Reflexos de la seva glòria

La vida en l'Esperit produeix al cristià una pau que sobrepassa tota entesa. Quan el fruit de l'Esperit està brotant dins nostre, el mal temps des de l'exterior no pot destruir la pau que Crist dona. Shalom, la paraula hebrea “pau” descriu un benestar intern, un equilibri perfecte. Els jueus se solien saludar així en els temps bíblics, i encara avui dia ho fan. Al començament de les epístoles sempre trobem desitjos de pau per als que rebrien la carta. I és que no hi ha millor desig que puguem tenir per a un altre que Shalom, la pau comp...

Aquestes paraules poden sonar una mica estranyes. Què vull dir amb això? Hem parlat de lloar Déu donant-li gràcies pel que ha fet, està fent i farà a la nostra vida. Però més enllà d'aquesta gratitud verbalitzada per allò que rebem de Déu, hem de donar gràcies per Déu mateix, per allò que Ell és.
La Bíblia és plena de lloances a Déu. Els Salms de lloança o acció de gràcies ens són exemple de com podem reconèixer i proclamar amb la nostra boca les característiques de Déu que el fan Déu so...

Hem estat veient com desenvolupar una rutina de gratitud i lloança personal envers Déu. Ara podem fer un pas més perquè aquesta gratitud i lloança s'estengui cap a aquells que tenim al nostre voltant.
De la mateixa manera que és fàcil fixar-se en el fet desagradable i ignorar tot el que tenim de bo per agrair, acostumem a donar per fet les característiques positives dels que ens envolten i treure a la llum aquelles que ens molesten.
Aquest mal costum de notar allò que no ens agrada el transmetem a les persones del nostr...

Vaig prometre que veuríem la pràctica de la gratitud i la pràctica de la lloança. Com podem practicar la lloança en el nostre dia a dia?
La lloança és la verbalització de la gratitud. El salmista diu a Salm 28:7 (BEC) «El Senyor és la meva força i el meu escut; en ell confia el meu cor i he estat emparat. Se m’enlaira el cor, i amb cançons el lloaré.»
La lloança comença amb la gratitud de cor. Primerament, el salmista reconeix que Déu és fort i protector i que en l...

Una mare el fill de la qual acabava de tenir un accident de motocicleta molt greu em deia després d'una difícil intervenció i mentre el seu fill estava encara ingressat que estava molt agraïda a Déu per tot el que estava fent en la seva família. No importava que el seu fill estigués amb els òrgans interns danyats, que el seu marit malalt estava enllitat mentre ella anava d'una banda a l'altra atenent la seva família. La seva gratitud genuïna enmig de la prova em va commocionar, perquè aquell mateix dia, quan la meva bat...

Com he comentat anteriorment, el goig i la pau semblen trobar-se units a la resta del fruit de l'Esperit, com si es tractessin de fruits que brollen quan l'amor, la bondat, la mansuetud o la temprança estan florint a la nostra vida. I és que tot el fruit de l'Esperit creix simultàniament.
Vaig comentar a l'episodi anterior que Déu, a través de la història, ha omplert individus de goig, però veurem també que Déu ens omple de tot el necessari per acomplir la tasca que té per a nosaltres. Però abans voldria que meditéssim...

«Estigueu sempre contents, pregueu constantment, en tota avinentesa doneu gràcies, que això és el que Déu espera de vosaltres en Crist Jesús.» 1 TESSALONICENCS 5:16-18 BEC
En algun moment del dia, en algun dia de la teva setmana o en alguns dies del mes, potser pots pensar que és difícil tenir goig. No necessàriament perquè les circumstàncies en si siguin dolentes. La veritat és que de manera miraculosa, en les circumstàncies difícils, Déu fa brollar un goig inexplicable, potser perquè ens adonem, més que mai, de la nostra dependència de Déu. Quan veiem...

En quart lloc, veiem el contrast entre les embriagueses, golafreries i coses semblants, que no tenen res a veure amb la temprança que presenta la Bíblia.
Què és allò que s'oposa a la temprança?I si et digués que l'adversari de la temprança és en realitat el control?
A primer cop d'ull sembla que no tingui sentit. Hem definit la temprança com a domini propi, o també anomenat autocontrol. Com pot ser el control l'enemic de l'autocontrol? Després de tot, embriagueses, golafreries i coses semblants, són resultat del descontrol. Oi?
És més a...

