Reflexos de la seva glòria

El Senyor Jesús, abans de pujar al cel, els havia demanat que romanguessin a Jerusalem fins que rebessin la promesa.
Lluc 24:49*  diu «I jo faré venir damunt vostre la promesa del meu Pare. Vosaltres, doncs, quedeu-vos a la ciutat fins que hàgiu estat revestits del poder que ve de dalt.»
I a fets 1:4* diu que «En una ocasió que estaven reunits amb ell els va manar: “No us allunyeu de Jerusalem; espereu aquí la promesa del Pare, que us vaig anunciar»
Quina era la promesa que esperaven del Pare? Aquesta promesa, segons llegim als evangelis, era l'Esperi...

El llibre dels Fets comença així: «Estimat Teòfil: En el primer escrit vaig tractar de tot allò que Jesús va fer i ensenyar des del principi fins al dia que fou endut al cel, després de donar, per mitjà de l’Esperit Sant, instruccions als apòstols que ell s’havia escollit. També va ser a ells a qui es presentà després del seu patiment, i els donà moltes proves que ell era viu; durant quaranta dies se’ls féu visible i els parlà de coses relacionades amb el Regne de Déu. En una ocasió que estaven...

Pujant Jesús a Jerusalem, va prendre els seus dotze deixebles a part en el camí, i els va dir: «Mireu, ara pugem a Jerusalem i el Fill de l’Home serà lliurat als grans sacerdots i als mestres de la Llei; el condemnaran a mort i el lliuraran als pagans perquè l’escarneixin, l’assotin i el crucifiquin; però el tercer dia ressuscitarà.» MATEU 20:18-19 *
Jesús havia passat tres anys de la seva vida ensenyant els seus deixebles, preparant-los per al dia que la promesa de redempció es culminaria amb la mort i resurrecció del Messies.
Els deixebles no...

A tots se'ns ha donat alguna cosa amb què aportar a aquest món en què vivim. Uns semblen tenir molts talents; capacitats artístiques, dons d’administració, facilitat per aprendre idiomes, manejar nombres complexos, analitzar problemes o cercar  solucions òptimes. És fàcil veure els que brillen pels seus talents, però la veritat és que cada ésser humà té alguna cosa que un altre ésser humà necessita. En temps de crisi sanitària ens adonem de com és de valuosa l'atenció i la cura dels sanitaris i la capacitat d'organització i ajuda dels serveis de seguretat ciutadana. I potser tu dius, i jo quina ap...

Els evangelis ens expliquen que Jesús i els deixebles, de camí a Jerusalem, van passar per la ciutat de Jericó. A Marcs 10 que «Van arribar a Jericó, i quan en sortia amb els seus deixebles, seguit d’una gran multitud, Bartimeu, el fill de Timeu, un captaire cec que seia a la vora del camí, en sentir dir que era Jesús el Natzarè, es posà a cridar dient: “Fill de David, Jesús, apiada’t de mi!”» MARC 10:46-47*
Aquest home cec havia sentit sobre Jesús de Natzaret, i sabia que li podia donar la vista. Pel que llegim, semb...

Va anar a Jesús un jove ric que amb gran respecte li va fer una pregunta que l’inquietava.«Mestre, què haig de fer de bo per obtenir la vida eterna?”» MATEU 19:16*. Jesús li va contestar d'acord amb allò que s'ha escrit en la llei dels jueus: «si vols entrar en la vida, guarda els manaments.”» MATEU 19:17*
Aquest noi va preguntar: «Quins?” Jesús li respongué: “No mataràs, no cometràs adulteri, no robaràs, no posaràs fals testimoni, honra el pare i la mare, i estimaràs el teu proïsme com a tu mateix.” El jove li va conte...

Els fariseus, com altres vegades, van anar a Jesús amb una pregunta trampa per veure si aquest deia alguna cosa en contra de la llei jueva. Aquesta vegada, van preguntar a Jesús sobre el divorci, si era o no lícit a un home repudiar la seva dona per qualsevol motiu. Una escola de pensament dins de la tradició jueva permetia a l'home rebutjar la seva dona per qualsevol motiu, des d'un àpat cremat fins a haver trobat una altra dona més jove i voler un canvi. Curiosament, els mateixos drets no es concedien a la dona. Un cop...

La primera vegada que Jesús va anunciar als deixebles que calia que anés a Jerusalem, per ser acusat, per patir i per morir, Pere va voler protegir-lo de tal situació. A Mateu 16 llegim com «Llavors, Pere el prengué a part i es posà a fer-li retrets: “De cap manera, Senyor! No et passarà res d’això!”» MATEU 16:22*. Pere va rebre una dura resposta: «Fuig del meu davant, Satanàs! M’ets un entrebanc, perquè no tens al pensament les coses de Déu, sinó les dels homes.”» MATEU 16:23*
El propòsit de la vinguda de Jesús a la Terra era morir, pagan...

