Reflexos de la seva glòria

Aquella mateixa nit del dijous, quan ja havia fosquejat, i just després que Jesús passés el temps de pregària a l’hort, es va sentir un rebombori.
Ens diu Lluc 22 i 23«Encara parlava quan es va presentar una colla de gent, i l’anomenat Judes, un del grup dels Dotze, anava al davant i es va acostar a Jesús per besar-lo. Però Jesús li digué: “Judes, ¿amb un bes traeixes el Fill de l’Home?” Els qui eren al seu voltant, quan es van adonar del que anava a passar, digueren: “Senyor, ¿ataquem amb l’espasa?” Un d’ell...

Fins aquest punt de la setmana, Jesús havia estat ensenyant al temple cada dia. Ja no tornava a Betania a la nit sinó que acampava amb els seus deixebles a Getsemaní, un hort als vessants de la muntanya de les oliveres. Ara, dijous a la tarda, es preparava per celebrar el sopar pasqual amb els seus deixebles en una estança alta a la ciutat.
Lluc 22:7-46«Va arribar el dia dels Àzims, en què s’havia de sacrificar l’anyell pasqual, i Jesús envià Pere i Joan dient-los: “Aneu a preparar el sopar pasqual que hem de menjar.” Ell...

Jesús s'estava identificant clarament com a Déu. Això molestava els fariseus i els escribes, líders religiosos de l'època.La profecia deia que el Crist, el Messies havia de venir del llinatge del rei David.
“Llavors ell els va dir: Com diuen que el Crist és fill de David?Doncs el mateix David diu al llibre dels Salms: Va dir el Senyor al meu Senyor: Seu a la meva dreta fins que posi els teus enemics per estrada dels teus peus. David, doncs, l'anomena Senyor; com aleshores és el seu fill?”
Jesús està dient. David va anom...

La gran aclamació a l'entrada triomfal de Jesús diumenge contrasta amb els esdeveniments de l'endemà. Marc ens explica que diumenge «Va entrar a Jerusalem, es dirigí al temple, i després d’una ràpida mirada pel recinte, com que ja era tard, se n’anà a Betània amb els Dotze.» MARC 11:11 BEC
Diumenge havia entrat Jesús al temple i havia observat el negoci que s'estava fent a la casa de Déu, però es va donar la volta i va marxar perquè ja es feia tard. La neteja del temple seria un assumpte que hauria d'esperar per l’en...

Benvinguts a una setmana especial on canviarem la nostra programació habitual per enfocar-nos més en els esdeveniments narrats a la Bíblia que són la culminació del ministeri terrenal de Jesús de Natzaret. Tots els dies d’aquesta setmana, farem lectures i parlarem dels esdeveniments importants que porten a la crucifixió i la resurrecció, l'obra salvifica de Jesús. És la nostra pregària que aquestes lectures i meditacions siguin de benedicció i us ajudin a meditar més en la nostra gran salvació.

Especial Setmana Santa. Diumenge de Rams
Per què anomenem a aquest diumenge “...

Sis dies després que Jesús parlés amb els seus deixebles sobre la seva identitat i el seu propòsit aquí a la Terra, Jesús va prendre Pere, Jacob i Joan el seu germà, i els va portar a part a una muntanya alta; i ens diuen els evangelis que »Allà es va transfigurar davant d’ells: la seva cara es va fer resplendent com el sol, i els seus vestits es van tornar blancs com la llum. Tot d’una se’ls aparegueren Moisès i Elies conversant amb ell.« MATEU 17:2-3*
Podem imaginar-nos l'escena. De sobte, amb Jes...

Durant el ministeri de Jesús a la Terra, hi havia molts rumors sobre la persona de Jesucrist. Qui era aquest que feia miracles i ensenyava allò que no havia estudiat? Era el fill d'un fuster, i tot i això, molts el seguien. Qui era aquest home realment?
Un dia que viatjaven per la regió de Cesarea de Filip, Jesús va preguntar als seus deixebles: “Qui diu la gent que és el Fill de l’Home?” «Ells respongueren: “Uns, Joan Baptista; altres, Elies; i altres, Jeremies o un dels profetes.”» MATEU 16:14*
Joan Baptista havia mort injustament a mans d'Herodes. Per...

