Reflexos de la seva glòria
Reflexos de la seva glòria és un programa que té com a objectiu compartir els ensenyaments de les Escriptures, celebrant la glòria de Déu, amb el desig de reflectir-ne el caràcter amb cada ensenyament.
RG-53 L'exercici mental
Si tenir cura del cos és important, molt més ho és tenir cura de la ment.S’acostuma a dir que el que no es fa servir es perd, i per descomptat que en l'àmbit de l'intel·lecte és ben cert.
Naixem amb una capacitat d'aprenentatge que és extremadament alta a la infància. Durant aquesta edat, els nens aprenen idiomes de manera molt fàcil, adquireixen habilitats gairebé sense esforç i arriben a l'adolescència amb un gran percentatge de les capacitats cognitives que adquiriran durant la vida.
Pel que fa a la capacitat de processar info...
RG-52 L'exercici físic
L’exercici físic és important per viure una vida saludable. Aquest, unit a una dieta que alimenti el cos de manera eficaç normalment proporciona salut al nostre cos i ens permet viure una vida de millor qualitat.
La Bíblia esmenta l'exercici físic, encara que no dóna instruccions sobre com fer-ho.Això és perquè la Paraula de Déu posa èmfasi en el creixement espiritual.1 Timoteu 4:8*diu: «pensa que l’exercici corporal només aprofita temporalment, mentre que la pietat aprofita per sempre, perquè compta amb la promesa de la vida, per a la d’ara i per a la del futur...
RG-51 L'exercici físic i la vida cristiana
La Bíblia parla sobre l’exercici físic?Tot i que la Bíblia no és un manual per al benestar físic i mental, sí que esmenta el tema. La Bíblia parla de l’exercici en molts aspectes. Parla de l'exercici físic, l'exercici mental i l'exercici espiritual. I per descomptat, d'aquest darrer en parla bastant.
En les properes reflexions contemplarem com podem exercitar els nostres cossos, les nostres ments i el nostre esperit de manera que portem glòria a Déu fins i tot en aquells aspectes que puguin semblar més trivials.
Tenim un Déu To...
RG-50 Marcant la diferència
Havent vist com Déu ens ha creat dones, hauríem de celebrar la nostra feminitat diàriament, no cercant diferències, ni tampoc resistint-les. Hauríem de viure marcant una diferència, una diferència entre pertànyer a Crist o ser del món.
Els homes i les dones cristianes tenim molt en comú.
En primer lloc, tots dos hem estat creats per glorificar Déu, i no podem ignorar que l'ésser humà que no viu per glorificar Déu no arriba realment a gaudir de la vida aquí a la terra. Si, per contra, vivim amb l’obj...
RG-49 Gaudint de la diferència
Molt s'ha escrit i es fa broma sobre com són de diferents els homes de les dones.Els homes exageren la dificultat d'entendre que són les dones, i les dones critiquen els homes perquè no les comprenen, com si cada gènere vingués de diferents planetes.
Les generalitzacions no solen ser bones ni encertades; no tots els homes són iguals; i tampoc les dones.
Que siguis dona no significa, com hem contemplat anteriorment, que siguis totalment diferent de l'home. Com a humans creats a la imatge de Déu, tenim característiques similars, però és cert que...
RG-48 Accepta el regal de Déu
Déu t'ha regalat la teva feminitat. En fer-te dona, Déu t'ha fet certes característiques específiques al gènere femení. Aquestes, sumades a les característiques específiques teves i als dons espirituals que et dona en la salvació fan que tu siguis tu, un ésser dissenyat per a la glòria de Déu.
El perill rau en la temptació de menysprear els dons que Déu ens ha donat i desitjar aquells que no tenim. Hi ha una expressió que diu que la pastura sempre es veu més verda a l'altra banda de la tanca. A la m...
RG-47 Déu m'ha fet com soc
Si creus la Bíblia, creus que Déu t'ha creat. Aquesta veritat en si ha de produir en tu un sentiment de valor que mai no podria produir la teoria de l'evolució. Igual que un rellotge de luxe no surt del no-res, tu tens un dissenyador que ha posat gran interès que siguis tal com ets. Ets el resultat perfecte del dissenyador diví.
