Reflexos de la seva glòria

Moltes vegades veiem com una cosa molt petita pot arribar a créixer immensament. Un exemple són les llavors. El que comença com una cosa que podem agafar amb dos dits, plantat en un lloc apropiat i amb bona cura, pot arribar a créixer alt i fort.
Jesús va explicar una paràbola que utilitzava aquesta il·lustració per explicar que Déu pot prendre alguna cosa insignificant i pot transformar-ho en una cosa formidable.
Va utilitzar per il·lustrar-ho l'exemple de la llavor de mostassa, dient:«El Regne del cel és com el gra de mosta...

«Tu ets qui ha format les meves entranyes, qui m’ha teixit en el ventre de la mare. Et lloaré per tan grans meravelles; ets prodigiós, les teves obres són formidables: la meva ànima ho sap prou bé!» SALMS 139:13-14 BEC
Dona, has estat creada amb propòsit, i quan trobes el teu propòsit, la vida pren sentit i et permet viure-la al màxim.
La veritat és que com a societat estem molt lluny d'entendre i acceptar el propòsit per al qual som aquí.
El qui soc? D'on vinc? A on vaig? Són les pregunt...

Després d'haver parlat de les diferents reaccions a la Paraula de Déu, Jesús, «Els proposà una altra paràbola: “El Regne del cel es pot comparar amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp. Mentre tothom dormia hi va anar el seu enemic, va sembrar zitzània enmig del blat i se n’anà.» MATEU 13:24-25*
He llegit que en els temps dels romans, sembrar zitzània estava prohibit. La zitzània és una planta que s'assembla a la planta del blat, però que no produeix res útil per a l'ésser humà. Quan se sembr...

Un bon matí des d'una barca a la vora del mar de Galilea, Jesús va explicar una història sobre un sembrador «El sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, part de la llavor va caure arran del camí, i vingueren els ocells i se la van menjar. Una altra part va caure en terreny pedregós, on gairebé no hi havia terra, i, per la poca fondària de la terra, va brotar molt aviat; però en sortir el sol, es va marcir, i com que no tenia arrels s’assecà. Una altra part va caure entre els cards, i qua...

Jesús sovint va ensenyar per mitjà de paràboles. Aquestes són històries dissenyades per transmetre una lliçó. Podem distingir una paràbola d'un relat al text bíblic en què els personatges de les paràboles no tenen nom, i queda clar que il·lustren situacions possibles però no reals.
Quan els seus deixebles van preguntar sobre l'ús de les paràboles, Jesús els va donar a Mateu 13:10-17 dos propòsits d'ensenyar a través de paràboles.
En primer lloc, els va dir que les feia servir perquè entenguessin el missatge millor, podent conne...

Quan entrem al període de Quaresma, molta gent decideix privar-se d'alguna cosa en preparació per a la celebració de la Setmana Santa. No és una celebració que Déu demani a la Seva paraula. No entraré a jutjar si és bona pràctica o no, però per descomptat, no és una cosa que ens doni més favor davant de Déu. Sabem que Déu mira el cor més que no pas els nostres sacrificis, i a Ell li agrada que visquem en harmonia amb la seva voluntat. Així que, si et prives o no, és entre tu i Déu, i els t...

Jesús va escollir dotze deixebles que constantment estaven amb Ell, aprenent del Mestre i ajudant els altres. Com llegim al verset 1 de Lluc 8, aquests dotze anaven amb ell per totes les ciutats i llogarets, predicant i anunciant l'evangeli del regne de Déu. Però a més dels dotze, Jesús va tenir altres que eren propers a Ell. Per descomptat, podríem anomenar la seva mare, Maria. Podem deduir per la manca de referències a Josep durant els anys del ministeri de Jesús que el seu pare Josep ja havia mort. Maria sempre hi va ser, confiant...

En diverses ocasions vam trobar persones que després de rebre un encàrrec de part de Déu, van dubtar, i Déu els va donar un senyal. Podem esmentar Moisès, a qui Déu li va demanar que tirés la vara a terra per mostrar-li el poder amb què es presentaria davant faraó; o Gedeó, el qual va demanar dos senyals diferents abans d'enfrontar-se a l'immens exèrcit enemic amb tan sols 300 soldats. I Déu els va donar senyal, i això va servir d'afirmació que allò que Déu els estava prometent era fiable.
Tanmateix, als e...