Escolteu, i enteneu:  «No és allò que entra per la boca el que embruta l’home, sinó que és allò que surt de la boca el que l’embruta.”» MATEU 15:11*
Amb aquestes paraules, Jesús va contestar a aquells que criticaven que els seus deixebles no es rentessin les mans abans de menjar segons la tradició jueva.
«Llavors, acostant-se-li, els deixebles li diuen: “Saps que els fariseus s’han ofès quan han sentit el que has dit?”» MATEU 15:12*
Els fariseus es van sentir ofesos per la resposta de Jesús. Ells vivien una vida basada en la tradició, i qualsevol q...

A l'època de la crisi per la pandèmia vam poder observar que no és difícil que la gent se senti atemorida i reaccioni com si la fi del món hagués arribat. Si un virus pot fer que la gent surti als supermercats i acabi amb tot, encara que han assegurat que hi haurà proveïment, podem imaginar com serà quan tot allò que la Bíblia ha predit es faci realitat. 
La Paraula de Déu ha publicat que Crist vindrà als núvols i s'emportarà amb Ell tot aquell que ha dipositat la seva fe en Ell...

Els evangelis ens relaten algunes de les converses que Jesús i els seus deixebles van mantenir mentre anaven pel camí. Aquells dies, els trajectes es feien a peu, per la qual cosa tenien temps de sobres per parlar i aprendre del Mestre. 
A Lluc 17:1-4** Jesús els va parlar de la importància de ajudar-se els uns als altres, i no fer-los caure. «Jesús digué als seus deixebles: Sempre hi haurà algú que en faci caure d'altres en pecat, però ai del qui els fa caure! Més li valdria que li lliguessin al coll una roda de molí...

Hi ha només una condició per entrar al regne de Déu, i és fe en el que Crist ja ha completat. Crist va fer tot el necessari per donar-nos salvació. Ell ja va pagar el deute amb la seva sang preciosa, i els nostres pecats són cancel·lats quan confiem en la seva obra redemptora, és a dir, la substitució de la seva vida per la nostra per oferir-nos vida eterna. És per això que fins i tot un nen pot venir en fe a Déu, perquè l'únic que hem de fer és confiar plenament en Déu per a la...

A l'evangeli de Lluc llegim dues paràboles sobre la pregària. Ens diu Lluc 18:9 que Jesús,«També a uns d’aquells que es refiaven de si mateixos, ben creguts de ser homes justos, i que feien menyspreu dels altres, els va dirigir aquesta paràbola: “Dos homes van pujar al temple a pregar. L’un era fariseu, i l’altre, recaptador. El fariseu, tot tibat, pregava així en el seu interior: ‘Oh Déu, et dono gràcies perquè no sóc com els altres homes, estafadors, injustos i adúlters, ni sóc tampoc com aquest recaptador; dejuno dues vegades a l...

De vegades podem pensar que les persones espirituals es mantenen completament al marge dels assumptes de la vida quotidiana. Però Jesús no va ensenyar que com a cristians hàgim de viure totalment apartats de la societat en què vivim. Per ser llum i sal a la terra hem de saber relacionar-nos amb els del voltant. La nostra relació vertical amb el Pare és la base perquè les nostres relacions en el pla horitzontal amb els què ens envolten puguin funcionar. I el més curiós és que a través d'aquestes relacions horitzontals podem rebre benediccions verticals. Molts cops e...

Mateu 13:44-46
El Senyor Jesús va compartir dues paràboles que il·lustren el regne del cel. Són molt curtes, però el missatge és preciós. Totes dues ens parlen del valor intrínsec que té l'evangeli. Tant, que com el Senyor diu a Mateu 16:26* «Perquè, quin profit en traurà l’home de guanyar el món sencer si perd la seva vida? Què podrà donar l’home a canvi de la seva vida?»
Sens dubte, el destí de la teva ànima té molta més importància que qualsevol altre assumpte aquí a la Terra i, per tant, l'evangeli de...

Si poguéssim viure sense ofendre ningú ni ser ofesos, seria fantàstic. Però tots sabem que això és impossible. Per molt bones intencions que tinguem, és inevitable tenir conflictes personals, perquè som humans, i els humans fallem per acció o per omissió.
La Paraula de Déu tracta les relacions interpersonals en diferents textos. Podem intentar evitar els conflictes practicant l'amor al proïsme, però quan passen, i passaran, la Bíblia també ens dona pautes per restaurar. Mateu 18:15-22 ens ensenya com hem d'actuar quan un altre cristià ens ofèn. Per descomptat que els principis es poden aplicar amb...

