Reflexos de la seva glòria

Diverses seccions de les cartes de Joan parlen de l’amor. Quan llegim del primer verset del capítol 3, “Mireu quina prova d’amor tan gran ens ha donat el Pare: que siguem declarats fills de Déu” ens ve al cap Joan 3:16*, on llegim que “Ja que Déu ha estimat tant el món, que ha donat el seu Fill únic perquè tot el qui creu en ell no es perdi, sinó que tingui vida eterna”.
L'apòstol Joan deixa clar que Déu va mostrar el seu amor cap a la humanitat oferint la vida del seu Fill estimat per...

És molt probable que tots hagim sentit de l'Anticrist, aquest personatge que en els darrers temps s'aixecarà a l'esfera política mundial i després de portar una suposada pau mundial es declararà a si mateix “salvador del món”, demanant fidelitat i honra a la seva persona. Al llibre d'Apocalipsi veurem més sobre aquests esdeveniments, però a la Paraula de Déu no només es parla d'un anticrist, sinó d'anticrists en plural. A qui es refereix l'apòstol Joan quan parla dels anticrists? Com la paraula indica, aquestes són persones que neguen Crist i alhora desitgen per a ells mateix...

“No estimeu el món ni allò que és propi del món. L’amor del Pare no pot estar en aquell qui estima el món. Perquè tot allò que hi ha en el món, les apetències carnals, l’avidesa dels ulls i l’ostentació de les riqueses, no prové del Pare, sinó del món. I el món passa, junt amb les seves cobejances, però el qui compleix la voluntat de Déu resta per sempre.” 1 JOAN 2:15-17*.
Aquests tres versets de la Bíblia tenen grans veritats pràctiques per a la vida del cristià, perquè descriue...

A la introducció de les cartes de Joan vam poder veure que Déu, a través de l'apòstol, ens recorda que Déu és llum i amor, i aquesta llum i aquest amor han de ser evidents en les vides dels qui proclamem el seu nom.
Ara bé, és possible que en escoltar això et vingui al cap algú que anomenant-se cristià viu més com un diable, diries tu. És important que davant d'aquests exemples d'incongruència, arribem a la conclusió, com ens mostra Joan, que aquesta persona no coneix Déu de veritat, perquè com llegim a 1 Joan 2...

1 de Joan presenta diverses premisses que hem d'analitzar. En primer lloc, afirma que aquell que coneix Crist viu de manera que agrada a Déu. Ho veiem presentat al verset 6 on diu: “Si diem que estem en comunió íntima amb ell, però seguim caminant en les tenebres, mentim i no acomplim la veritat.” 1 JOAN 1:6*.
Al verset 5 ja afirmava que Déu és llum. Com que Déu personifica la llum, és impossible que hi hagi tenebres en ell. Al moment en què un raig de llum entra a una cambra fosca, les tenebres donen lloc a la llum. En el moment en qu...

Cap al final del Nou Testament trobem entre les cartes generals, tres cartes de l'apòstol Joan, el qual s'anomena a si mateix “l'estimat” i “l'ancià”. Joan era el més jove del grup íntim del Senyor Jesús, i ara, molts anys més tard, ja ancià, escrivia a diverses congregacions petites a la zona d'Àsia Menor. La primera carta és la més llarga i també la més general, probablement amb la intenció que es passés entre les diferents congregacions de creients. Les altres dues cartes especifiquen a qui anaven dirigides; la segona va adreçada a un grup de cristi...

Alguna vegada us han fet una pregunta sobre Déu o la Bíblia que no sabies contestar? És clar que ni tu ni jo ens considerem teòlegs en el sentit més estricte de la paraula, però basats en l'etimologia de la paraula, si “teo” significa Déu i “logo” parla de coneixement, hem de concloure que tots els que coneixem Déu i estem creixent en el coneixement de Déu podem considerar-nos teòlegs en creixement, i hauríem d'aprendre per poder contestar aquestes preguntes, algunes sinceres, i d'altres, fins i tot malintencionades.
Pere vivia una època difícil a...