Als éssers humans ens encanten les classificacions, les taules i els rangs. És per això que triomfen les qualificacions, perquè ens permeten veure com anem en comparació amb altres. Els deixebles també van caure en això, i entre ells “van entrar en discussió sobre qui seria el més gran”. Joan i Jacob, fills de Zebedeu, fins i tot van arribar a preguntar-li al Mestre si podien seure cadascun a un costat de Jesús al cel. Això no va caure gaire bé als altres deixebles, els quals es van enfadar amb els dos germans, com ens narra Mateu 20:24. Jesús, en cada ocasió...

Al capvespre després del Diumenge de Resurrecció, Lluc ens narra la història de dos deixebles que anaven caminant cap al petit poble d'Emaús. Les notícies dels esdeveniments d’aquell dia els havien arribat i la veritat és que ja no sabien què creure. L'entrada de Jesús a Jerusalem els semblava ja un esdeveniment llunyíssim a la seva memòria. Mentre anaven caminant, no podien evitar conversar sobre Jesús.

Lluc 24 «Aquell mateix dia, dos dels deixebles anaven de camí cap a un vilatge anomenat Emmaús, distant onze quilòmetres de Jerusalem. i parlaven entre...

Abans de l'alba el primer dia de la setmana, trobem guàrdies a la tomba i dones preparant-se per ungir el cos de Jesús. Cap dels dos grups no tenia idea del que estava a punt d'esdevenir. El cos que estaven guardant i que venien a ungir seria ressuscitat en glòria i en sortiria victoriós.
Lluc 24«El diumenge, molt de matí, anaren al sepulcre portant els perfums que havien preparat, i van trobar la pedra apartada de la boca del sepulcre. Hi van entrar, però no van trobar el cos del Senyor Jesús. Mentre estaven desconce...

Abans que enfosqui’s divendres, quan començava el dia de repòs per als jueus, el cos de Crist havia d'estar a la sepultura. Ens explica la Bíblia el següent a Lluc 23:50-56:
«Hi havia un home que es deia Josep, membre del Consell, home bo i recte, que esperava el Regne de Déu. Era natural d’Arimatea, una població dels jueus; i no havia aprovat el decret ni l’acció d’ells. Aquest home es presentà a Pilat i li va demanar el cos de Jesús; el despenjà i l’amortallà amb un llençol i el va diposi...

Aquella mateixa nit del dijous, quan ja havia fosquejat, i just després que Jesús passés el temps de pregària a l’hort, es va sentir un rebombori.
Ens diu Lluc 22 i 23«Encara parlava quan es va presentar una colla de gent, i l’anomenat Judes, un del grup dels Dotze, anava al davant i es va acostar a Jesús per besar-lo. Però Jesús li digué: “Judes, ¿amb un bes traeixes el Fill de l’Home?” Els qui eren al seu voltant, quan es van adonar del que anava a passar, digueren: “Senyor, ¿ataquem amb l’espasa?” Un d’ell...

Fins aquest punt de la setmana, Jesús havia estat ensenyant al temple cada dia. Ja no tornava a Betania a la nit sinó que acampava amb els seus deixebles a Getsemaní, un hort als vessants de la muntanya de les oliveres. Ara, dijous a la tarda, es preparava per celebrar el sopar pasqual amb els seus deixebles en una estança alta a la ciutat.
Lluc 22:7-46«Va arribar el dia dels Àzims, en què s’havia de sacrificar l’anyell pasqual, i Jesús envià Pere i Joan dient-los: “Aneu a preparar el sopar pasqual que hem de menjar.” Ell...

Jesús s'estava identificant clarament com a Déu. Això molestava els fariseus i els escribes, líders religiosos de l'època.La profecia deia que el Crist, el Messies havia de venir del llinatge del rei David.
“Llavors ell els va dir: Com diuen que el Crist és fill de David?Doncs el mateix David diu al llibre dels Salms: Va dir el Senyor al meu Senyor: Seu a la meva dreta fins que posi els teus enemics per estrada dels teus peus. David, doncs, l'anomena Senyor; com aleshores és el seu fill?”
Jesús està dient. David va anom...

