Reflexos de la seva glòria
Reflexos de la seva glòria és un programa que té com a objectiu compartir els ensenyaments de les Escriptures, celebrant la glòria de Déu, amb el desig de reflectir-ne el caràcter amb cada ensenyament.
RG-38 Sigui santificat el teu Nom
            
            
        “Pare nostre del cel, sigui santificat el teu nom.” Mateu 6:9*
Aquesta part de la pregària del Pare nostre sembla que sigui un desig que el nom de Déu sigui santificat, però en realitat aquesta frase va molt més enllà. 
Jesús, per ensenyar als seus deixebles com pregar, comença amb aquesta frase… sigui santificat el teu nom. Com és santificat el Nom de Déu?
El verb santificar significa “fer Sant.” Si la Paraula de Déu ens ensenya que Déu és Sant, podríem potser fer-lo més Sant? La resposta és que no.
Déu no nec...
RG-37 Pare Nostre
            
            
        Lluc 11:1* «Una vegada que Jesús pregava en un determinat lloc, en acabar, un dels seus deixebles li va dir: “Senyor, ensenya’ns a pregar, tal com Joan en va ensenyar també als seus deixebles.”»
El Senyor Jesús pregava. Atès que Jesús és Déu, potser et preguntes per què tenia la necessitat de pregar. Després de tot, podia convertir l'aigua en vi, multiplicar pans i peixos o guarir qui volgués.
Això ens porta a entendre que la pregària és molt més que una manera de demanar ajuda per allò que no podem fer sols. La p...
RG-36 Ensenya'ns a pregar
            
            
        «Una vegada que Jesús pregava en un determinat lloc, en acabar, un dels seus deixebles li va dir: “Senyor, ensenya’ns a pregar, tal com Joan en va ensenyar també als seus deixebles.”» LLUC 11:1 BEC.
El Senyor els va ensenyar a pregar. Jesús primerament els va advertir d'errors comuns de la pregària, i després els va donar el que solem anomenar la pregària model.
Durant les properes reflexions mirarem l'ensenyança de Jesús sobre la pregària al Pare Nostre. Però avui mirarem un parell de perills de què el Senyor Jesús els adverteix sobr...
RG-35 L'ansietat
            
            
        Per concloure el nostre estudi del fruit de l´Esperit, voldria que veiéssim com l´ansietat ens roba la pau que l´Esperit vol produir en nosaltres.
Crist ha fet possible la pau per a l'ésser humà. Efesis 2:13 i 14* (BEC) ens diu que «ara, en Crist, vosaltres, els qui abans éreu lluny, heu esdevingut propers per la sang de Crist. perquè ell és la nostra pau».
La pau interior es fa possible per l'obra redemptora de Crist a la creu. El penediment personal i la fe resulta en el perdó de pecats i una pau que sobrepassa t...
RG-34 El Temor
            
            
        “No tinguis por” Aquesta frase apareix prou vegades a les Escriptures per mostrar-nos que el temor és típic de l'ésser humà. En situacions desconegudes, o davant de grans reptes és fàcil sentir temor i perdre la pau.
La crida de Déu als seus servents a través de la història sempre ha causat gran temor. Però Déu els va parlar dient: No tinguis por. A Gedeó, (Jutges 6:23) a Abram, (Gènesi) a Maria (Lluc 1:30) i a Josep. La missió a què Déu va enviar molts dels seus servents era intimidant. Molts són els que han patit d...
RG-33 El dubte
            
            
        L’ésser humà lluita amb el dubte. Ens costa prendre decisions i tendim a la desconfiança. Després de tot, és fàcil triar malament i no volem que ens enganyin. Però crec que estarem d'acord que el dubte acostuma a treure’ns la pau. 
A la definició de dubte trobem dos aspectes, la vacil·lació entre opcions i la incertesa davant d'un enunciat.
Sobre el primer aspecte, vegem el que Elies va dir al poble a 1 Reis 18:21 (BEC): «Fins quan anireu coixejant entre dues crosses? Si el Senyor Etern és Déu, seguiu-lo; però si ho és Baal, llavors, se...
RG-32 Shalom
            