Som propensos a oblidar-nos de moments claus a les nostres vides, prenent a la lleugera favors rebuts, grans èxits personals o moments memorables. En definitiva, noves experiències ens bombardegen i la nostra ment acaba centrada només en el que ens està passant en el moment.
Per aquesta tendència humana, el Senyor ens escriu a través de Pere per dir-nos que el qui no està creixent en el coneixement de Crist, si és creient, ha oblidat el regal que Déu li ha donat. Diu 2 Pere 1:9 “Ara bé, aquell qui no té aquestes qualitats, no hi veu, és curt...

De vegades cal conformar-se, però és trist veure que sovint som capaços de conformar-nos massa. Ens conformem amb el que som i com estem, perquè és més fàcil deixar les coses com estan que intentar millorar-les. El canvi requereix esforç, però el canvi, si és per bé, val la pena l’esforç.
El Senyor ens demana que romanguem en Ell, qui mai no canvia, però és la seva voluntat que hi hagi canvi en nosaltres. Ens demana que ens anem transformant de glòria en glòria, fins a arribar a la mateixa imatge de nostre Senyor. Això és un...

Pere, a la seva carta als cristians els demana que per la seva conducta portin honra Déu. A l'imperi romà el clima social era hostil cap als creients. Hi havia gent que intentava trobar en els cristians raó per destruir-los, per la qual cosa els acusaven falsament. Però Pere, amb el desig que el nom de Déu es mantingués pur els escriu dient: “Estimats, com a forasters i pelegrins que sou, us prego que defugiu les apetències carnals que lluiten contra l’ànima; manteniu entre els gentils un comportament correcte, a fi que en allò que us calumnien...

Si haguessis hagut de sortir del lloc on vivies perquè hi havia inestabilitat política i social, i haguessis fugit d'un clima de persecució per les teves creences, segur que rebries amb gratitud una carta d'ànim. 
Les cartes de Pere anaven dirigides en primera instància als cristians que havien estat dispersats per les diferents regions del que ara és Turquia. Roma estava en revolta i moralment corrupta. Havia arribat fins al punt que els jueus s'hi referien amb el nom de Babilònia, fent memòria de la ciutat corrupta de l’antiguitat.
Pere els escrivia amb l'ajuda...

La carta de Jaume presenta dos tipus de persones, els complidors i els jutges. Jaume 4:11* diu: “Germans, no malparleu els uns dels altres. Qui diu mal d’un germà o judica el seu germà, diu mal de la llei i judica la llei; i si tu judiques la llei, no ets un complidor de la llei, sinó el jutge”.
A Jaume 1:22* ens instava a ser practica’ns de la Paraula, i no tan sols ens limitem a escoltar-la. Després, al 3:13* ens desafia dient: “Entre vosaltres, ¿hi ha qui sigui savi i docte? Que demostri pel bon comportament que obra amb la mod...

Jaume- 161 Com en un mirall
Si al verset 19 del primer capítol l'apòstol ens demanava que fóssim amatents a escoltar, al 22 ens deixa clar que primerament hem d’estar atents i disposats al que Déu ens ha de dir.
Jaume ens repta a rebutjar immundícia i rebre la paraula donada per Déu, és a dir, la Bíblia. Però no ens desafia només a sentir-la, sinó a posar-la en pràctica. Diu: “Però cal que sigueu practicants de la paraula i no us limiteu només a escoltar-la, que us enganyaríeu a vosaltres mateixo...

Algú ha dit que Déu ens ha donat dues orelles, però només una boca, perquè escoltem més del que parlem.
Jaume, com a bon llibre de saviesa, ens diu al primer capítol “Ja ho sabeu, estimats germans meus: que tothom sigui amatent a escoltar, lent a parlar i tardívol a irritar-se, perquè la ira de l’home no s’ajusta a l’equitat que Déu vol.” JAUME 1:19-20*.
En el context del primer capítol, Jaume està parlant de la nostra reacció davant de Déu quan no entenem els seus propòsits. Ens és fàcil queixa...