Sí, és cert que després del pecat d'Adam i Eva, mostrem només un petit percentatge de la nostra capacitat original. Com tota la creació, estem marcats pel pecat.Gemim esperant el dia de la rede...
RG-46 Ser dona
Algú va fer recentment un documental anomenat Què és una dona? Es va trobar amb la inquietant realitat que molts joves i grans no sabien com contestar aquesta aparentment senzilla pregunta. I és que en el clima on vivim molta gent està confosa amb les diferents ideologies i no vol dir res políticament incorrecte. Al final, sembla que a la societat occidental la gent es resisteix a definir tot el que comporta ser dona.
Potser tu ets de les que pensen que ser dona és un desavantatge. Potser creus el relat modernista que la Bíblia és masclista i veu la...
RG-45 El repte de la pregària
«Invoca’m, que jo et respondré i et mostraré coses grans i ocultes que tu no coneixes.» JEREMIES 33:3 BEC
Pregues cada dia, però sents que la teva vida de pregària no és tot el que podria ser?La veritat és que la nostra societat va tan de pressa que no deixem temps per a la meditació veritable, i la pregària íntima.
Les pregàries curtes són bones, però no tenen el mateix efecte a les nostres vides que un temps íntim amb Déu. El Senyor ens repta a invocar-lo, a passar temps intencionat amb ell en la intimita...
RG-44 Per què preguem?
«Vosaltres, doncs, pregareu així: “Pare nostre del cel, sigui santificat el teu nom; vingui el teu Regne; faci’s la teva voluntat, com al cel, així també a la terra. Dóna’ns avui el nostre pa de cada dia; i perdona’ns les nostres ofenses, com també nosaltres perdonem els qui ens ofenen; i no deixis que caiguem en la temptació, ans deslliura’ns del Maligne.”»
En arribar a la conclusió de l'estudi de la pregària model, voldria contemplar el contingut i el motiu de la pregària.
Per què pregar?Hem vist per quines coses podem pregar, però hem d...
RG-43 Protegeix-nos
«i no deixis que caiguem en la temptació, ans deslliura’ns del Maligne.» MATEU 6:13 BEC
Una de les benediccions de la pregària és que podem demanar la protecció individualitzada de Déu. Això és un privilegi que tenim els fills de Déu.Aquesta petició de protecció té dues cares.
D'una banda, podem demanar a Déu que no entrem en la temptació. Tots vivim envoltats de maldat. La Bíblia presenta clarament que aquest món que Ell va crear perfecte està maleït pel pecat. Hi ha qui ràpidament dona la culpa a Satanàs, o Adam i Eva, però c...
RG-42 perdona’ns
«i perdona’ns les nostres ofenses, com també nosaltres perdonem els qui ens ofenen» MATEU 6:12 BEC
El perdó és una part preciosa de la pregària. La nostra primera pregària al Pare és la pregària de penediment del pecador que ve a Déu a través de l'obra de Crist a la creu. 1 Joan 1: 9* ens promet que «Si reconeixem els nostres pecats, és prou fidel i equitatiu per a perdonar-nos els pecats i deixar-nos nets de qualsevol iniquitat.»
Tot aquell que ve a Déu penedit rep perdó de pecats. I cadascú de nosaltres que hem vingut a Déu he...
RG-41 Dóna’ns avui el nostre pa de cada dia
«Vosaltres, doncs, pregareu així: “Pare nostre del cel, sigui santificat el teu nom; vingui el teu Regne; faci’s la teva voluntat, com al cel, així també a la terra. Dóna’ns avui el nostre pa de cada dia;» MATEU 6:9-11 BEC.
Avui estarem veient la frase que descriu la major part de les oracions: ”Dóna’ns avui el nostre pa de cada dia” Quan algú et demana que preguis per ells, sol ser perquè Déu els ajudi amb alguna cosa. Solem anar al Senyor a demanar que supleixi les nostres necessitats.
La veritat és que a Déu li agrada que...
