn del poble de Déu a Jerusalem. Veiem tres etapes del retorn. En primer lloc vam veure que Zorobabel va tornar sota el rei Cir de Pèrsia amb més de 42000 persones amb la intenció de reconstruir el temple. Vam veure que hi va haver un període d'uns anys en què el poble va parar de construir, i els profetes Ageu i Zacaries van venir a despertar el poble perquè acabés l'obra, i Déu els va permetre acabar el temple l'any 516 abans de Crist. Entre els capítols 6 i 7 d'Esdr...

El llibre de Nehemies comença explicant-nos com va arribar paraula a Nehemies que els que havien tornat a Jerusalem vivien a ciutats amb els murs destruïts i patien oposició dels habitants del lloc.
Veiem que Nehemies es lamenta i va a Déu en pregaria. Diu així Nehemies 1:4«Quan vaig sentir aquestes paraules, em vaig asseure plorant; i vaig fer dol uns quants dies, dejunant i pregant davant el Déu del cel.» NEHEMIES 1:4 BEC
Nehemies era part dels hebreus que vivien a l'exili a Babilònia. Treballava com a coper del rei Artaxerxes. El seu treball e...

El llibre d'Esdres ens narra el retorn de 42.000 jueus a Jerusalem per edificar temple a Jehovà. Déu va preparar Esdres per ser l'escriba i el sacerdot que guiaria el poble que havia tornat de la captivitat.
Esdres 7:6 ens diu que «Esdres va venir de Babilònia i era un escriba expert en la Llei de Moisès que el Senyor, Déu d’Israel, havia proveït. El rei li va concedir tot el que va demanar, perquè la mà del Senyor el protegia.» ESDRES 7:6 BECAquest va pujar a Jerusalem de Babilònia durant el regnat d'Artaxerxes, rei de Pèrsia. En...

Quan algú ha de defensar la seva causa davant d'algú, sobretot si aquest és una persona amb autoritat, pot semblar difícil expressar-se. Veiem a Esdres un exemple de com Déu va ajudar Zorobabel i els altres líders del poble d'Israel que estaven construint el temple defensant la seva causa per poder fer allò que Déu els havia demanat que fessin. Havien hagut d'interrompre l'obra a causa de l'oposició d'alguns governants.
Ens explica el capítol 4 que els enemics del poble d'Israel, aquells que havien poblat la terra mentre els de Judà havien habitat en captivitat a terra del...

Em resulta curiós veure l'ordre de construcció dels qui van tornar a la seva terra de la captivitat. Ens narren els llibres d'Esdres i Nehemies com es va restaurar Jerusalem al retorn de la captivitat.El capítol 1 d'Esdres ens diu que van anar a Jerusalem aquells que van voler tornar a la seva terra, i el primer que van fer va ser construir un altar. Diu que “van edificar l'altar del Déu d'Israel, per oferir sobre ell holocaustos, com està escrit a la llei de Moisès home de Déu. «I, després d’això, van oferir l’holoc...

Tot i que seguiré l'estudi de la Paraula amb els llibres d'Esdres i Nehemies, cal recordar que els llibres dels profetes ens narren el que va passar durant l'època dels reis, la qual podrem repassar quan arribem a la secció profètica de la nostra Bíblia. El pla de lectura que estic seguint és un de tradicional, seguint l'ordre en què trobem els llibres a la Bíblia, però hem de recordar que aquests llibres van ser escrits en pergamins, i guardats, recopilats i preservats durant centenars d'anys, de manera que nosaltres podem llegir amb confiança, sabent que el que...

Hem estat veient la història dels reis d'Israel i de Judà. Les diferents narratives apareixen als llibres dels Reis i a les Cròniques, per la qual cosa a cada història hem llegit textos de tots dos llibres. Reis i Cròniques apareixen a les nostres Bíblies dividits en dos llibres, 1 i 2 de Reis i 1 i 2 de Cròniques, però són en realitat un llibre cadascun. Vegem com es complementen aquests llibres, donant cadascun aspectes importants del mateix període de la història d'Israel.
El llibre de Reis ens mostra la vida dels reis del poble d...

Quan el poble d'Israel va ser portat captiu a Assíria, regnava al sud a Judà el rei Ezequies, fill d'Acaz, el qual va fer el recte davant els ulls de Jehovà igual que David el seu pare.Una cosa interessant que llegim d'Ezequies és que va destruir la serp que Déu havia manat a Moisès fer al desert, i que amb els anys s'havia convertit en un ídol per al poble que li oferien encens. Ens diu 2 Reis 18 i 2 Cròniques 29 que «Va posar la seva confiança en el Senyor, Déu d’Israel. Entre tots els reis de J...

Espero no estar embolicant-te amb els noms, perquè jo també m’acostumo a perdre en aquestes cròniques reials. Prendré un parell de dies més per intentar resumir l'activitat dels reis a Israel ubicant-los a la línia del temps amb els reis de Judà.Durant el regnat d'Amasies a Judà, quan aquest ja havia regnat quinze anys, va començar a regnar al nord a Israel un rei que es deia Jeroboam, com el primer rei després de la divisió del regne. I aquest era fill del rei Joaix d'Israel. Va regnar 41 anys a Samaria sobre Israel. Com el primer...

Al capítol 14 de 2 de Reis I a 2 Cròniques 25 es complica una mica la cosa per reconèixer els reis d'Israel i Judà perquè els noms són similars. Llegim com Joaix, rei de Judà va ser criat pel sacerdot Jehoiadà i la seva família, però al final, quan Jehoiadà va morir, Joaix va escoltar el consell de reis i va tractar amb menyspreu aquells que havien estat bons amb ell.
Quan Joaix va morir, Amasies el seu fill tenia vint-i-cinc anys i va arribar a ser rei de Judà durant vint-i-nou. Ens diu el text que va fer el co...

Acab i Jezabel van ser reis malvats, i Déu els va dir que la seva família no prosperaria. Va ser a les mans de Jehú que Déu va establir que la casa d'Acab deixés d'existir. Però ens explica la Paraula de Déu que Jehú va ser molt cruel a l'hora de portar justícia sobre la casa d'aquests malvats, matant tothom que havia emparentat amb la casa d'Acab. Va ser així que Jehú, rei d'Israel, va matar Jehoram, perquè era fill d'Acab i també Ahazià, rei de Judà, el qual era el nét d'Acab, fill d'Atalia, f...

El rei Acab és un personatge interessant. Ens diu la Paraula de Déu que era pitjor que tots els altres reis. Però veiem que Déu va ser molt compassiu amb ell. Déu li va donar moltes possibilitats d'humiliar-se davant Déu i seguir-lo, però veiem que Acab no les va aprofitar. La seva dona era la malvada Jezabel, la qual pensava només en si mateixa i no li importava el mal que passessin els altres. Era extremadament rebel contra Déu i va perseguir i va matar tots els profetes de Déu que va poder trobar.

La tasca del profeta era proclamar la Paraula de Déu. Al llibre dels reis podem llegir dels profetes que van viure al regne d'Israel durant el període dels reis i fins a la caiguda d'Israel.
Micàiehu era un profeta en els temps d'Acab, com ho va ser Elias. Aquest va donar Paraula de Déu a Acab, i va ser empresonat per això. Acab va donar ordres respecte a Micàiehu per haver anunciat la seva mort.«Això ordena el rei: Tanqueu aquest a la presó i poseu-li ració curta de pa i aigua, fins que jo torni e...