            
        La vida en l'Esperit produeix al cristià una pau que sobrepassa tota entesa. Quan el fruit de l'Esperit està brotant dins nostre, el mal temps des de l'exterior no pot destruir la pau que Crist dona. Shalom, la paraula hebrea “pau” descriu un benestar intern, un equilibri perfecte. Els jueus se solien saludar així en els temps bíblics, i encara avui dia ho fan. Al començament de les epístoles sempre trobem desitjos de pau per als que rebrien la carta. I és que no hi ha millor desig que puguem tenir per a un altre que Shalom, la pau comp...
RG-31 Lloa Déu per Déu
            
            
        Aquestes paraules poden sonar una mica estranyes. Què vull dir amb això? Hem parlat de lloar Déu donant-li gràcies pel que ha fet, està fent i farà a la nostra vida. Però més enllà d'aquesta gratitud verbalitzada per allò que rebem de Déu, hem de donar gràcies per Déu mateix, per allò que Ell és.
La Bíblia és plena de lloances a Déu. Els Salms de lloança o acció de gràcies ens són exemple de com podem reconèixer i proclamar amb la nostra boca les característiques de Déu que el fan Déu so...
RG-30 Gratitud i lloança cap al proïsme
            
            
        Hem estat veient com desenvolupar una rutina de gratitud i lloança personal envers Déu. Ara podem fer un pas més perquè aquesta gratitud i lloança s'estengui cap a aquells que tenim al nostre voltant.
De la mateixa manera que és fàcil fixar-se en el fet desagradable i ignorar tot el que tenim de bo per agrair, acostumem a donar per fet les característiques positives dels que ens envolten i treure a la llum aquelles que ens molesten.
Aquest mal costum de notar allò que no ens agrada el transmetem a les persones del nostr...
RG-29 La pràctica de la lloança personal
            
            
        Vaig prometre que veuríem la pràctica de la gratitud i la pràctica de la lloança. Com podem practicar la lloança en el nostre dia a dia?
La lloança és la verbalització de la gratitud. El salmista diu a Salm 28:7 (BEC) «El Senyor és la meva força i el meu escut; en ell confia el meu cor i he estat emparat. Se m’enlaira el cor, i amb cançons el lloaré.»
La lloança comença amb la gratitud de cor. Primerament, el salmista reconeix que Déu és fort i protector i que en l...
RG-28 Carabasseres a la teva vida
            
            
        Una mare el fill de la qual acabava de tenir un accident de motocicleta molt greu em deia després d'una difícil intervenció i mentre el seu fill estava encara ingressat que estava molt agraïda a Déu per tot el que estava fent en la seva família. No importava que el seu fill estigués amb els òrgans interns danyats, que el seu marit malalt estava enllitat mentre ella anava d'una banda a l'altra atenent la seva família. La seva gratitud genuïna enmig de la prova em va commocionar, perquè aquell mateix dia, quan la meva bat...
RG-27 La pràctica de la gratitud
            
            
        Com he comentat anteriorment, el goig i la pau semblen trobar-se units a la resta del fruit de l'Esperit, com si es tractessin de fruits que brollen quan l'amor, la bondat, la mansuetud o la temprança estan florint a la nostra vida. I és que tot el fruit de l'Esperit creix simultàniament.
Vaig comentar a l'episodi anterior que Déu, a través de la història, ha omplert individus de goig, però veurem també que Déu ens omple de tot el necessari per acomplir la tasca que té per a nosaltres. Però abans voldria que meditéssim...
RG-26 El goig del Senyor
            
            
        «Estigueu sempre contents, pregueu constantment, en tota avinentesa doneu gràcies, que això és el que Déu espera de vosaltres en Crist Jesús.» 1 TESSALONICENCS 5:16-18 BEC
En algun moment del dia, en algun dia de la teva setmana o en alguns dies del mes, potser pots pensar que és difícil tenir goig. No necessàriament perquè les circumstàncies en si siguin dolentes. La veritat és que de manera miraculosa, en les circumstàncies difícils, Déu fa brollar un goig inexplicable, potser perquè ens adonem, més que mai, de la nostra dependència de Déu. Quan veiem...
RG-25 Adversaris de la temprança
            