Entre la fruita variada de l'Esperit en trobem quatre que estan connectades entre si pel propòsit que compleixen. La paciència, la benignitat, la bondat i la mansuetud són elements necessaris a l'hora de viure la nostra fe amb els que ens envolten.
Jaume, a la seva carta repta als creients dient «Demostra’m la teva fe deixant a part les obres i jo et mostraré la meva fe per mitjà de les obres.» JAUME 2:18 BEC.
Podem tenir molta fe, però la manera com aquesta fe es manifesta, diu Jaume, és en la teva manera de viure-la am...

Avui veurem com la idolatria i els maleficis s'oposen a la fe. Si dubteu a quina fe em refereixo, us convido a buscar l'episodi sobre la fe entre els dons de l'Esperit.
La fe ens porta a confiar plenament, per això vull insistir en la importància que la nostra fe estigui en la persona correcta. Déu s'ha mostrat fidel des del principi, per la qual cosa, quan demana que posem la nostra fe en Ell, ho podem fer confiadament.
A Hebreus 12 som cridats a córrer la carrera de la fe, «amb la mirada fixa en l’aut...

Entre els adversaris que s'oposen al fruit de l'esperit veiem primer l'adulteri i la fornicació, juntament amb immoralitat i llibertinatge. Podem dir que l'adulteri i la fornicació són pecats que revelen aquesta immoralitat i llibertinatge que mora a dins. L'adulteri es defineix com a relacions, sexuals o sensuals amb algú que no és el teu marit. La Bíblia deixa clar que el seu pla de matrimoni és entre un home i una dona, per a tota la vida. Ja sé que això ja ha estat qüestionat i rebutjat per la nostra societat, però no deixa de ser el pla sagr...

«Perquè la carn té avidesa contra l’Esperit i l’Esperit contra la carn. Són dos principis que lluiten contra sí per no deixar-vos fer el que voldríeu.» GÀLATES 5:17 BEC
Voldria resumir aquest contrast entre les obres de la carn i el fruit de l'Esperit que Pau presenta a Gàlates 5 mostrant com s'hi oposen. Si pots imaginar una taula, posaríem, d’una banda, les obres de la carn, i a l'altra banda el fruit de l'Esperit.
Tenim una llista d'obres naturals a què la carn tendeix, desitjos i passions que, segons el verset 24, els que són de Cr...

«Però el fruit de l'esperit és: amor, goig, pau, longanimitat, benignitat, bondat, fe, mansuetud, temprança contra aquestes coses no hi ha llei. Els qui són de Crist han crucificat la carn amb les seves passions i desitjos.» GÀLATES 5:22-24
El darrer aspecte del fruit de l'Esperit és la temprança. Curiosament, aquest terme només apareix segons la traducció una vegada, i en aquesta llista. Però per referir-se a aquesta mateixa virtut, trobem el terme domini propi o continència.
La temprança és la moderació o l'autocontrol, l'antítesi a qualsevol excés. Efesis 5:18 (BEC) diu: «No us e...

Si les obres de la carn són enemistats, baralles, gelosies, rancúnies, rampells d’ira, divisions, sectarismes entre d'altres, el fruit de l'Esperit que les pot eliminar és la mansuetud. Un esperit mans no és donat a la ira. Hi ha una dita que diu “si un no vol, dos no es barallen” i podríem dir que una persona mansa porta pau a una situació tensa. Proverbis destaca la benedicció d'un esperit de mansuetud i el contrasta a un iracund. I ens recorda el 15:1 (BEC) que «Una resposta amable aplaca el furor»
El Senyor Jesús va predicar a la mu...

“Jo soc una persona de fe” o “Ella té molta fe.” Què signifiquen exactament aquestes afirmacions? A quin concepte de fe es refereixen aquestes situacions? Potser és que creu que hi ha alguna cosa més enllà, potser l'anomenen Déu, o potser algun sant o verge als qui acudeixen quan les coses no van com esperaven. Es parla molt de fe, quan en realitat, a la nostra societat, no hi ha una demostració de fe veritable de la qual Déu parla a Sa Paraula.
La veritat és que, com hem fet amb cada aspecte del fruit de l'Esperit, és imp...

La bondat és definida com una inclinació a fer el bé, o també com un comportament virtuós. De vegades és sinònim de benignitat, de manera que depenent de la versió de la Bíblia que llegeixis, potser s'utilitza indistintament la paraula benignitat o la paraula bondat. Totes dues paraules parlen d'un desig o una inclinació cap al bé. La Paraula de Déu diu que Déu és benigne (Salm 135) i que Déu és bo (Salm 145:9) Al mateix salm llegim que ell és just. Aquests conceptes, en diferents versions s'intercanvien entre si, i tots descriuen una característica de Déu, i és...