Creus en l'Esperit Sant? Alguns no tenen idea de qui és, i altres posen tant èmfasi en l’esperit sant, que basen la seva fe en emocions que creuen sentir més que a la Paraula revelada de Déu.
La Bíblia ens mostra Déu en tres persones diferents, Pare, Fill i Esperit Sant. Totes tres presenten l'essència de la Deïtat, i una no és més Déu que l'altra. Tot i que la paraula Trinitat no apareix a la Bíblia, el concepte en si és present des de la creació a Gènesi fins a les d...

De vegades comento la benedicció que és ser usada per Déu, i cada vegada que ho faig, em pregunto si algú pensarà en el concepte de ser “usada” com una cosa negativa. Veiem amb indignació com algunes persones amb influència utilitzen altres perquè facin la feina que ells no volen fer, o per arribar a brillar ells a costa d'altres.
Aquests abusos reflecteixen la manera com Satanàs utilitza a molts. El maligne fa servir qui es posi a la seva disposició per als seus propis beneficis i després els deixa tirats. Molts joves que flirtejaven amb vicis i pla...

Al capítol 12 de Mateu trobem el relat de dos incidents en què es va acusar Jesús de fer feina el dia de repòs dels jueus. El quart manament dels deu que Déu va donar al seu poble era que guardessin el dia de repòs. En l'explicació de la llei, s'especificava que havien de tenir tot preparat al capvespre de divendres perquè dissabte, el dia de repòs observat pels jueus no s'hagués de fer cap feina, ni tan sols cuinar. Vam poder experimentar aquesta pràctica quan en estar visitant Israel, vam anar a veure el ca...

Ens explica Lluc una trobada de Jesús amb un fariseu anomenat Simó. Recordem que els fariseus eren religiosos jueus molt dedicats a l'estudi i el compliment de la llei i les tradicions del poble jueu. Aquests es creien millors que la resta dels jueus, i la majoria estaven en contra de Jesús, perquè aquest s'estava presentant a si mateix com el Messies, l'enviat que els jueus esperaven durant segles.
Simó va convidar Jesús a dinar a casa seva, i Jesús va acceptar la invitació. Ens diu el text que «Amb això, una dona pecadora que hi havia a...

El descans ve definit al diccionari com “Quietud, repòs o pausa a la feina o fatiga. I també com: “causa d'alleujament a la fatiga i a les dificultats físiques o morals.”
Quan parlem de descans, podem referir-nos a una pausa en activitat física o a un alleugeriment emocional. Potser estàs pensant en aquest moment que et podries beneficiar d'un descans que inclogués tots dos àmbits, el físic i l'emocional.
El Senyor Jesús diu a Mateu 11:28** «Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar.» En què consisteix aqu...

No es parla gaire obertament del temor, però la veritat és que molts en patim. Per el que és desconegut, temors a allò que no puguem controlar, temor de què diran, què pensaran de nosaltres o com es resoldrà una situació concreta.
Jesús, després d'avisar als seus deixebles de la persecució que se'ls acostava a causa de la seva fe, els va dir clarament a Mateu 10:26* «Així és que no els tingueu por, perquè no hi ha res d’amagat que no s’hagi de saber.»
Allò que passa en secret, serà manifestat un dia. Allò que encara desconeixes...

El Senyor Jesús sabia que venien temps difícils per als seus seguidors. Sabia que el matarien a Ell, i que després de la seva resurrecció i ascensió al Pare, perseguirien als cristians per la seva fe.
Ha passat altres vegades a la història. Per desgràcia, els veritables cristians han hagut de patir a través de la història per aquells que s'anomenen ateus i aquells que es creuen molt religiosos. En molts llocs fins i tot avui dia, aquells que es declaren enemics de Déu afligeixen als que obertament el segueixen. I, d’altra ba...

Llegim a Mateu 9:35-37* que «Jesús anava per tots els pobles i vilatges i ensenyava a les sinagogues, predicava l’evangeli del Regne i guaria tota mena de malalties i xacres. Veient la gran gentada, va sentir compassió d’ells perquè estaven cansats i abatuts com ovelles sense pastor. Aleshores digué als deixebles: Hi ha bona collita, però hi han pocs segadors; pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que faci venir més segadors als seus sembrats.»
Veiem a través d'aquest text l'actitud que Jesús tenia envers aquelles multituds que trobava a ciutats i llogarets. La majoria no er...