La paràbola d’avui és una de les més conegudes; se la coneix com la paràbola del fill pròdig, però voldria emfatitzar que la història tracta de dos fills perduts, als quals el pare estima volent la reconciliació amb tots dos. 
Vegem la història que va explicar Jesús. «El més jove va dir al pare: ‘Pare, dóna’m la part de l’herència que em pertoca.’ Llavors els va repartir la hisenda.» LLUC 15:12*
Curiosament, podem notar que encara que va ser el fill petit qui va demanar la seva part de l'herència, e...

Per si els oients que es reunien a escoltar i els doctors de la llei que hi eren per criticar no havien entès la paràbola de l'ovella perduda, Jesús els va donar una altra història. 
Aquesta vegada va parlar d'una senyora casada que va notar un dia que havia perdut una cosa de gran valor i simbolisme. Va dir així el Senyor: «si una dona té deu dracmes i en perd una, ¿no encén una llàntia i escombra la casa buscant curosament fins que la troba? I quan la troba, fa venir les amigues i l...

Jesús va explicar tres històries diferents per il·lustrar com Déu ens ha estimat tant que ha ofert la restauració d’una relació entre l’home i Déu que havia estat destruïda pel pecat. Joan 3:16* diu que «Ja que Déu ha estimat tant el món, que ha donat el seu Fill únic perquè tot el qui creu en ell no es perdi, sinó que tingui vida eterna.»
Les tres paràboles tracten d'una cosa perduda; la primera ens explica sobre un animal perdut, la segona, un objecte simbòlic perdut, i la tercera d'uns fills p...

El Senyor Jesús va compartir dues paràboles que il·lustren el regne del cel. Són molt curtes, però el missatge és preciós. Totes dues ens parlen del valor intrínsec que té l'evangeli. Tant, que com el Senyor diu a Mateu 16:26* «Perquè, quin profit en traurà l’home de guanyar el món sencer si perd la seva vida? Què podrà donar l’home a canvi de la seva vida?»
Sens dubte, el destí de la teva ànima té molta més importància que qualsevol altre assumpte aquí a la Terra i, per tant, l'evangeli de les bones no...

Moltes vegades veiem com una cosa molt petita pot arribar a créixer immensament. Un exemple són les llavors. El que comença com una cosa que podem agafar amb dos dits, plantat en un lloc apropiat i amb bona cura, pot arribar a créixer alt i fort.
Jesús va explicar una paràbola que utilitzava aquesta il·lustració per explicar que Déu pot prendre alguna cosa insignificant i pot transformar-ho en una cosa formidable.
Va utilitzar per il·lustrar-ho l'exemple de la llavor de mostassa, dient:«El Regne del cel és com el gra de mosta...

«Tu ets qui ha format les meves entranyes, qui m’ha teixit en el ventre de la mare. Et lloaré per tan grans meravelles; ets prodigiós, les teves obres són formidables: la meva ànima ho sap prou bé!» SALMS 139:13-14 BEC
Dona, has estat creada amb propòsit, i quan trobes el teu propòsit, la vida pren sentit i et permet viure-la al màxim.
La veritat és que com a societat estem molt lluny d'entendre i acceptar el propòsit per al qual som aquí.
El qui soc? D'on vinc? A on vaig? Són les pregunt...

Després d'haver parlat de les diferents reaccions a la Paraula de Déu, Jesús, «Els proposà una altra paràbola: “El Regne del cel es pot comparar amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp. Mentre tothom dormia hi va anar el seu enemic, va sembrar zitzània enmig del blat i se n’anà.» MATEU 13:24-25*
He llegit que en els temps dels romans, sembrar zitzània estava prohibit. La zitzània és una planta que s'assembla a la planta del blat, però que no produeix res útil per a l'ésser humà. Quan se sembr...

Un bon matí des d'una barca a la vora del mar de Galilea, Jesús va explicar una història sobre un sembrador «El sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, part de la llavor va caure arran del camí, i vingueren els ocells i se la van menjar. Una altra part va caure en terreny pedregós, on gairebé no hi havia terra, i, per la poca fondària de la terra, va brotar molt aviat; però en sortir el sol, es va marcir, i com que no tenia arrels s’assecà. Una altra part va caure entre els cards, i qua...

Jesús sovint va ensenyar per mitjà de paràboles. Aquestes són històries dissenyades per transmetre una lliçó. Podem distingir una paràbola d'un relat al text bíblic en què els personatges de les paràboles no tenen nom, i queda clar que il·lustren situacions possibles però no reals.
Quan els seus deixebles van preguntar sobre l'ús de les paràboles, Jesús els va donar a Mateu 13:10-17 dos propòsits d'ensenyar a través de paràboles.
En primer lloc, els va dir que les feia servir perquè entenguessin el missatge millor, podent conne...