RG-40 faci’s la teva voluntat
«Pare nostre del cel, sigui santificat el teu nom; vingui el teu Regne; faci’s la teva voluntat,» MATEU 6:9-10 BEC
Avui ens centrem en la frase faci’s la teva voluntat, per completar la primera part de la pregària model que Jesús va compartir amb els seus deixebles quan aquests li van demanar que els ensenyés a pregar.
Fins ara hem vist que en primer lloc, quan preguem, ens estem expressant davant l'únic i savi Déu, el qual és al cel. Si per fe en Crist hem estat adoptats fills de Déu, tenim el p...
RG-39 Vingui el teu regne
«Pare nostre del cel, sigui santificat el teu nom; vingui el teu Regne»
El llibre d’apocalipsi conclou així: «Cert, vinc de seguida. Amén. Vine, Senyor Jesús!»APOCALIPSI 22:20 BEC
Tenim a la Bíblia la promesa que Crist tornarà per establir el seu regne. A Isaïes llegim sobre el futur regne de Messies i els salms ens presenten al rei de glòria. Veiem també a 2 Timoteu 4:1* que «Crist Jesús, que ha de venir a judicar els vius i els morts, en nom de la seva manifestació i del seu regnat» i a Daniel 2:44 llegim que «el Déu...
RG-38 Sigui santificat el teu Nom
“Pare nostre del cel, sigui santificat el teu nom.” Mateu 6:9*
Aquesta part de la pregària del Pare nostre sembla que sigui un desig que el nom de Déu sigui santificat, però en realitat aquesta frase va molt més enllà.
Jesús, per ensenyar als seus deixebles com pregar, comença amb aquesta frase… sigui santificat el teu nom. Com és santificat el Nom de Déu?
El verb santificar significa “fer Sant.” Si la Paraula de Déu ens ensenya que Déu és Sant, podríem potser fer-lo més Sant? La resposta és que no.
Déu no nec...
RG-37 Pare Nostre
Lluc 11:1* «Una vegada que Jesús pregava en un determinat lloc, en acabar, un dels seus deixebles li va dir: “Senyor, ensenya’ns a pregar, tal com Joan en va ensenyar també als seus deixebles.”»
El Senyor Jesús pregava. Atès que Jesús és Déu, potser et preguntes per què tenia la necessitat de pregar. Després de tot, podia convertir l'aigua en vi, multiplicar pans i peixos o guarir qui volgués.
Això ens porta a entendre que la pregària és molt més que una manera de demanar ajuda per allò que no podem fer sols. La p...
RG-36 Ensenya'ns a pregar
«Una vegada que Jesús pregava en un determinat lloc, en acabar, un dels seus deixebles li va dir: “Senyor, ensenya’ns a pregar, tal com Joan en va ensenyar també als seus deixebles.”» LLUC 11:1 BEC.
El Senyor els va ensenyar a pregar. Jesús primerament els va advertir d'errors comuns de la pregària, i després els va donar el que solem anomenar la pregària model.
Durant les properes reflexions mirarem l'ensenyança de Jesús sobre la pregària al Pare Nostre. Però avui mirarem un parell de perills de què el Senyor Jesús els adverteix sobr...
RG-35 L'ansietat
Per concloure el nostre estudi del fruit de l´Esperit, voldria que veiéssim com l´ansietat ens roba la pau que l´Esperit vol produir en nosaltres.
Crist ha fet possible la pau per a l'ésser humà. Efesis 2:13 i 14* (BEC) ens diu que «ara, en Crist, vosaltres, els qui abans éreu lluny, heu esdevingut propers per la sang de Crist. perquè ell és la nostra pau».
La pau interior es fa possible per l'obra redemptora de Crist a la creu. El penediment personal i la fe resulta en el perdó de pecats i una pau que sobrepassa t...
RG-34 El Temor
“No tinguis por” Aquesta frase apareix prou vegades a les Escriptures per mostrar-nos que el temor és típic de l'ésser humà. En situacions desconegudes, o davant de grans reptes és fàcil sentir temor i perdre la pau.