En acabar el gran sermó de la muntanya, on Jesús havia estat compartint tot el que hem estat veient, Jesús es va trobar amb persones que necessitaven atenció. Els que no havien pujat a la muntanya per escoltar la Paraula, venien a buscar-lo. Recordem que Jesús no havia vingut per guarir el món de les seves malalties, però llegim a Isaïes 53:8 que el Messies portaria les nostres malalties, i patiria els nostres dolors. A través de les guaricions, Jesús va mostrar la seva identitat divina i el seu amor per la humanitat en termes que...

Jesús va posar èmfasi en la importància de l'evidència d'una pertinença a Crist. Com ja hem vist, a diferència del que podríem haver conclòs segons la nostra pròpia lògica, la Paraula de Déu ensenya que no tothom qui professa conèixer Déu és en realitat fill de Déu. Un veritable fill de Déu és aquell que, acceptant els termes de Déu, ha entrat al regne de Déu a través de l'única porta, l'únic camí, l'única veritat, Jesucrist. Qualsevol altra forma d'entrada Jesús la va qualificar d...

El Senyor Jesús va ensenyar que no tothom qui professa el nom del Senyor el coneix de debò. Amb l'al·lusió al fruit natural dels arbres, ens va mostrar com identificar si en realitat hi ha vida o no. I és que és possible que algú pensi que coneix Déu, però que s'ha creat el seu propi concepte de Déu. La pregunta important seria: Et coneix Déu a tu? És clar, diem que Déu ho sap tot i coneix tothom, però la pregunta és: Et reconeix Déu com a seu?
Mateu 7:22-23* ens narra un esdeven...

Què passa quan algú diu ser cristià i no viu d'acord amb els principis que veiem reflectits a la Bíblia? La veritat és que no podem afirmar ni negar el penediment d'una altra persona o la sinceritat de la fe d'un altre. Però Jesús va ensenyar que igual que a la natura, a l'arbre se'l coneix pel seu fruit, podem deduir el que hi ha al cor d'una persona per les seves accions i reaccions. Lluc 6:43-45* diu així: «No hi ha cap arbre bo que doni fruits bords, ni cap arbre bord que doni bons fruits. Cada arbre es...

Mateu 7:1 comença amb aquesta ensenyança. Quina poca gràcia ens fa que la gent ens jutgi, sobretot si no ens coneixen bé. Què sabran ells de les nostres motivacions o les nostres intencions?
Tot i això, molt fàcilment jutgem els fets dels altres. Traiem conclusions a partir d'alguna acció, i imaginem allò que la persona estava pensant sense ni tan sols parlar amb ella.
Podríem afirmar que moltes vegades les nostres conclusions no seran encertades, i no fem bé a intentar ser Déu. Recordem que nosaltres no ho podem saber tot, i per tant no teni...

Potser penseu que l'ansietat és un mal del segle XXI, però no és així. Sembla que l'ésser humà ha patit moments d'afany i ansietat des que Adam va desobeir Déu i va triar el camí de perdició. Imagino que quan Déu va baixar aquella tarda a conversar amb ells i es van intentar amagar, experimentarien per primera vegada aquest sentiment que pessiga l'estómac i fa difícil la respiració.
Com a humans, moltes situacions ens afecten de manera que desperten al nostre interior pors o inquietuds que afecten el nostre cos físic. Podem sentir-ho als òrgans del...

Jesús va ensenyar a Mateu 6:24* «Ningú no pot servir dos amos; perquè, o bé avorrirà l’un i estimarà l’altre, o es decantarà per l’un amb menyspreu per a l’altre. No podeu servir Déu i el diner.»
Això vol dir que per ser un bon cristià cal prescindir de béns materials o prendre un vot de pobresa, com alguns han suggerit? No necessàriament.
Vegem què més diu la Bíblia sobre les riqueses.
Proverbis 27:24* «perquè no durarà sempre la riquesa, ni els honors totes les generacions.»
Com llegim a Mateu 6:19-20, les riqueses...

És inevitable veure anuncis a la televisió, les xarxes socials o fins i tot caminant pel carrer. Sovint mostren persones, majoritàriament dones, amb menys roba del necessari sense cap motiu, tenint res a veure amb el que s’anuncia. Sembla no importar-los la sensibilitat de qui està a l'altra banda.
Recordo la vegada que vam voler portar els nostres nens al circ. La idea era veure pallassos, animals grandiosos i diversió infantil, però és clar, l'empresa volia entretenir als pares també, per la qual cosa van incloure en el seu programa actuacions que podrien haver sortit fàcilment d'algun clu...