A primera vista ens pot semblar que els propers dos fruits de l'Esperit, la benignitat i la bondat, són sinònims o semblants. Però si Déu els ha enumerat separadament és perquè convé distingir-los i donar-los atenció per separat.
La benignitat és una virtut que descriu una disposició cap al bé. Un cop més, veiem que Déu està interessat a transformar el nostre esperit i no merament afegir una sèrie de ritus i costums a la nostra vida. L'obra de l'Esperit Sant en una vida produeix un amor sacrificial, un goig inalterable, una pau que sobrepassa...

Senyor, dona'm paciència! Aquesta expressió, de la manera com se sol dir, està molt lluny del desig de Déu de produir paciència al nostre cor. La paciència es demostra amb la nostra actitud i les nostres accions, però ha de brollar del nostre interior. Aquesta és també fruit de l'Esperit, un esperit de poder, d'amor, de domini propi (2 Timoteu 1:7)
Podem distingir tres aspectes del terme paciència. El primer comporta la idea de saber esperar; El segon es refereix més aviat a la capacitat de fer alguna cosa amb constància fins a obtenir el resultat...

«I que el Senyor de la pau us concedeixi la pau sempre i de tota manera.» 2 TESSALONICENCS 3:16 BEC
Déu es presenta en aquest text com el Senyor de la pau. Ell és pau, posseeix la pau i és el que dona la pau.A Joan 14:27 (BEC) llegim: «Us deixo la pau, us dono la meva pau.» El verset continua dient: «No us la dono com el món la dona. Que el vostre cor no passi ànsia ni tingui por.»Dona a entendre que la pau que el món dona no pot erradicar la por. El món pot experim...

La segona característica del fruit de l'Esperit és el goig. Un cop més, com parlem sobre l'amor, és important definir correctament el goig. El goig no és petar-se de riure o riure per les butxaques, anar de festa en festa, prendre's la vida a la lleugera o ignorar qualsevol responsabilitat.
Podríem dir que el goig és un sentiment de benestar que en realitat no ha de dependre de les circumstàncies.
Hebreus 12:2 diu que Jesús, pel goig posat davant d'Ell va poder suportar el patiment de la creu. Quina pitjor circumstància que ser clavat en...

Al fruit de l'Esperit no hi ha condemnació, perquè no hi ha llei contra aquests.Quan veiem el primer aspecte del fruit de l'Esperit, sembla que gairebé aquesta afirmació no sigui certa. Després de tot, molts han patit i fins i tot han mort per amor o més aviat per desamor. La tragèdia de Romeu i Julieta em ve al cap, però hi ha molts altres exemples d'obres i històries reals que ens mostren tragèdies centrades en el tema de l'amor; i és que sembla que l'amor és el rei dels sentiments, i per amor, un seria cap...

«Els impulsos carnals duen a la mort, mentre que l’impuls de l’Esperit duu a la vida i a la pau.» Ens diu Romans 8:6.
Quan intentem viure en l'Esperit, trobem, com diu Pau a Romans 7, que lluitem amb la incapacitat de fer sempre el bé que desitgem. Ens sentim incapaços de fer morir les obres de la carn. Però trobem que per Crist nostre Senyor tenim llibertat i poder. Romans 8:11 (BEC) ens anima amb aquestes paraules: «I si l’Esperit del qui va ressuscitar Jesús d’entre els morts habita en tots vosaltres, el mateix que va ressuscitar...

«Així, doncs, germans, estem endeutats, però no amb la carn, perquè hàgim de viure seguint les seves inclinacions. Si seguíssiu el tarannà de la carn faríeu cap a la mort; però si per l’Esperit feu morir les obres del cos, viureu. Tots els qui són guiats per l’Esperit de Déu són fills de Déu.» ROMANS 8:12-14 BEC
Romans 8:12-14 ens recorda que els que viuen d’acord amb la carn van pel camí de mort més els qui fan morir les obres de la carn, obtindran vida.
Això sembla estrany a la soc...

La Bíblia ens mostra, a través de les cartes de Pau, el contrast entre la carn i l'Esperit.
Quan naixem, arribem a aquest món en carn i os, amb un cos físic que recobreix durant tota la nostra existència aquí a la Terra una ànima dissenyada, com ja hem vist, per tenir comunió amb Déu i amb el nostre proïsme. Aquest cos és una benedicció, perquè ens permet fer activitats necessàries i agradables, però a causa del pecat universal, també pot arribar a ser una càrrega quan sentim molèsties i debilitat. El ma...