            
        En quart lloc, veiem el contrast entre les embriagueses, golafreries i coses semblants, que no tenen res a veure amb la temprança que presenta la Bíblia.
Què és allò que s'oposa a la temprança?I si et digués que l'adversari de la temprança és en realitat el control?
A primer cop d'ull sembla que no tingui sentit. Hem definit la temprança com a domini propi, o també anomenat autocontrol. Com pot ser el control l'enemic de l'autocontrol? Després de tot, embriagueses, golafreries i coses semblants, són resultat del descontrol. Oi?
És més a...
RG-24 Adversaris de fer el bé
            
            
        Entre la fruita variada de l'Esperit en trobem quatre que estan connectades entre si pel propòsit que compleixen. La paciència, la benignitat, la bondat i la mansuetud són elements necessaris a l'hora de viure la nostra fe amb els que ens envolten.
Jaume, a la seva carta repta als creients dient «Demostra’m la teva fe deixant a part les obres i jo et mostraré la meva fe per mitjà de les obres.» JAUME 2:18 BEC. 
Podem tenir molta fe, però la manera com aquesta fe es manifesta, diu Jaume, és en la teva manera de viure-la am...
RG-23 Adversaris de la veritable fe
            
            
        Avui veurem com la idolatria i els maleficis s'oposen a la fe. Si dubteu a quina fe em refereixo, us convido a buscar l'episodi sobre la fe entre els dons de l'Esperit.
La fe ens porta a confiar plenament, per això vull insistir en la importància que la nostra fe estigui en la persona correcta. Déu s'ha mostrat fidel des del principi, per la qual cosa, quan demana que posem la nostra fe en Ell, ho podem fer confiadament.
A Hebreus 12 som cridats a córrer la carrera de la fe, «amb la mirada fixa en l’aut...
RG-22 Adversaris de l'amor
            
            
        Entre els adversaris que s'oposen al fruit de l'esperit veiem primer l'adulteri i la fornicació, juntament amb immoralitat i llibertinatge. Podem dir que l'adulteri i la fornicació són pecats que revelen aquesta immoralitat i llibertinatge que mora a dins. L'adulteri es defineix com a relacions, sexuals o sensuals amb algú que no és el teu marit. La Bíblia deixa clar que el seu pla de matrimoni és entre un home i una dona, per a tota la vida. Ja sé que això ja ha estat qüestionat i rebutjat per la nostra societat, però no deixa de ser el pla sagr...
RG-21 I aquests s'oposen entre si
            
            
        «Perquè la carn té avidesa contra l’Esperit i l’Esperit contra la carn. Són dos principis que lluiten contra sí per no deixar-vos fer el que voldríeu.» GÀLATES 5:17 BEC
Voldria resumir aquest contrast entre les obres de la carn i el fruit de l'Esperit que Pau presenta a Gàlates 5 mostrant com s'hi oposen. Si pots imaginar una taula, posaríem, d’una banda, les obres de la carn, i a l'altra banda el fruit de l'Esperit.
Tenim una llista d'obres naturals a què la carn tendeix, desitjos i passions que, segons el verset 24, els que són de Cr...
RG-20 Temprança.
            
            
        «Però el fruit de l'esperit és: amor, goig, pau, longanimitat, benignitat, bondat, fe, mansuetud, temprança contra aquestes coses no hi ha llei. Els qui són de Crist han crucificat la carn amb les seves passions i desitjos.» GÀLATES 5:22-24
El darrer aspecte del fruit de l'Esperit és la temprança. Curiosament, aquest terme només apareix segons la traducció una vegada, i en aquesta llista. Però per referir-se a aquesta mateixa virtut, trobem el terme domini propi o continència.
La temprança és la moderació o l'autocontrol, l'antítesi a qualsevol excés. Efesis 5:18 (BEC) diu: «No us e...
RG-19 Mansuetud
            
            
        Si les obres de la carn són enemistats, baralles, gelosies, rancúnies, rampells d’ira, divisions, sectarismes entre d'altres, el fruit de l'Esperit que les pot eliminar és la mansuetud. Un esperit mans no és donat a la ira. Hi ha una dita que diu “si un no vol, dos no es barallen” i podríem dir que una persona mansa porta pau a una situació tensa. Proverbis destaca la benedicció d'un esperit de mansuetud i el contrasta a un iracund. I ens recorda el 15:1 (BEC) que «Una resposta amable aplaca el furor»
El Senyor Jesús va predicar a la mu...
RG-18 La fe
            
