Una tarda a l'òpera

Baix profund, la de Gottlob Frick va ser una veu cavernosa, que funcionava com a intèrpret dels rols més antipàtics de Wagner, sense oblidar les incursions còmiques al servei de Mozart. En repassem la trajectòria i els èxits, que no van ser pocs en teatres i sales de gravació.

Un gegant amb tot el que això implica: físicament i artísticament. La veu de Matt Salminen ha fet de les seves interpretacions wagnerianes una absoluta referència, sense oblidar el seu pas per Mozart i les incursions en el repertori eslau. I això amb una dilatadíssima carrera.

Potser el terme més escaient per definir la veu de Simoneau sigui el de "tenore di grazia", tot i que va abordar poc repertori romàntic italià. Ancorat en Mozart, la seva va ser una permanent lliçó d'estil i de bon gust. Sense dubte, un dels millors cantants d'òpera canadencs de la història.

Si a Itàlia hi hagués família reial, Giulietta Simionato en seria la princesa. La veu de timbre preciós, sinuós i flexible; l'autoritat expressiva, i la musicalitat innata van fer de l'artista una cantant suficientment versàtil per abordar amb el mateix èxit pàgines del bel canto romàntic o les parts dramàtiques de Verdi.

Nascuda a Trieste el 1920 i morta a Florència el 2003, Fedora Barbieri va ser una intèrpret lleonina per la força de les seves interpretacions. Especialitzada en els rols dramàtics de Verdi, va excel·lir en tot el que va fer gràcies a una veu poderosa, d'innegable tècnica i projecció inimitable.

Tot i ser de Finlàndia, Martti Talvela es va caracteritzar per una veu profunda i càlida a la vegada. Baix rotund, es va destacar en òpera alemanya (Wagner, Mozart), italiana (Verdi) i russa (Mussorgski), amb interpretacions d'intensa volada. La seva mort prematura no va impedir que, encara avui, sigui un intèrpret de referència de tot el que va cantar.

La simpatia personal del baríton italià Giuseppe Taddei es traduïa en la dels personatges que abordava, des de Leporello fins a Falstaff, passant per Dulcamara. Però la versatilitat de la seva veu també li va permetre ser un pèrfid Iago, un sàdic Scarpia o un sinistre Macbeth. Una veu senzillament única.

El tenor mexicà Francisco Araiza ha estat un dels intèrprets més sòlids per cantar Mozart durant les dècades dels 80 i els 90 del segle XX, sense oblidar les seves incursions memorables en òpera francesa. En aquest programa, descobrim les claus dels seus èxits en escenaris d'arreu del món i en estudis discogràfics.

Nascuda a Nova Zelanda però educada a Anglaterra, la de Kiri Te Kanawa ha estat una carrera de gran coherència, marcada pel refinament i per unes interpretacions aristocràtiques. Això l'ha feta una soprano ideal per a rols mozartians i per als papers més lírics de les òperes de Richard Strauss.

Considerada per a molts la millor reina de la nit del segle XX, la trajectòria de la soprano Edda Moser va anar molt més enllà de Mozart. Soprano lírica sfogato, va excel·lir en tot el que va cantar i va exercir el seu mestratge a diverses generacions de cantants.

Seriós i meditatiu, Siegfried Jerusalem ha estat un dels millors tenors dramàtics de la seva generació i un dels més il·lustres intèrprets de Wagner, a més d'altres compositors romàntics alemanys. En aquest programa repassem la seva exitosa carrera.

Cantant i director escènic, la de Paolo Montarsolo va ser una història d'amor amb el cant rossinià: eminent basso buffo, va excel·lir en abundants interpretacions d'òperes com "Il barbiere di Siviglia", "L'italiana in Algeri" o "La Cenerentola", entre d'altres, tant en teatres d'arreu com en diverses gravacions d'estudi.

Fidel i militant del règim soviètic en el context de l'URSS, això no va impedir que la mezzosoprano Elena Obraztsova fos una de les preferides arreu per abordar papers dramàtics, especialment de Giuseppe Verdi, que va representar i enregistrar durant dècades.