Quan entrem al període de Quaresma, molta gent decideix privar-se d'alguna cosa en preparació per a la celebració de la Setmana Santa. No és una celebració que Déu demani a la Seva paraula. No entraré a jutjar si és bona pràctica o no, però per descomptat, no és una cosa que ens doni més favor davant de Déu. Sabem que Déu mira el cor més que no pas els nostres sacrificis, i a Ell li agrada que visquem en harmonia amb la seva voluntat. Així que, si et prives o no, és entre tu i Déu, i els t...

Jesús va escollir dotze deixebles que constantment estaven amb Ell, aprenent del Mestre i ajudant els altres. Com llegim al verset 1 de Lluc 8, aquests dotze anaven amb ell per totes les ciutats i llogarets, predicant i anunciant l'evangeli del regne de Déu. Però a més dels dotze, Jesús va tenir altres que eren propers a Ell. Per descomptat, podríem anomenar la seva mare, Maria. Podem deduir per la manca de referències a Josep durant els anys del ministeri de Jesús que el seu pare Josep ja havia mort. Maria sempre hi va ser, confiant...

Durant els dies que Jesús va estar a Jerusalem, no es va quedar a casa meditant sobre allò que l'esperava. El veiem que va aprofitar el temps ensenyant. Dilluns de camí al temple per netejar-lo, havia vist una figuera plena de fulles. S'havia apropat per veure si tenia fruit, però no en va trobar cap. Jesús va maleir la figuera en senyal de la nació d’Israel que també semblaven tenir fruit, però en realitat la seva religió era estèril. Dimarts de camí a la ciutat, Jesús i els seus deixebles van passar la mateixa figuera que Jesús havi...

En diverses ocasions vam trobar persones que després de rebre un encàrrec de part de Déu, van dubtar, i Déu els va donar un senyal. Podem esmentar Moisès, a qui Déu li va demanar que tirés la vara a terra per mostrar-li el poder amb què es presentaria davant faraó; o Gedeó, el qual va demanar dos senyals diferents abans d'enfrontar-se a l'immens exèrcit enemic amb tan sols 300 soldats. I Déu els va donar senyal, i això va servir d'afirmació que allò que Déu els estava prometent era fiable.
Tanmateix, als e...

Creus en l'Esperit Sant? Alguns no tenen idea de qui és, i altres posen tant èmfasi en l’esperit sant, que basen la seva fe en emocions que creuen sentir més que a la Paraula revelada de Déu.
La Bíblia ens mostra Déu en tres persones diferents, Pare, Fill i Esperit Sant. Totes tres presenten l'essència de la Deïtat, i una no és més Déu que l'altra. Tot i que la paraula Trinitat no apareix a la Bíblia, el concepte en si és present des de la creació a Gènesi fins a les d...

De vegades comento la benedicció que és ser usada per Déu, i cada vegada que ho faig, em pregunto si algú pensarà en el concepte de ser “usada” com una cosa negativa. Veiem amb indignació com algunes persones amb influència utilitzen altres perquè facin la feina que ells no volen fer, o per arribar a brillar ells a costa d'altres.
Aquests abusos reflecteixen la manera com Satanàs utilitza a molts. El maligne fa servir qui es posi a la seva disposició per als seus propis beneficis i després els deixa tirats. Molts joves que flirtejaven amb vicis i pla...

Al capítol 12 de Mateu trobem el relat de dos incidents en què es va acusar Jesús de fer feina el dia de repòs dels jueus. El quart manament dels deu que Déu va donar al seu poble era que guardessin el dia de repòs. En l'explicació de la llei, s'especificava que havien de tenir tot preparat al capvespre de divendres perquè dissabte, el dia de repòs observat pels jueus no s'hagués de fer cap feina, ni tan sols cuinar. Vam poder experimentar aquesta pràctica quan en estar visitant Israel, vam anar a veure el ca...

Ens explica Lluc una trobada de Jesús amb un fariseu anomenat Simó. Recordem que els fariseus eren religiosos jueus molt dedicats a l'estudi i el compliment de la llei i les tradicions del poble jueu. Aquests es creien millors que la resta dels jueus, i la majoria estaven en contra de Jesús, perquè aquest s'estava presentant a si mateix com el Messies, l'enviat que els jueus esperaven durant segles.
Simó va convidar Jesús a dinar a casa seva, i Jesús va acceptar la invitació. Ens diu el text que «Amb això, una dona pecadora que hi havia a...