La gran aclamació a l'entrada triomfal de Jesús diumenge contrasta amb els esdeveniments de l'endemà. Marc ens explica que diumenge «Va entrar a Jerusalem, es dirigí al temple, i després d’una ràpida mirada pel recinte, com que ja era tard, se n’anà a Betània amb els Dotze.» MARC 11:11 BEC
Diumenge havia entrat Jesús al temple i havia observat el negoci que s'estava fent a la casa de Déu, però es va donar la volta i va marxar perquè ja es feia tard. La neteja del temple seria un assumpte que hauria d'esperar per l’en...

Benvinguts a una setmana especial on canviarem la nostra programació habitual per enfocar-nos més en els esdeveniments narrats a la Bíblia que són la culminació del ministeri terrenal de Jesús de Natzaret. Tots els dies d’aquesta setmana, farem lectures i parlarem dels esdeveniments importants que porten a la crucifixió i la resurrecció, l'obra salvifica de Jesús. És la nostra pregària que aquestes lectures i meditacions siguin de benedicció i us ajudin a meditar més en la nostra gran salvació.

Especial Setmana Santa. Diumenge de Rams
Per què anomenem a aquest diumenge “...

Sis dies després que Jesús parlés amb els seus deixebles sobre la seva identitat i el seu propòsit aquí a la Terra, Jesús va prendre Pere, Jacob i Joan el seu germà, i els va portar a part a una muntanya alta; i ens diuen els evangelis que »Allà es va transfigurar davant d’ells: la seva cara es va fer resplendent com el sol, i els seus vestits es van tornar blancs com la llum. Tot d’una se’ls aparegueren Moisès i Elies conversant amb ell.« MATEU 17:2-3*
Podem imaginar-nos l'escena. De sobte, amb Jes...

Durant el ministeri de Jesús a la Terra, hi havia molts rumors sobre la persona de Jesucrist. Qui era aquest que feia miracles i ensenyava allò que no havia estudiat? Era el fill d'un fuster, i tot i això, molts el seguien. Qui era aquest home realment?
Un dia que viatjaven per la regió de Cesarea de Filip, Jesús va preguntar als seus deixebles: “Qui diu la gent que és el Fill de l’Home?” «Ells respongueren: “Uns, Joan Baptista; altres, Elies; i altres, Jeremies o un dels profetes.”» MATEU 16:14*
Joan Baptista havia mort injustament a mans d'Herodes. Per...

Escolteu, i enteneu:  «No és allò que entra per la boca el que embruta l’home, sinó que és allò que surt de la boca el que l’embruta.”» MATEU 15:11*
Amb aquestes paraules, Jesús va contestar a aquells que criticaven que els seus deixebles no es rentessin les mans abans de menjar segons la tradició jueva.
«Llavors, acostant-se-li, els deixebles li diuen: “Saps que els fariseus s’han ofès quan han sentit el que has dit?”» MATEU 15:12*
Els fariseus es van sentir ofesos per la resposta de Jesús. Ells vivien una vida basada en la tradició, i qualsevol q...

A l'època de la crisi per la pandèmia vam poder observar que no és difícil que la gent se senti atemorida i reaccioni com si la fi del món hagués arribat. Si un virus pot fer que la gent surti als supermercats i acabi amb tot, encara que han assegurat que hi haurà proveïment, podem imaginar com serà quan tot allò que la Bíblia ha predit es faci realitat. 
La Paraula de Déu ha publicat que Crist vindrà als núvols i s'emportarà amb Ell tot aquell que ha dipositat la seva fe en Ell...

Els evangelis ens relaten algunes de les converses que Jesús i els seus deixebles van mantenir mentre anaven pel camí. Aquells dies, els trajectes es feien a peu, per la qual cosa tenien temps de sobres per parlar i aprendre del Mestre. 
A Lluc 17:1-4** Jesús els va parlar de la importància de ajudar-se els uns als altres, i no fer-los caure. «Jesús digué als seus deixebles: Sempre hi haurà algú que en faci caure d'altres en pecat, però ai del qui els fa caure! Més li valdria que li lliguessin al coll una roda de molí...

Hi ha només una condició per entrar al regne de Déu, i és fe en el que Crist ja ha completat. Crist va fer tot el necessari per donar-nos salvació. Ell ja va pagar el deute amb la seva sang preciosa, i els nostres pecats són cancel·lats quan confiem en la seva obra redemptora, és a dir, la substitució de la seva vida per la nostra per oferir-nos vida eterna. És per això que fins i tot un nen pot venir en fe a Déu, perquè l'únic que hem de fer és confiar plenament en Déu per a la...