            
        “Jo soc una persona de fe” o “Ella té molta fe.” Què signifiquen exactament aquestes afirmacions? A quin concepte de fe es refereixen aquestes situacions? Potser és que creu que hi ha alguna cosa més enllà, potser l'anomenen Déu, o potser algun sant o verge als qui acudeixen quan les coses no van com esperaven. Es parla molt de fe, quan en realitat, a la nostra societat, no hi ha una demostració de fe veritable de la qual Déu parla a Sa Paraula.
La veritat és que, com hem fet amb cada aspecte del fruit de l'Esperit, és imp...
RG-17 Bondat
            
            
        La bondat és definida com una inclinació a fer el bé, o també com un comportament virtuós. De vegades és sinònim de benignitat, de manera que depenent de la versió de la Bíblia que llegeixis, potser s'utilitza indistintament la paraula benignitat o la paraula bondat. Totes dues paraules parlen d'un desig o una inclinació cap al bé. La Paraula de Déu diu que Déu és benigne (Salm 135) i que Déu és bo (Salm 145:9) Al mateix salm llegim que ell és just. Aquests conceptes, en diferents versions s'intercanvien entre si, i tots descriuen una característica de Déu, i és...
RG-16 Benignitat
            
            
        A primera vista ens pot semblar que els propers dos fruits de l'Esperit, la benignitat i la bondat, són sinònims o semblants. Però si Déu els ha enumerat separadament és perquè convé distingir-los i donar-los atenció per separat.
La benignitat és una virtut que descriu una disposició cap al bé. Un cop més, veiem que Déu està interessat a transformar el nostre esperit i no merament afegir una sèrie de ritus i costums a la nostra vida. L'obra de l'Esperit Sant en una vida produeix un amor sacrificial, un goig inalterable, una pau que sobrepassa...
RG-15 Paciència
            
            
        Senyor, dona'm paciència! Aquesta expressió, de la manera com se sol dir, està molt lluny del desig de Déu de produir paciència al nostre cor. La paciència es demostra amb la nostra actitud i les nostres accions, però ha de brollar del nostre interior. Aquesta és també fruit de l'Esperit, un esperit de poder, d'amor, de domini propi (2 Timoteu 1:7)
Podem distingir tres aspectes del terme paciència. El primer comporta la idea de saber esperar; El segon es refereix més aviat a la capacitat de fer alguna cosa amb constància fins a obtenir el resultat...
RG-14 La Pau
            
            
        «I que el Senyor de la pau us concedeixi la pau sempre i de tota manera.» 2 TESSALONICENCS 3:16 BEC
Déu es presenta en aquest text com el Senyor de la pau. Ell és pau, posseeix la pau i és el que dona la pau.A Joan 14:27 (BEC) llegim: «Us deixo la pau, us dono la meva pau.» El verset continua dient: «No us la dono com el món la dona. Que el vostre cor no passi ànsia ni tingui por.»Dona a entendre que la pau que el món dona no pot erradicar la por. El món pot experim...
RG-13 El goig
            
            
        La segona característica del fruit de l'Esperit és el goig. Un cop més, com parlem sobre l'amor, és important definir correctament el goig. El goig no és petar-se de riure o riure per les butxaques, anar de festa en festa, prendre's la vida a la lleugera o ignorar qualsevol responsabilitat.
Podríem dir que el goig és un sentiment de benestar que en realitat no ha de dependre de les circumstàncies.
Hebreus 12:2 diu que Jesús, pel goig posat davant d'Ell va poder suportar el patiment de la creu. Quina pitjor circumstància que ser clavat en...
RG-12 L'amor
            