A qui no li agrada rebre regals? La Bíblia ens ensenya que hem de ser agraïts, ja que no hi ha res del que tenim que no ens hagi estat donat. Déu ens ha donat multitud de regals, i tots, tots es poden considerar bons. Aquesta és l'afirmació que trobem a Jaume 1:17* “Tota gràcia excel·lent i tot do perfecte prové de dalt, i davalla del Pare de les llums, en qui no hi ha canvi ni ombra de variació”.
El que veiem aquí és que tot el que és bo que rebem, ve de part de Déu, i t...

Abans que Jerusalem fos destruïda l'any 70 de nostre Senyor, els jueus ja començaven a dispersar-se. Jaume, com l'autor d'Hebreus escriu a aquests jueus dispersats, compartint la saviesa que ve directament de Déu. 
En aquesta carta que està dividida en 5 capítols tenim llenguatge que ens recorda al llibre dels Proverbis del savi rei Salomó o els ensenyaments de Jesús al sermó de la Muntanya.
Jaume comença el llibre amb una crida als qui llegirien la seva carta “Si algú té manca de saviesa, demana-la a Déu, el qual dona a tots abundantment i sense retret...

El llibre d'Hebreus acaba amb una secció d'ensenyament pràctic, ja que la fe, com hem estat veient, s'ha de mostrar al dia a dia. Aquest és també el tema principal de la carta de Jaume, el qual diu bàsicament “Tu que dius que tens fe, mostra'm la teva fe per les teves obres!”.
Com ens diu Hebreus 13, i després també trobem a les cartes de Joan, el cristià ha de brillar pel seu amor al proïsme. Si la salvació deriva de l'amor de Déu al món, l'amor ha de romandre i mostrar-se a les nostres vide...

A qui li agrada la disciplina? No ho sé, depèn, suposo. La disciplina en sentit positiu implica ensenyança, guia, direcció per ajudar-nos a arribar a un bon fi. Però cal admetre que la disciplina implica sovint correcció, i de vegades si el cas ho requereix, càstig. El propòsit de la disciplina, però, sempre ha de ser el bé del qui la rep. Un càstig sense ànim d'ajudar aquell que el rep no es pot considerar disciplinari, sinó dona possibilitat de restauració. Seria aquest merament punitiu i sense una finalitat educativa. Moltes vegades, aquest càstig serveix perquè...

“Has de tenir fe,” hem sentit a dir. Ho canten cantants populars, ho veiem afirmat al cinema, i ho rebem del consell dels nostres amics i coneguts. Però, què és la fe?
La Reial Acadèmia de la Llengua  té diverses definicions, entre les quals les següents: "Confiança, bon concepte que es té d'algú o alguna cosa""Creença que es dóna a alguna cosa per l'autoritat de qui ho diu o per la fama pública."“Seguretat, asseveració que alguna cosa és certa.” Pel que fa a la religió, diu: “virtut teològica que consisteix en l'assentiment a la revelac...

Els capítols del 8 al 10 d'Hebreus aprofundeixen sobre la idea que el nostre gran sacerdot, Crist, el qual, com ja hem vist és el nostre perfecte representant davant de Déu, no va haver d'oferir sacrificis múltiples com ho van fer els sacerdots abans que ell, sinó que va oferir un sacrifici que seria suficient per abolir la pràctica dels sacrificis per sempre.
Com va ser això possible? El contingut d'aquests capítols és profund, però una lectura detinguda deixa clara l'obra de Crist i com va poder, d'una vegada per totes, resoldre el problema entre la humanitat...