La crida de Déu als seus servents a través de la història sempre ha causat gran temor. Però Déu els va parlar dient: No tinguis por. A Gedeó, (Jutges 6:23) a Abram, (Gènesi) a Maria (Lluc 1:30) i a Josep. La missió a què Déu va enviar molts dels seus servents era intimidant. Molts són els que han patit d...
RG-33 El dubte
L’ésser humà lluita amb el dubte. Ens costa prendre decisions i tendim a la desconfiança. Després de tot, és fàcil triar malament i no volem que ens enganyin. Però crec que estarem d'acord que el dubte acostuma a treure’ns la pau.
A la definició de dubte trobem dos aspectes, la vacil·lació entre opcions i la incertesa davant d'un enunciat.
Sobre el primer aspecte, vegem el que Elies va dir al poble a 1 Reis 18:21 (BEC): «Fins quan anireu coixejant entre dues crosses? Si el Senyor Etern és Déu, seguiu-lo; però si ho és Baal, llavors, se...
RG-32 Shalom
La vida en l'Esperit produeix al cristià una pau que sobrepassa tota entesa. Quan el fruit de l'Esperit està brotant dins nostre, el mal temps des de l'exterior no pot destruir la pau que Crist dona. Shalom, la paraula hebrea “pau” descriu un benestar intern, un equilibri perfecte. Els jueus se solien saludar així en els temps bíblics, i encara avui dia ho fan. Al començament de les epístoles sempre trobem desitjos de pau per als que rebrien la carta. I és que no hi ha millor desig que puguem tenir per a un altre que Shalom, la pau comp...
RG-31 Lloa Déu per Déu
Aquestes paraules poden sonar una mica estranyes. Què vull dir amb això? Hem parlat de lloar Déu donant-li gràcies pel que ha fet, està fent i farà a la nostra vida. Però més enllà d'aquesta gratitud verbalitzada per allò que rebem de Déu, hem de donar gràcies per Déu mateix, per allò que Ell és.
La Bíblia és plena de lloances a Déu. Els Salms de lloança o acció de gràcies ens són exemple de com podem reconèixer i proclamar amb la nostra boca les característiques de Déu que el fan Déu so...
RG-30 Gratitud i lloança cap al proïsme
Hem estat veient com desenvolupar una rutina de gratitud i lloança personal envers Déu. Ara podem fer un pas més perquè aquesta gratitud i lloança s'estengui cap a aquells que tenim al nostre voltant.
De la mateixa manera que és fàcil fixar-se en el fet desagradable i ignorar tot el que tenim de bo per agrair, acostumem a donar per fet les característiques positives dels que ens envolten i treure a la llum aquelles que ens molesten.
Aquest mal costum de notar allò que no ens agrada el transmetem a les persones del nostr...
RG-29 La pràctica de la lloança personal
Vaig prometre que veuríem la pràctica de la gratitud i la pràctica de la lloança. Com podem practicar la lloança en el nostre dia a dia?
La lloança és la verbalització de la gratitud. El salmista diu a Salm 28:7 (BEC) «El Senyor és la meva força i el meu escut; en ell confia el meu cor i he estat emparat. Se m’enlaira el cor, i amb cançons el lloaré.»
La lloança comença amb la gratitud de cor. Primerament, el salmista reconeix que Déu és fort i protector i que en l...
RG-28 Carabasseres a la teva vida
Una mare el fill de la qual acabava de tenir un accident de motocicleta molt greu em deia després d'una difícil intervenció i mentre el seu fill estava encara ingressat que estava molt agraïda a Déu per tot el que estava fent en la seva família. No importava que el seu fill estigués amb els òrgans interns danyats, que el seu marit malalt estava enllitat mentre ella anava d'una banda a l'altra atenent la seva família. La seva gratitud genuïna enmig de la prova em va commocionar, perquè aquell mateix dia, quan la meva bat...
RG-27 La pràctica de la gratitud
Com he comentat anteriorment, el goig i la pau semblen trobar-se units a la resta del fruit de l'Esperit, com si es tractessin de fruits que brollen quan l'amor, la bondat, la mansuetud o la temprança estan florint a la nostra vida. I és que tot el fruit de l'Esperit creix simultàniament.