Potser has estat pensant mentre parlàvem de la llum i les tenebres, que la Bíblia tracta altres contrastos que ens ajuden a discernir entre allò que ens apropa a Déu i allò que ens allunya d'Ell.
Fem una passejada per les Escriptures per contrastar-ne alguns:Al principi, a Gènesi 1 llegim que Déu va fer la llum, i va separar la llum de les tenebres. I ja hem vist, en diferents textos a través de la Bíblia que Déu és llum, i que el qui el segueix no està en tenebres. No és possible vi...

M'agrada veure a la Paraula de Déu que tot concorda. La Bíblia ha estat inspirada per Déu, i per això tenint múltiples escriptors a través de la història, està unida per un sol autor, Déu mateix.
Ens diu Timoteu que “Tota l'Escriptura és inspirada per Déu”; és a dir, L'Esperit Sant de Déu va bufar la Paraula de manera sobrenatural. Els diferents autors al llarg dels segles han escrit sent guiats de manera sobrenatural, de manera que el resultat és la Paraula de Déu.
2 Pere 1:19-21 (BEC) ens diu: «D’aquesta man...

En l'última reflexió, potser has notat que encara que a les Escriptures se'ns demana que caminem a la llum, vestits de les armes de la llum, no ens enumera la Paraula quines són específicament les obres de la llum. Però el Senyor no ens deixa a les fosques en aquest tema. Si llegim en diferents textos, se'ns deixa força clar que aquells que caminen en llum evidencien una relació íntima amb Déu i una bona relació amb altres. Un hauria de poder identificar un seguidor de Crist per les seves obres, o podríem dir, la seva man...

Vam veure com Joan Baptista proclamava que Jesús era la llum veritable. Joan 8:12 (BEC) ens Diu «Una altra vegada, Jesús els tornà a parlar i els digué: Jo sóc la llum del món; el qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida.» “qui em segueix no caminarà a les fosques”. Aquestes són paraules clares; podem concloure que aquells que caminen en tenebres no estan seguint Jesús.
A Romans 13:12 (BEC) l’apòstol Pau ens exhorta: «Desfem-nos, doncs, de les obres de la fosca i equipem-nos amb les armes de la ll...

El nom del programa, Reflexos de la seva glòria, comunica la idea d'emetre una cosa que en realitat no prové d'un mateix. Un reflex comunica una cosa que té origen en un altre lloc.
Em ve al cap un mirall, que mostra una imatge que li és externa. El reflex al mirall és una realitat que no pertany al mirall en si, però que es fa evident en ser reflectida en ell.
Heu sentit a parlar d'un dolor reflex? És un malestar que irradia des d'un punt gallet i emet el dolor a una altra part del cos.

T'agrada veure programes de cuina? Hi ha xefs que amb les creacions ens deixen amb la boca oberta, admirant els seus talents. Provem de crear receptes noves a casa perquè gaudeixin els nostres familiars i amics.
Seria fantàstic que d'igual manera altres poguessin lloar Déu quan ens veuen a nosaltres, la seva creació.
Quan Déu va crear l'home a l'hort d'Edèn, ho va fer a la Seva imatge. Adam reflectia el caràcter de Déu de manera gloriosa. I quan Déu va crear Eva, llegim a Gènesi que ella també va ser feta a...

Si fes una enquesta a les persones del meu voltant per consultar què esperen d'aquesta vida, moltes qualificarien d’important una bona salut, relacions agradables, una economia personal que els permeti gaudir o potser benestar espiritual.Tot i que tots aquests desitjos són vàlids i agradables, la Paraula de Déu ens anima a cercar primerament el regne de Déu per poder gaudir dels altres aspectes de la vida.
El desig del meu cor és viure la vida de manera que comuniqui el caràcter de Déu diàriament.Però ens podem preguntar. És possible que un ésser...

«El cel parla de la glòria de Déu, l’estelada anuncia el que han fet les seves mans. Els dies, l’un a l’altre es transmeten la paraula, l’una a l’altra se la revelen les nits. Silenciosament, sense dir res, sense que ningú els senti la veu, el seu anunci s’escampa a tota la terra, el seu llenguatge arriba fins als límits del món.»Salms 19:2-5 BCI
El salm 19 ens mostra que Déu s'ha revelat a l'ésser humà d'una manera general en la seva creació i específicament a les Escriptures.
La...