Al capítol 2 d'Hebreus se'ns advertia sobre el perill de descuidar una cosa tan important com és la salvació, el destí de la nostra ànima. Al capítol 6:11-12* se'ns anima a persistir en allò en què hem cregut, ja que la voluntat del Senyor és també la nostra santificació.  Diu així: “Només voldríem que cadascun de vosaltres demostri el mateix entusiasme, a fi que la plena certesa de l’esperança es mantingui fins a la fi, de manera que no us torneu indolents, sinó imitadors dels qui per la fe i la constància han heretat les promeses.”
El...

Al capítol 4, Hebreus ens presenta Crist com el nostre representant davant Déu. El llibre  continua desenvolupant la imatge de Crist com el nostre sacerdot al capítol 5, i al capítol 7 afegeix que Jesucrist és el principal sacerdot segons l'ordre de Melquisedec, confirmant que Crist és el sacerdot etern, que intercedeix per nosaltres per salvació. Els capítols 8 i 9 ens ofereixen una recapitulació sobre el sacerdot perfecte i el sacrifici etern que és Crist.
El poble de Déu havia tingut molts sacerdots segons el pacte levític que Déu havia fet amb ells, però ara Déu fet carn havi...

Parlant del repòs espiritual que Déu ofereix a cada faceta de la nostra vida, l'autor d'Hebreus adverteix al capítol 4 “Esforcem-nos, doncs, per entrar en aquell repòs, de manera que ningú no caigui en la mateixa classe de desobediència. Certament, la Paraula de Déu és vivent i molt efectiva, és més tallant que qualsevol espasa de dos talls, i penetra fins a on s’ajunten l’ànima i l’esperit, fins a les articulacions i el moll dels ossos; és capaç de discernir els pensaments i les intencions del cor. I no hi ha cap criatura encobert...

A qui no li agrada el concepte de descans? Quan sento la paraula “descans” respiro, deixo anar l'aire lentament i tanco els ulls per sentir al meu interior aquesta sensació de relaxació i benestar que tantes vegades anhelem i que experimentem tan poc. Als capítols 3 i 4 d'Hebreus llegim sobre el descans. De manera curiosa, l'autor ens presenta un repòs que el poble hebreu no va arribar a gaudir i que nosaltres podem arribar a tenir si no ens descuidem com ells.
Quan Déu va crear el món en sis dies, va prendre el setè dia i el va apar...

El llibre d'Hebreus presenta la importància de la salvació, el regal de Déu a la humanitat. Potser et preguntes: salvació? De què? Per què? Per a què?
Des del principi, Déu ha presentat la necessitat que l'ésser humà té d'un Salvador. Tot i que Déu va crear un món perfecte per a gent perfecta, Déu va donar a l'ésser humà llibertat de pensament i elecció. I com és sabut, tot grau de llibertat ve sempre acompanyat de responsabilitat. Quan Adam –i darrere seu, cada ésser humà– va triar rebutjar el camí de Déu per seguir el seu p...

En passar les fulles de les cartes paulines, trobem al nou testament un grup de cartes a creients jueus repartits per la zona de Judea. Entre aquestes hi ha les cartes de Jaume i Judes, germans de Jesús, i les dels apòstols Joan i Pere. I d'aquestes, tenim una carta més extensa que va dirigida “als Hebreus”.
El llibre als Hebreus, encara que sovint classificat com una carta, no manté l’estructura de carta. No especifica l'autor ni el destinatari, i no pren gaire temps per enviar les salutacions típiques de les cartes. 
El llibre conté...

“Després d’haver parlat Déu antigament, en diverses ocasions i de moltes maneres, als avantpassats per mitjà dels profetes, en aquests darrers temps ens ha parlat per mitjà del Fill, a qui ha establert com a hereu universal i pel qual també ha creat tot el que existeix. Ell és resplendor de la seva glòria i empremta de la seva essència, ell sosté l’univers amb el poder de la seva paraula, i després d’haver acabat la purificació dels pecats ha pres lloc a la dreta de la Majestat a les altures” HEBREUS 1:1-3*.
Així comença la...