Vaig comentar a l'episodi anterior que Déu, a través de la història, ha omplert individus de goig, però veurem també que Déu ens omple de tot el necessari per acomplir la tasca que té per a nosaltres. Però abans voldria que meditéssim...
RG-26 El goig del Senyor
«Estigueu sempre contents, pregueu constantment, en tota avinentesa doneu gràcies, que això és el que Déu espera de vosaltres en Crist Jesús.» 1 TESSALONICENCS 5:16-18 BEC
En algun moment del dia, en algun dia de la teva setmana o en alguns dies del mes, potser pots pensar que és difícil tenir goig. No necessàriament perquè les circumstàncies en si siguin dolentes. La veritat és que de manera miraculosa, en les circumstàncies difícils, Déu fa brollar un goig inexplicable, potser perquè ens adonem, més que mai, de la nostra dependència de Déu. Quan veiem...
RG-25 Adversaris de la temprança
En quart lloc, veiem el contrast entre les embriagueses, golafreries i coses semblants, que no tenen res a veure amb la temprança que presenta la Bíblia.
Què és allò que s'oposa a la temprança?I si et digués que l'adversari de la temprança és en realitat el control?
A primer cop d'ull sembla que no tingui sentit. Hem definit la temprança com a domini propi, o també anomenat autocontrol. Com pot ser el control l'enemic de l'autocontrol? Després de tot, embriagueses, golafreries i coses semblants, són resultat del descontrol. Oi?
És més a...
RG-24 Adversaris de fer el bé
Entre la fruita variada de l'Esperit en trobem quatre que estan connectades entre si pel propòsit que compleixen. La paciència, la benignitat, la bondat i la mansuetud són elements necessaris a l'hora de viure la nostra fe amb els que ens envolten.
Jaume, a la seva carta repta als creients dient «Demostra’m la teva fe deixant a part les obres i jo et mostraré la meva fe per mitjà de les obres.» JAUME 2:18 BEC.
Podem tenir molta fe, però la manera com aquesta fe es manifesta, diu Jaume, és en la teva manera de viure-la am...
RG-23 Adversaris de la veritable fe
Avui veurem com la idolatria i els maleficis s'oposen a la fe. Si dubteu a quina fe em refereixo, us convido a buscar l'episodi sobre la fe entre els dons de l'Esperit.
La fe ens porta a confiar plenament, per això vull insistir en la importància que la nostra fe estigui en la persona correcta. Déu s'ha mostrat fidel des del principi, per la qual cosa, quan demana que posem la nostra fe en Ell, ho podem fer confiadament.
A Hebreus 12 som cridats a córrer la carrera de la fe, «amb la mirada fixa en l’aut...
RG-22 Adversaris de l'amor
Entre els adversaris que s'oposen al fruit de l'esperit veiem primer l'adulteri i la fornicació, juntament amb immoralitat i llibertinatge. Podem dir que l'adulteri i la fornicació són pecats que revelen aquesta immoralitat i llibertinatge que mora a dins. L'adulteri es defineix com a relacions, sexuals o sensuals amb algú que no és el teu marit. La Bíblia deixa clar que el seu pla de matrimoni és entre un home i una dona, per a tota la vida. Ja sé que això ja ha estat qüestionat i rebutjat per la nostra societat, però no deixa de ser el pla sagr...
RG-21 I aquests s'oposen entre si
«Perquè la carn té avidesa contra l’Esperit i l’Esperit contra la carn. Són dos principis que lluiten contra sí per no deixar-vos fer el que voldríeu.» GÀLATES 5:17 BEC
Voldria resumir aquest contrast entre les obres de la carn i el fruit de l'Esperit que Pau presenta a Gàlates 5 mostrant com s'hi oposen. Si pots imaginar una taula, posaríem, d’una banda, les obres de la carn, i a l'altra banda el fruit de l'Esperit.
Tenim una llista d'obres naturals a què la carn tendeix, desitjos i passions que, segons el verset 24, els que són de Cr...
RG-20 Temprança.