Després d'explicar conceptes bàsics sobre la pregària, Jesús va compartir una pregària model que molts de nosaltres hem memoritzat. Es troba a Mateu i Lluc, i en diem El Pare Nostre. No tinc res en contra de la memorització de les Escriptures; al contrari. Però basat en allò que Jesús ens va advertir sobre recitar pregàries apreses, hem de tenir cura de com utilitzem aquesta pregària.
El Pare Nostre a Mateu 6: 9-13* diu:
«Vosaltres, doncs, pregareu així: “Pare nostre del cel, sigui santificat el teu nom; vingui el teu Regne; faci’s la teva...

Durant el sermó de la muntanya, Jesús va parlar sobre la importància de la pregària, la forma natural que tenim de parlar amb Déu. La veritat és que en pensar-ho, hauríem de notar la grandesa del concepte. Que el Déu de l'Univers hagi proposat una manera que puguem parlar-li en qualsevol moment i en qualsevol lloc. I Ell ha promès que sempre ens escolta. Entre altres textos, 1 Joan 5:14-15 ens ho confirma.
Jesús va començar a parlar sobre la pregària dient-los com no havien de pregar.
Els va dir que no h...

A la muntanya, Jesús va prendre la llei que Déu havia donat als jueus i va explicar l'essència de la llei, la qual reflectia el caràcter de Déu. Sembla que els jueus eren molt bons a complir lleis. De fet, a l’ésser humà en general sembla que ens agradi tenir la llista de lleis, obligacions i prohibicions, perquè aquestes ens ajuden a organitzar la nostra conducta. Tanmateix, al sermó de la muntanya, Jesús va tocar certes normes a la llei dels jueus per mostrar l'essència de la llei de Déu. Perquè a Déu li intere...

Al sermó de la muntanya, Jesús compara els seus seguidors amb la sal i la llum.
Diu a Mateu 5: 13* «Vosaltres sou la sal de la terra, però si la sal es torna insípida, amb què li donaran salabror? Ja no val per a res, sinó per a ser llençada fora i que la gent la trepitgi.»
I a Mateu 5:14-16* ens diu: «Vosaltres sou la llum del món. Un poble situat damunt la muntanya no es pot amagar. Tampoc no s’encén una espelma per posar-la sota el mesuró, sinó que es posa en el canelobre...

A Mateu del capítol 5 al 7 i a Lluc 6 trobem el sermó de la muntanya que Jesús va compartir amb els seus deixebles. Allí van anar molts a escoltar, i Jesús va exposar lliçons que fins al dia d’avui criden la nostra atenció i ens impacten.
A les benaurances, trobem una sèrie de paradoxes.
El Senyor diu: Feliços els pobres en esperit, els afligits, els humils, els que tenen gana i set de justícia, els compassius, els de net cor, els pacificadors, els que pateixen persecució.
Si la paraula “benaventurats” significa feliços...

La Paraula de Déu completa que tenim nosaltres ens declara la identitat de Crist, fent innecessària cap altre senyal. Ja tenim l'evidència de la identitat del Messies, i ara recau en nosaltres la responsabilitat de creure o no en Crist el Salvador.
Als evangelis veiem que Jesús va mostrar la seva deïtat en controlar fenòmens naturals.Com a Creador i sustentador de l'univers, no hi ha res que li passi desapercebut.Algú pensarà, si Déu pot controlar la natura, per què passen els desastres naturals? La veritat és que la Bíblia ens diu que...

L'evangelista que aporta més dades de context històric als esdeveniments bíblics és Lluc. Aquest sol incloure dates i governadors del moment, fent més fàcil de connectar amb les dades històriques. Al capítol 3 d'aquest evangeli llegim que Cèsar era l'emperador romà, Pilat el governador de Judea i Herodes era tetrarca de la regió de Galilea. Ens narra Lluc que eren sacerdots principals Anàs i Caifàs quan Joan el Baptista predicava a la regió del Jordà a Galilea, emfatitzant la importància del penediment per al perdó de pecats.
Joan l'evangelista, al capítol 4 ens...

En acabar la celebració de la pasqua i havent acabat el que havia vingut a fer, Jesús va iniciar el seu viatge de tornada a Galilea. El camí més senzill per arribar a Galilea requeria que passessin per Samaria, zona que els jueus evitaven a causa del menyspreu que mostraven els samaritans. Recordem que segles abans,la zona havia estat poblada per estrangers, i encara que aquests havien adquirit costums dels jueus, no eren ben vistos pels jueus. Molts fins i tot feien una volta i viatjaven més hores per no passar per Samaria. Però no van fer ai...