Alguna vegada t'has sentit decebut per algú? Seria estrany que en cap moment no hagis tingut una situació en què una persona ha actuat contra tu sense que tu li hagis donat motius. Quan ens fan mal, pot ser difícil tornar a confiar en aquesta persona. Però hi ha situacions en què aquesta persona es penedeix de les seves accions i canvia la seva conducta de manera que hi ha possibilitat de tornar a intentar mantenir una relació amigable. La Bíblia ens ensenya que si el que ha pecat contra nosaltres se'n penedeix i torna demanant perdó, tenim la respon...

Si algú et preguntés per què actues com actues, pot ser que t'agafi desprevingut i no sàpigues què contestar. Moltes vegades la resposta acaba sent ”perquè així m'han ensenyat” o “perquè sóc així”.
Quan Pau escriu a Titus enumerant les característiques que els cristians han de demostrar, li explica el motiu de viure dignament.  Als versets 11-13* Pau ens recorda que la raó per la qual podem viure així és “Perquè s’ha manifestat la bondat de Déu que porta salvació a tots els homes, i ens instrueix perquè, renunciant a la vida impia i als desigs mundans, portem un...

Després de les cartes a Timoteu, trobem la carta que l'apòstol Pau va escriure a Titus, col·laborador també amb Pau en la propagació de l'evangeli de Crist. Pau li havia enviat a l'illa de Creta a establir esglésies locals entre els qui havien rebut el missatge de salvació de Crist.
Creta era una illa amb molta mala fama, on s'adorava el déu Zeus. A la seva carta, Pau utilitza una cita del poeta grec Epimènides per descriure'ls, dient: “Els cretencs, sempre mentiders, males bèsties, golafres ociosos.”  Era un poble on regnava el lleure, però en...

Pau, a la seva carta a Timoteu l'exhorta dient: “Lliura el noble combat de la fe, agafa’t fort a la vida eterna, a la qual has estat cridat i de la qual ens vas fer tan noble confessió davant de molts testimonis.”1 TIMOTEU 6:12*.
Timoteu havia rebut Crist per fe. Era un home de Déu, i havia dedicat la vida per agradar al seu Creador i Salvador. Pau l'instrueix a les seves cartes sobre la necessitat de posar la seva atenció en la promesa de la vida eterna; Li prega que en lloc de centrar la seva vista en el que...

Que n'és de fàcil caure en l'error d'intentar seguir una rutina pietosa sense viure en el goig del Senyor! Però Pau va dir a Timoteu: “Certament, la pietat és un gran negoci si un s’acontenta amb el que té.” 1 TIMOTEU 6:6*.
Encara que aquesta afirmació la va fer a l'àmbit dels diners, es pot aplicar a qualsevol àmbit de la vida. Com a cristians volem viure segons els principis que Déu ha establert, però sense oblidar-nos que part del fruit de l'Esperit és el goig. Si no podem viure gaudint el goig del Senyor, hem d'examinar el nos...

Vivim en una societat on qualsevol afirmació pot ser percebuda com un atac i provocar reaccions defensives. Confio que aquesta reflexió sobre el que la Bíblia ensenya sobre les dones i el paper que desenvolupem a la congregació dels creients no resulti gens semblant.
Quan el Senyor va crear la raça humana, ens va crear a imatge seva. Déu en diversos textos afirma que per ell no hi ha jueu ni grec, ni home ni dona. Això ho diu afirmant que davant de Déu tots tenim el mateix valor. La igualtat no es basa en la manca...