A l'evangeli de Lluc llegim dues paràboles sobre la pregària. Ens diu Lluc 18:9 que Jesús,«També a uns d’aquells que es refiaven de si mateixos, ben creguts de ser homes justos, i que feien menyspreu dels altres, els va dirigir aquesta paràbola: “Dos homes van pujar al temple a pregar. L’un era fariseu, i l’altre, recaptador. El fariseu, tot tibat, pregava així en el seu interior: ‘Oh Déu, et dono gràcies perquè no sóc com els altres homes, estafadors, injustos i adúlters, ni sóc tampoc com aquest recaptador; dejuno dues vegades a l...

De vegades podem pensar que les persones espirituals es mantenen completament al marge dels assumptes de la vida quotidiana. Però Jesús no va ensenyar que com a cristians hàgim de viure totalment apartats de la societat en què vivim. Per ser llum i sal a la terra hem de saber relacionar-nos amb els del voltant. La nostra relació vertical amb el Pare és la base perquè les nostres relacions en el pla horitzontal amb els què ens envolten puguin funcionar. I el més curiós és que a través d'aquestes relacions horitzontals podem rebre benediccions verticals. Molts cops e...

Mateu 13:44-46
El Senyor Jesús va compartir dues paràboles que il·lustren el regne del cel. Són molt curtes, però el missatge és preciós. Totes dues ens parlen del valor intrínsec que té l'evangeli. Tant, que com el Senyor diu a Mateu 16:26* «Perquè, quin profit en traurà l’home de guanyar el món sencer si perd la seva vida? Què podrà donar l’home a canvi de la seva vida?»
Sens dubte, el destí de la teva ànima té molta més importància que qualsevol altre assumpte aquí a la Terra i, per tant, l'evangeli de...

Si poguéssim viure sense ofendre ningú ni ser ofesos, seria fantàstic. Però tots sabem que això és impossible. Per molt bones intencions que tinguem, és inevitable tenir conflictes personals, perquè som humans, i els humans fallem per acció o per omissió.
La Paraula de Déu tracta les relacions interpersonals en diferents textos. Podem intentar evitar els conflictes practicant l'amor al proïsme, però quan passen, i passaran, la Bíblia també ens dona pautes per restaurar. Mateu 18:15-22 ens ensenya com hem d'actuar quan un altre cristià ens ofèn. Per descomptat que els principis es poden aplicar amb...

La paràbola d’avui és una de les més conegudes; se la coneix com la paràbola del fill pròdig, però voldria emfatitzar que la història tracta de dos fills perduts, als quals el pare estima volent la reconciliació amb tots dos. 
Vegem la història que va explicar Jesús. «El més jove va dir al pare: ‘Pare, dóna’m la part de l’herència que em pertoca.’ Llavors els va repartir la hisenda.» LLUC 15:12*
Curiosament, podem notar que encara que va ser el fill petit qui va demanar la seva part de l'herència, e...

Per si els oients que es reunien a escoltar i els doctors de la llei que hi eren per criticar no havien entès la paràbola de l'ovella perduda, Jesús els va donar una altra història. 
Aquesta vegada va parlar d'una senyora casada que va notar un dia que havia perdut una cosa de gran valor i simbolisme. Va dir així el Senyor: «si una dona té deu dracmes i en perd una, ¿no encén una llàntia i escombra la casa buscant curosament fins que la troba? I quan la troba, fa venir les amigues i l...

Jesús va explicar tres històries diferents per il·lustrar com Déu ens ha estimat tant que ha ofert la restauració d’una relació entre l’home i Déu que havia estat destruïda pel pecat. Joan 3:16* diu que «Ja que Déu ha estimat tant el món, que ha donat el seu Fill únic perquè tot el qui creu en ell no es perdi, sinó que tingui vida eterna.»
Les tres paràboles tracten d'una cosa perduda; la primera ens explica sobre un animal perdut, la segona, un objecte simbòlic perdut, i la tercera d'uns fills p...

El Senyor Jesús va compartir dues paràboles que il·lustren el regne del cel. Són molt curtes, però el missatge és preciós. Totes dues ens parlen del valor intrínsec que té l'evangeli. Tant, que com el Senyor diu a Mateu 16:26* «Perquè, quin profit en traurà l’home de guanyar el món sencer si perd la seva vida? Què podrà donar l’home a canvi de la seva vida?»
Sens dubte, el destí de la teva ànima té molta més importància que qualsevol altre assumpte aquí a la Terra i, per tant, l'evangeli de les bones no...

Moltes vegades veiem com una cosa molt petita pot arribar a créixer immensament. Un exemple són les llavors. El que comença com una cosa que podem agafar amb dos dits, plantat en un lloc apropiat i amb bona cura, pot arribar a créixer alt i fort.
Jesús va explicar una paràbola que utilitzava aquesta il·lustració per explicar que Déu pot prendre alguna cosa insignificant i pot transformar-ho en una cosa formidable.
Va utilitzar per il·lustrar-ho l'exemple de la llavor de mostassa, dient:«El Regne del cel és com el gra de mosta...