            
        Al fruit de l'Esperit no hi ha condemnació, perquè no hi ha llei contra aquests.Quan veiem el primer aspecte del fruit de l'Esperit, sembla que gairebé aquesta afirmació no sigui certa. Després de tot, molts han patit i fins i tot han mort per amor o més aviat per desamor. La tragèdia de Romeu i Julieta em ve al cap, però hi ha molts altres exemples d'obres i històries reals que ens mostren tragèdies centrades en el tema de l'amor; i és que sembla que l'amor és el rei dels sentiments, i per amor, un seria cap...
RG-11 L'Esperit és vida
            
            
        «Els impulsos carnals duen a la mort, mentre que l’impuls de l’Esperit duu a la vida i a la pau.» Ens diu Romans 8:6.
Quan intentem viure en l'Esperit, trobem, com diu Pau a Romans 7, que lluitem amb la incapacitat de fer sempre el bé que desitgem. Ens sentim incapaços de fer morir les obres de la carn. Però trobem que per Crist nostre Senyor tenim llibertat i poder. Romans 8:11 (BEC) ens anima amb aquestes paraules: «I si l’Esperit del qui va ressuscitar Jesús d’entre els morts habita en tots vosaltres, el mateix que va ressuscitar...
RG-10 Les obres de la carn
            
            
        «Així, doncs, germans, estem endeutats, però no amb la carn, perquè hàgim de viure seguint les seves inclinacions. Si seguíssiu el tarannà de la carn faríeu cap a la mort; però si per l’Esperit feu morir les obres del cos, viureu. Tots els qui són guiats per l’Esperit de Déu són fills de Déu.» ROMANS 8:12-14 BEC
Romans 8:12-14 ens recorda que els que viuen d’acord amb la carn van pel camí de mort més els qui fan morir les obres de la carn, obtindran vida.
Això sembla estrany a la soc...
RG-09 La carn i l'Esperit
            
            
        La Bíblia ens mostra, a través de les cartes de Pau, el contrast entre la carn i l'Esperit.
Quan naixem, arribem a aquest món en carn i os, amb un cos físic que recobreix durant tota la nostra existència aquí a la Terra una ànima dissenyada, com ja hem vist, per tenir comunió amb Déu i amb el nostre proïsme. Aquest cos és una benedicció, perquè ens permet fer activitats necessàries i agradables, però a causa del pecat universal, també pot arribar a ser una càrrega quan sentim molèsties i debilitat. El ma...
RG-08 Contrastos a la Bíblia
            
            
        Potser has estat pensant mentre parlàvem de la llum i les tenebres, que la Bíblia tracta altres contrastos que ens ajuden a discernir entre allò que ens apropa a Déu i allò que ens allunya d'Ell.
Fem una passejada per les Escriptures per contrastar-ne alguns:Al principi, a Gènesi 1 llegim que Déu va fer la llum, i va separar la llum de les tenebres. I ja hem vist, en diferents textos a través de la Bíblia que Déu és llum, i que el qui el segueix no està en tenebres. No és possible vi...
RG-07 La unitat de la Bíblia
            
            
        M'agrada veure a la Paraula de Déu que tot concorda. La Bíblia ha estat inspirada per Déu, i per això tenint múltiples escriptors a través de la història, està unida per un sol autor, Déu mateix.
Ens diu Timoteu que “Tota l'Escriptura és inspirada per Déu”; és a dir, L'Esperit Sant de Déu va bufar la Paraula de manera sobrenatural. Els diferents autors al llarg dels segles han escrit sent guiats de manera sobrenatural, de manera que el resultat és la Paraula de Déu.
2 Pere 1:19-21 (BEC) ens diu: «D’aquesta man...
RG-06 que la vostra llum resplendeixi
            
            
        En l'última reflexió, potser has notat que encara que a les Escriptures se'ns demana que caminem a la llum, vestits de les armes de la llum, no ens enumera la Paraula quines són específicament les obres de la llum. Però el Senyor no ens deixa a les fosques en aquest tema. Si llegim en diferents textos, se'ns deixa força clar que aquells que caminen en llum evidencien una relació íntima amb Déu i una bona relació amb altres. Un hauria de poder identificar un seguidor de Crist per les seves obres, o podríem dir, la seva man...
RG-05 CAMINANT A LA LLUM
            