Timoteu era jove quan va començar el seu ministeri. La seva responsabilitat incloïa la predicació de la Paraula, ensenyant i exhortant als cristians. 
Al capítol 3 de la primera carta, Pau ja havia donat els requisits per al mestre líder d'una congregació. Devia ser un home 'irreprotxable, casat una sola vegada, sobri, assenyat, educat, hospitalari, ben dotat per a ensenyar, que no sigui bevedor ni violent, sinó comprensiu, pacífic i generós. Que sàpiga dirigir bé la seva pròpia casa i fer-se obeir pels fills amb tota dignitat. Si un no sap dirigir la seva casa...

Continues volent descobrir el missatge que Déu ha deixat a la seva Paraula? Enmig de temps regirats, la Paraula de Déu ens ofereix seguretat. En un món de relativisme, la veritat absoluta de Déu i de la seva Paraula ens dona estabilitat. La Paraula de Déu no és per a covards. 
A Josuè 1 llegim com Déu animava Josuè a ser valent. A través de l'Antic Testament llegim que Déu instrueix el seu poble i en particular diversos dels dirigents i profetes dient: “No tinguis por, perquè jo estic amb tu.”  De la mateixa manera...

Pau escriu a Timoteu per animar-lo i donar-li instruccions de com ser útil pel Senyor al lloc on Déu l’havia posat. El mateix Pau reconeixia que Déu per la seva gràcia salvadora l'havia rescatat d'una vida sense sentit i li havia concedit el privilegi de compartir amb altres la gràcia que ell havia rebut. Era Déu qui també havia cridat i salvat per gràcia Timoteu, i era Déu qui podia guardar cadascun dels seus fills dels falsos profetes i de les faules enganyoses. Per tot això, Pau exalta Déu al verset 17: 'Al Rei dels...

Sens dubte, el llibre d'Isaïes ens presenta al Messies de manera tan directa que molts l'han anomenat l'evangeli de l'Antic Testament.
A través del llibre hi trobem referències a aquell que hauria de venir al món per portar salvació al poble i dona claus de com vindria, qui seria i què faria.Isaïes ens presenta Emmanuel, Déu amb nosaltres.Isaïes 7:14 (BEC) diu «Doncs bé, el Senyor mateix us donarà un senyal: Heus aquí que la donzella concebrà i tindrà un fill, i li posarà el nom d’Emmanuel (que vol dir “Déu amb nosaltres”).» A...

Coneixes Timoteu? És un personatge del qual no sabem res de negatiu. Quan llegim sobre Timoteu al llibre de Fets, el trobem acompanyant i ajudant l'apòstol Pau en els diferents viatges per compartir l'evangeli i establir comunitats de nous cristians.
Timoteu era el fill d'una dona jueva cristiana i un home grec. Del seu pare no en sabem gaire; és probable que ni tan sols hagués cregut en l'evangeli de Jesucrist. Però això no va frenar Timoteu, perquè l'efecte de l'evangeli no depèn dels nostres familiars, sinó d'una decisió individual. 
Timoteu comptava amb una mare i una àvia...

El tema de la mort és universal, personal i inevitable. Tot i que a alguns ens resulta molt difícil parlar de la mort dels altres o sobre la nostra pròpia, és un tema que s'hauria de tractar amb naturalitat, perquè tots, des del moment que naixem tenim la seguretat que un dia deixarem aquesta vida. És clar que no ha de ser un tema en què meditem contínuament. Conscients que és una realitat en aquest món caigut, hem de viure aquesta vida amb un propòsit clar i amb la màxima intencionalitat.
Quan els nous creient...

El missatge de Tessalonicencs és evident quan llegim les cartes. El Senyor Jesús torna, i la seva vinguda és segura i imminent. Un esdeveniment imminent és un del que no se sap el dia ni l'hora, però se sap que encara ha de passar. Així és la vinguda de Crist. Pau adverteix als tessalonicencs que Crist vindrà com un lladre de nit. Quan el lladre ve, no anuncia la seva arribada. Així Crist, encara que sens dubte no ve amb les intencions d'un lladre, sí que vindrà sense avís. L'anunci ja està fet, i nosaltres hem d'anticipar la seva vinguda...