«Tu ets qui ha format les meves entranyes, qui m’ha teixit en el ventre de la mare. Et lloaré per tan grans meravelles; ets prodigiós, les teves obres són formidables: la meva ànima ho sap prou bé!» SALMS 139:13-14 BEC
Dona, has estat creada amb propòsit, i quan trobes el teu propòsit, la vida pren sentit i et permet viure-la al màxim.
La veritat és que com a societat estem molt lluny d'entendre i acceptar el propòsit per al qual som aquí.
El qui soc? D'on vinc? A on vaig? Són les pregunt...

Després d'haver parlat de les diferents reaccions a la Paraula de Déu, Jesús, «Els proposà una altra paràbola: “El Regne del cel es pot comparar amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp. Mentre tothom dormia hi va anar el seu enemic, va sembrar zitzània enmig del blat i se n’anà.» MATEU 13:24-25*
He llegit que en els temps dels romans, sembrar zitzània estava prohibit. La zitzània és una planta que s'assembla a la planta del blat, però que no produeix res útil per a l'ésser humà. Quan se sembr...

Un bon matí des d'una barca a la vora del mar de Galilea, Jesús va explicar una història sobre un sembrador «El sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, part de la llavor va caure arran del camí, i vingueren els ocells i se la van menjar. Una altra part va caure en terreny pedregós, on gairebé no hi havia terra, i, per la poca fondària de la terra, va brotar molt aviat; però en sortir el sol, es va marcir, i com que no tenia arrels s’assecà. Una altra part va caure entre els cards, i qua...

Jesús sovint va ensenyar per mitjà de paràboles. Aquestes són històries dissenyades per transmetre una lliçó. Podem distingir una paràbola d'un relat al text bíblic en què els personatges de les paràboles no tenen nom, i queda clar que il·lustren situacions possibles però no reals.
Quan els seus deixebles van preguntar sobre l'ús de les paràboles, Jesús els va donar a Mateu 13:10-17 dos propòsits d'ensenyar a través de paràboles.
En primer lloc, els va dir que les feia servir perquè entenguessin el missatge millor, podent conne...

Quan entrem al període de Quaresma, molta gent decideix privar-se d'alguna cosa en preparació per a la celebració de la Setmana Santa. No és una celebració que Déu demani a la Seva paraula. No entraré a jutjar si és bona pràctica o no, però per descomptat, no és una cosa que ens doni més favor davant de Déu. Sabem que Déu mira el cor més que no pas els nostres sacrificis, i a Ell li agrada que visquem en harmonia amb la seva voluntat. Així que, si et prives o no, és entre tu i Déu, i els t...

Jesús va escollir dotze deixebles que constantment estaven amb Ell, aprenent del Mestre i ajudant els altres. Com llegim al verset 1 de Lluc 8, aquests dotze anaven amb ell per totes les ciutats i llogarets, predicant i anunciant l'evangeli del regne de Déu. Però a més dels dotze, Jesús va tenir altres que eren propers a Ell. Per descomptat, podríem anomenar la seva mare, Maria. Podem deduir per la manca de referències a Josep durant els anys del ministeri de Jesús que el seu pare Josep ja havia mort. Maria sempre hi va ser, confiant...

Durant els dies que Jesús va estar a Jerusalem, no es va quedar a casa meditant sobre allò que l'esperava. El veiem que va aprofitar el temps ensenyant. Dilluns de camí al temple per netejar-lo, havia vist una figuera plena de fulles. S'havia apropat per veure si tenia fruit, però no en va trobar cap. Jesús va maleir la figuera en senyal de la nació d’Israel que també semblaven tenir fruit, però en realitat la seva religió era estèril. Dimarts de camí a la ciutat, Jesús i els seus deixebles van passar la mateixa figuera que Jesús havi...

En diverses ocasions vam trobar persones que després de rebre un encàrrec de part de Déu, van dubtar, i Déu els va donar un senyal. Podem esmentar Moisès, a qui Déu li va demanar que tirés la vara a terra per mostrar-li el poder amb què es presentaria davant faraó; o Gedeó, el qual va demanar dos senyals diferents abans d'enfrontar-se a l'immens exèrcit enemic amb tan sols 300 soldats. I Déu els va donar senyal, i això va servir d'afirmació que allò que Déu els estava prometent era fiable.
Tanmateix, als e...