«Però el fruit de l'esperit és: amor, goig, pau, longanimitat, benignitat, bondat, fe, mansuetud, temprança contra aquestes coses no hi ha llei. Els qui són de Crist han crucificat la carn amb les seves passions i desitjos.» GÀLATES 5:22-24
El darrer aspecte del fruit de l'Esperit és la temprança. Curiosament, aquest terme només apareix segons la traducció una vegada, i en aquesta llista. Però per referir-se a aquesta mateixa virtut, trobem el terme domini propi o continència.
La temprança és la moderació o l'autocontrol, l'antítesi a qualsevol excés. Efesis 5:18 (BEC) diu: «No us e...
RG-19 Mansuetud
Si les obres de la carn són enemistats, baralles, gelosies, rancúnies, rampells d’ira, divisions, sectarismes entre d'altres, el fruit de l'Esperit que les pot eliminar és la mansuetud. Un esperit mans no és donat a la ira. Hi ha una dita que diu “si un no vol, dos no es barallen” i podríem dir que una persona mansa porta pau a una situació tensa. Proverbis destaca la benedicció d'un esperit de mansuetud i el contrasta a un iracund. I ens recorda el 15:1 (BEC) que «Una resposta amable aplaca el furor»
El Senyor Jesús va predicar a la mu...
RG-18 La fe
“Jo soc una persona de fe” o “Ella té molta fe.” Què signifiquen exactament aquestes afirmacions? A quin concepte de fe es refereixen aquestes situacions? Potser és que creu que hi ha alguna cosa més enllà, potser l'anomenen Déu, o potser algun sant o verge als qui acudeixen quan les coses no van com esperaven. Es parla molt de fe, quan en realitat, a la nostra societat, no hi ha una demostració de fe veritable de la qual Déu parla a Sa Paraula.
La veritat és que, com hem fet amb cada aspecte del fruit de l'Esperit, és imp...
RG-17 Bondat
La bondat és definida com una inclinació a fer el bé, o també com un comportament virtuós. De vegades és sinònim de benignitat, de manera que depenent de la versió de la Bíblia que llegeixis, potser s'utilitza indistintament la paraula benignitat o la paraula bondat. Totes dues paraules parlen d'un desig o una inclinació cap al bé. La Paraula de Déu diu que Déu és benigne (Salm 135) i que Déu és bo (Salm 145:9) Al mateix salm llegim que ell és just. Aquests conceptes, en diferents versions s'intercanvien entre si, i tots descriuen una característica de Déu, i és...
RG-16 Benignitat
A primera vista ens pot semblar que els propers dos fruits de l'Esperit, la benignitat i la bondat, són sinònims o semblants. Però si Déu els ha enumerat separadament és perquè convé distingir-los i donar-los atenció per separat.
La benignitat és una virtut que descriu una disposició cap al bé. Un cop més, veiem que Déu està interessat a transformar el nostre esperit i no merament afegir una sèrie de ritus i costums a la nostra vida. L'obra de l'Esperit Sant en una vida produeix un amor sacrificial, un goig inalterable, una pau que sobrepassa...
RG-15 Paciència
Senyor, dona'm paciència! Aquesta expressió, de la manera com se sol dir, està molt lluny del desig de Déu de produir paciència al nostre cor. La paciència es demostra amb la nostra actitud i les nostres accions, però ha de brollar del nostre interior. Aquesta és també fruit de l'Esperit, un esperit de poder, d'amor, de domini propi (2 Timoteu 1:7)
Podem distingir tres aspectes del terme paciència. El primer comporta la idea de saber esperar; El segon es refereix més aviat a la capacitat de fer alguna cosa amb constància fins a obtenir el resultat...
RG-14 La Pau
«I que el Senyor de la pau us concedeixi la pau sempre i de tota manera.» 2 TESSALONICENCS 3:16 BEC
Déu es presenta en aquest text com el Senyor de la pau. Ell és pau, posseeix la pau i és el que dona la pau.A Joan 14:27 (BEC) llegim: «Us deixo la pau, us dono la meva pau.» El verset continua dient: «No us la dono com el món la dona. Que el vostre cor no passi ànsia ni tingui por.»Dona a entendre que la pau que el món dona no pot erradicar la por. El món pot experim...