El descans ve definit al diccionari com “Quietud, repòs o pausa a la feina o fatiga. I també com: “causa d'alleujament a la fatiga i a les dificultats físiques o morals.”
Quan parlem de descans, podem referir-nos a una pausa en activitat física o a un alleugeriment emocional. Potser estàs pensant en aquest moment que et podries beneficiar d'un descans que inclogués tots dos àmbits, el físic i l'emocional.
El Senyor Jesús diu a Mateu 11:28** «Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar.» En què consisteix aqu...

No es parla gaire obertament del temor, però la veritat és que molts en patim. Per el que és desconegut, temors a allò que no puguem controlar, temor de què diran, què pensaran de nosaltres o com es resoldrà una situació concreta.
Jesús, després d'avisar als seus deixebles de la persecució que se'ls acostava a causa de la seva fe, els va dir clarament a Mateu 10:26* «Així és que no els tingueu por, perquè no hi ha res d’amagat que no s’hagi de saber.»
Allò que passa en secret, serà manifestat un dia. Allò que encara desconeixes...

El Senyor Jesús sabia que venien temps difícils per als seus seguidors. Sabia que el matarien a Ell, i que després de la seva resurrecció i ascensió al Pare, perseguirien als cristians per la seva fe.
Ha passat altres vegades a la història. Per desgràcia, els veritables cristians han hagut de patir a través de la història per aquells que s'anomenen ateus i aquells que es creuen molt religiosos. En molts llocs fins i tot avui dia, aquells que es declaren enemics de Déu afligeixen als que obertament el segueixen. I, d’altra ba...

Llegim a Mateu 9:35-37* que «Jesús anava per tots els pobles i vilatges i ensenyava a les sinagogues, predicava l’evangeli del Regne i guaria tota mena de malalties i xacres. Veient la gran gentada, va sentir compassió d’ells perquè estaven cansats i abatuts com ovelles sense pastor. Aleshores digué als deixebles: Hi ha bona collita, però hi han pocs segadors; pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que faci venir més segadors als seus sembrats.»
Veiem a través d'aquest text l'actitud que Jesús tenia envers aquelles multituds que trobava a ciutats i llogarets. La majoria no er...

En acabar el gran sermó de la muntanya, on Jesús havia estat compartint tot el que hem estat veient, Jesús es va trobar amb persones que necessitaven atenció. Els que no havien pujat a la muntanya per escoltar la Paraula, venien a buscar-lo. Recordem que Jesús no havia vingut per guarir el món de les seves malalties, però llegim a Isaïes 53:8 que el Messies portaria les nostres malalties, i patiria els nostres dolors. A través de les guaricions, Jesús va mostrar la seva identitat divina i el seu amor per la humanitat en termes que...

Jesús va posar èmfasi en la importància de l'evidència d'una pertinença a Crist. Com ja hem vist, a diferència del que podríem haver conclòs segons la nostra pròpia lògica, la Paraula de Déu ensenya que no tothom qui professa conèixer Déu és en realitat fill de Déu. Un veritable fill de Déu és aquell que, acceptant els termes de Déu, ha entrat al regne de Déu a través de l'única porta, l'únic camí, l'única veritat, Jesucrist. Qualsevol altra forma d'entrada Jesús la va qualificar d...

El Senyor Jesús va ensenyar que no tothom qui professa el nom del Senyor el coneix de debò. Amb l'al·lusió al fruit natural dels arbres, ens va mostrar com identificar si en realitat hi ha vida o no. I és que és possible que algú pensi que coneix Déu, però que s'ha creat el seu propi concepte de Déu. La pregunta important seria: Et coneix Déu a tu? És clar, diem que Déu ho sap tot i coneix tothom, però la pregunta és: Et reconeix Déu com a seu?
Mateu 7:22-23* ens narra un esdeven...

Què passa quan algú diu ser cristià i no viu d'acord amb els principis que veiem reflectits a la Bíblia? La veritat és que no podem afirmar ni negar el penediment d'una altra persona o la sinceritat de la fe d'un altre. Però Jesús va ensenyar que igual que a la natura, a l'arbre se'l coneix pel seu fruit, podem deduir el que hi ha al cor d'una persona per les seves accions i reaccions. Lluc 6:43-45* diu així: «No hi ha cap arbre bo que doni fruits bords, ni cap arbre bord que doni bons fruits. Cada arbre es...