Després dels esdeveniments al temple, i havent vist els senyals que Jesús feia, va venir a ell una nit un principal dels jueus anomenat Nicodem. Aquest li va confessar “Rabí, sabem que ets un mestre enviat de Déu perquè ningú no pot fer els miracles que tu fas, si Déu no és amb ell.” JOAN 3:2*
Amb aquestes paraules, Nicodem deixava clar que no tenia dubte de la identitat de Jesús. Reconeixia la seva deïtat i volia participar del regne de Déu. «Jesús respongué: “Pots estar ben segur que el qui no neix de nou no pot v...

Ens explica Joan 2 (2:12-25) que al començament del ministeri de Jesús, quan va arribar el temps de la celebració de la pasqua dels jueus, va pujar a Jerusalem, i entrant al temple, «va trobar els venedors de bous, d’ovelles i de coloms, i els canvistes asseguts a les taules. Aleshores es va fer un fuet de cordes i els expulsà tots del temple, amb les ovelles i els bous. També escampà les monedes dels canvistes i els bolcà les taules. Jesús va procedir a fer fora els mercaders que estaven aprofitant-se de l'època de la pasqua per f...

Per poder seguir l’estudi i els esdeveniments compartits als evangelis dels tres anys de
ministeri de Jesús a la regió de Galilea, dividirem la informació en tres apartats, la
instrucció directa de Jesús, l’ensenyament a través de paràboles, i els senyals
miraculosos que Jesús va mostrar.
Tots quatre evangelis tracten tots aquests apartats del seu ministeri, encara que no tots
inclouen totes les històries. Hi ha recursos disponibles que mostren l’harmonia dels
evangelis que es poden consultar durant la lectura d’aquests, i en la majoria de les

Trobem Jesús al principi del seu ministeri a la regió de Galilea.
Estant a Cafarnaüm, a la riba del llac de Galilea va conèixer quatre dels que serien els
seus deixebles, uns pescadors que estaven disposats a deixar les seves xarxes per seguir
el Gran Mestre (Marc 1:16-20).
L'evangeli de Joan (1:35-42), ens narra que Andreu i Simó el seu germà, a qui Jesús
anomenaria Pere, eren seguidors de Joan el Baptista. Joan els havia parlat de Jesús, i
probablement hi van ser quan aquest va ser batejat.
Ens diu...

Un dia més seguirem amb l'estudi de les temptacions de Jesús, perquè a través d'elles
podem veure que ignorem i intentem manipular o reemplaçar Déu en els seus pla,
maneres i temps.
A la primera temptació vam veure que el temptador intentava que Jesús ignorés el pla de
Déu i atengués les seves necessitats materials. Pere, un deixeble benintencionat, a Mateu
16: 21-23* li va oferir a Jesús una cosa semblant, quan li va dir que havia de tenir
compassió de si mateix i no deixar que l...

Jesús, després de passar quaranta dies i quaranta nits sense menjar, estava cansat i
afamat. El maligne, aprofitant el moment, va venir a molestar-lo amb tres temptacions. Les
tres temptacions de Jesús al desert representen tres formes diferents de temptacions que
tots enfrontem. I és que encara que sembla que la temptació o dificultat que estem
passant és única, la veritat és que, com se sol dir, no hi ha res de nou sota el sol.
L'ésser humà ha experimentat les mateixes temptacions al llarg dels segles, i el temptador
no ha de p...

Lluc 4:1-2* ens narra que després del seu baptisme, «Jesús, ple de l’Esperit Sant, va
tornar del Jordà, i l’Esperit el va fer anar pel desert, on el diable l’estigué temptant durant
quaranta dies. Tots aquells dies els va passar sense menjar res, i a la fi va tenir fam.»
Ens diu Mateu 4 que va ser portat allà “on el diable l’estigué temptant” Aquesta frase ens
pot resultar molesta. Per què guiaria el Pare el seu Fill al desert per ser temptat? Quin
propòsit tindria aquesta acció?
Quan arribem a una fras...

Un dels dies en què Joan el Baptista era a la riba del riu Jordà, anunciant la necessitat de
penediment per al perdó de pecats, se li va acostar un home perquè el bategés, però
aquest home no era un qualsevol. La cara pot ser que li fos familiar. Recordem que
Elisabet i Maria eren parents, encara que no vivien al mateix lloc. És probable que Joan i
Jesús, encara que a penes sis mesos de diferència entre ells, no s'haguessin trobat, o
potser s'haurien vist en alguna reunió familiar.
L'any en què Jos...