Hem arribat al final del llibre d’Apocalipsi. Des que vam començar aquest viatge a través de la Bíblia, hem contemplat Déu i descobert la seva bona voluntat per a la humanitat. Hem vist que ens va crear perquè tinguéssim comunió amb ell. Però aquesta comunió va ser arruïnada quan l'home va voler escollir el seu destí.
Així com l'àngel Satanàs s'havia rebel·lat contra Déu, volent ser ell mateix un déu, l'ésser humà menyspreà la voluntat de Déu per seguir la seva pròpia.
La Paraula de Déu ens prese...

Als capítols 17-20 d'Apocalipsi llegim sobre la derrota del sistema de l'Anticrist, el regne mil·lenari de Crist i la victòria final de l'Anyell. El capítol 17 comença amb l'anunci de la destrucció de Babilònia, amb la qual l'Anticrist i els seus seguidors s'havien engrandit, participant de pecats contra la santedat de Déu. La descriu Joan com “Una dona que cavalcava en una bèstia de color escarlata, plena de títols blasfems, que tenia set caps i deu banyes. La dona anava vestida de porpra i grana, i enjoiada amb or, pedres precises i perles; tenia...

Ens narra Joan que els 144.000, arpes a la mà, cantaven un càntic nou davant del tron ​​de Déu (14:1-3). “Vaig veure, també, una mena de mar de vidre barrejat amb foc, i al seu costat els qui sortien vencedors de la bèstia, de la seva imatge i de la xifra del seu nom, amb cítares de Déu a les mans, i cantaven el càntic de Moisès, el servent de Déu, i el càntic de l’Anyell, que diu: “Grans i magnífiques són les teves obres, Senyor, Déu Totpoderós; justos i fidels són els...

El llibre d'Apocalipsi conté les coses que són i les que han de ser. Els primers capítols del llibre contenen les cartes a les set esglésies, que representen l'església de Déu en aquesta era cristiana. No obstant això, Joan va veure també aquelles coses que encara estan per passar. Crist li diu al verset 19 del primer capítol: “Escriu, doncs, això que has vist, el que ara és i el que vindrà després”*.
Hem descrit el que Joan va veure en obrir-li la porta al cel. Va veure el Pare al seu tron, àngels, ancians i m...

Al començament del capítol 6 d'Apocalipsi ens trobem a l'escena celestial del tron ​​de Déu, envoltat dels quatre éssers descrits anteriorment, dels 24 ancians als seus trons, amb les seves arpes i les copes plenes de les oracions dels sants, i una multitud que lloava Déu i l'Anyell. Joan i tot un estol de l’exèrcit celestial estaven a punt de ser testimonis del contingut del rotllo segellat que només l'Anyell és digne d'obrir.
Tot i això, al final del capítol llegim aquest text: “Els reis de la terra, els magnats, els generals, els rics, els poderoso...

Heu intentat descriure algun lloc preciós o alguna experiència fantàstica? Davant d'aquesta tasca, falten les paraules, i fins i tot les fotografies que hagis pogut fer es queden curtes a l'hora de reflectir el que s´ha viscut. Quan llegim els capítols 4 i 5 d'Apocalipsi, és difícil imaginar allò que Joan va veure. Joan intenta fer una descripció utilitzant objectes i sons que nosaltres podríem visualitzar, però la veritat és que qualsevol descripció d'una cosa tan extraordinària seria insuficient per compartir l’experiència.
“Després d’això, vaig veure una porta oberta al cel, i vaig sentir a...

El llibre d'Apocalipsi sol cridar l'atenció del lector pel caràcter apocalíptic. Aquest tipus de literatura profètica es caracteritza pel simbolisme i l'origen del missatge. Trobem exemples de literatura apocalíptica a l'Antic Testament, als llibres de Daniel, Ezequiel o Zacaries. La descripció de les visions que aquests van rebre de part de Déu estan plenes de simbolisme per anunciar la profecia que més tard es compliria. Al llibre de Daniel, per exemple, trobem una visió d'una estàtua feta de diversos materials que representaven els diferents imperis que trobem a la història, començant per Babilòni...

Als capítols 2 i 3 del llibre d'Apocalipsi trobem set cartes adreçades a les set esglésies d'Àsia Menor. Aquestes ciutats encara estant al mapa a la zona de Turquia, i estan força a prop l’una de l'altra. Segurament Joan havia fet la ruta des d'Efes, fins a Laodicea passant per Esmirna, Pèrgam, Tiatira, Sardis i Filadèlfia.
Aquestes cartes tenen com a propòsit animar als creients d’abans i els d'ara a romandre ferms en les dificultats. Les cartes són similars en estructura, incloent-hi lloança sobre el que estan fent bé, amonestació pel...