            
        Vam veure com Joan Baptista proclamava que Jesús era la llum veritable. Joan 8:12 (BEC) ens Diu «Una altra vegada, Jesús els tornà a parlar i els digué: Jo sóc la llum del món; el qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida.» “qui em segueix no caminarà a les fosques”. Aquestes són paraules clares; podem concloure que aquells que caminen en tenebres no estan seguint Jesús.
A Romans 13:12 (BEC) l’apòstol Pau ens exhorta: «Desfem-nos, doncs, de les obres de la fosca i equipem-nos amb les armes de la ll...
RG-04 FONT DE LLUM
            
            
        El nom del programa, Reflexos de la seva glòria, comunica la idea d'emetre una cosa que en realitat no prové d'un mateix. Un reflex comunica una cosa que té origen en un altre lloc.
Em ve al cap un mirall, que mostra una imatge que li és externa. El reflex al mirall és una realitat que no pertany al mirall en si, però que es fa evident en ser reflectida en ell.
Heu sentit a parlar d'un dolor reflex? És un malestar que irradia des d'un punt gallet i emet el dolor a una altra part del cos.
RG-03 CREADES AMB PROPÒSIT
            
            
        T'agrada veure programes de cuina? Hi ha xefs que amb les creacions ens deixen amb la boca oberta, admirant els seus talents. Provem de crear receptes noves a casa perquè gaudeixin els nostres familiars i amics.
Seria fantàstic que d'igual manera altres poguessin lloar Déu quan ens veuen a nosaltres, la seva creació.
Quan Déu va crear l'home a l'hort d'Edèn, ho va fer a la Seva imatge. Adam reflectia el caràcter de Déu de manera gloriosa. I quan Déu va crear Eva, llegim a Gènesi que ella també va ser feta a...
RG-02 MISSIÓ IMPOSSIBLE?
            
            
        Si fes una enquesta a les persones del meu voltant per consultar què esperen d'aquesta vida, moltes qualificarien d’important una bona salut, relacions agradables, una economia personal que els permeti gaudir o potser benestar espiritual.Tot i que tots aquests desitjos són vàlids i agradables, la Paraula de Déu ens anima a cercar primerament el regne de Déu per poder gaudir dels altres aspectes de la vida.
El desig del meu cor és viure la vida de manera que comuniqui el caràcter de Déu diàriament.Però ens podem preguntar. És possible que un ésser...
RG-01 DECLARANT LA SEVA GLÒRIA
            
            
        «El cel parla de la glòria de Déu, l’estelada anuncia el que han fet les seves mans. Els dies, l’un a l’altre es transmeten la paraula, l’una a l’altra se la revelen les nits. Silenciosament, sense dir res, sense que ningú els senti la veu, el seu anunci s’escampa a tota la terra, el seu llenguatge arriba fins als límits del món.»Salms 19:2-5 BCI
El salm 19 ens mostra que Déu s'ha revelat a l'ésser humà d'una manera general en la seva creació i específicament a les Escriptures.
La...
174 -Malaquies a Mateu- De l'Antic al Nou
            
            
        Quatre-cents anys van passar des de l'última revelació a l'Antic Testament i els dies del Nou Testament. Molt va passar al món durant aquests anys. L'imperi Persa va caure, donant pas a l'imperi grec. Després de la mort d'Alexandre el Gran, l'imperi es va dividir entre els seus quatre generals, i el poble jueu va passar per diferents poders i diferents influències. Si us interessa aquest període de la història i voleu saber més sobre la història jueva d'aquesta època, hi ha recursos a internet i llibres que desenvolupen el tema.
Quan Jesús...
173 -Malaquies- L'últim missatge de l’AT
            
            
        En aquest darrer llibre de l'Antic testament esperaríem trobar paraules d'esperança i consell per al temps que transcorreria des que s'escrivís aquest i quan s'iniciés el nou testament, un període d'uns quatre-cents anys. Tot i això, les primeres paraules de Malaquies ens informen que el que estem a punt de llegir és una profecia contra el poble d'Israel.
Havia passat un segle des que Zacaries havia escrit, des que s'havia reedificat el temple i els israelites havien tornat a habitar a Jerusalem. Tanmateix, sembla que els setanta anys de captiveri no havien ensenyat el poble a...