Especialitzat en el repertori de basso buffo de compositors com Mozart, Donizetti o Rossini, Sesto Bruscantini va ser mestre de mestres. Ocasionalment, va abordar també rols dramàtics i el programa en repassa la carrera, farcida d'èxits.

Fos pel timbre de la seva veu, per les particularitats de la seva sobtada mort o pel tipus de repertori que va abordar, el tenor Richard Tucker va ser dels més estimats de la seva generació. I al Liceu encara avui se'l recorda per una mítica Juive d'Halévy. Lleial al seu judaisme, mai cantava en sàbat.

Compromesa amb les llibertats individuals i col·lectives i parella de Mstislav Rostropóvitx, la soprano Galina Vixnévskaia va viure el jou soviètic al llarg de dècades. Defensora de Dmitri Xostakóvitx, va fer una gravació de referència de "Lady Macbeth" de Mstsensk. Però el seu repertori abraçava igualment òpera italiana. En repassem la trajectòria.

El timbre fosc de Renato Bruson l'ha fet l'intèrpret perfecte de les grans creacions baritonals de Verdi: Germont, Macbeth o Iago de Referencia. També ha estat ovacionat arreu per les seves interpretacions de Donizetti o del Don Giovanni mozartià.

Brigitte Fassbaender representa la seriositat, el rigor i l'autoexigència, a més de la personalitat i el caràcter polifacètic de la seva carrera. Intèrpret de lied i d'òpera, la mezzo alemanya ha estat igualment professora i directora d'escena.

El pas de Luigi Alva pel món de l'òpera li va permetre abordar el repertori lleuger d'òperes de Mozart, Rossini o Cimarosa (entre molts altres) en una època d'esplendor discogràfica i de revisions crítiques de moltes de les òperes que va interpretar i enregistrar.

El baix-baríton George London va ser un dels grans intèrprets de rols per a aquesta tessitura fosca i flexible. Ho va demostrar al llarg i ample d'una carrera curta, estroncada per la malaltia, amb Wagner com a centre neuràlgic.

Régine Crespin va ser la mezzosoprano més estimada de les cantants franceses. La seva versatilitat i un timbre característic la van fer la intèrpret ideal per a un repertori ampli, que va incloure Wagner i, és clar, molta òpera francesa.

La puresa, l'elegància i la pulcritud tècnica han estat les constants de la trajectòria artística de Gundula Janowitz. De timbre característic, les seves interpretacions en escena i en estudi li van valer denominacions vinculades a la puresa i a l'encís musical. Beethoven, Mozart i Wagner van ser compositors que en boca de Gundula Janowitz van resultar imprescindibles.

Rockwell Blake ha estat un dels millors tenors liricolleugers de la seva generació. Els aguts estratosfèrics o les endimoniades agilitats del cant rossinià no se li han resistit, i el tenor nord-americà ho ha demostrat durant dècades. El bel canto romàntic italià, l'òpera francesa del primer terç de segle XIX i Mozart han estat els seus principals cavalls de batalla.

El baix-baríton José van Dam ha estat un dels millors intèrprets dels Països Baixos. Estrella de La Monnaie de Brussel·les, i membre integrant del cercle proper a Herbert von Karajan, actuacions en escenaris i festivals d'arreu, gravacions en estudi i platós de cinema testifiquen el pas d'un cantant senzillament únic.

Arrenquem la 24a temporada d'"Una tarda a l'òpera" amb un monogràfic dedicat a la soprano afroamericana Jessye Norman. De veu i presència tel·lúriques, va excel·lir en òpera i en lied, amb un repertori que va de Mozart a Richard Strauss, passant per Berlioz, Verdi i Wagner. Una veu irrepetible.

Acomiadem la temporada amb el menorquí més universal: el baríton Joan Pons. Ha estat una veritable estrella al Metropolitan de Nova York i al Gran Teatre del Liceu, on va iniciar la carrera com a baix i com a membre integrant del cor. Ja com a solista i com a baríton, ha centrat la seva carrera en Giuseppe Verdi.

Passional i apassionat, la carrera del tenor italià Giuseppe di Stefano va ser genialment desigual, amb moments d'esplendor en teatres i estudis de gravació. Va ser company habitual d'escena de Maria Callas, amb qui va mantenir sempre una bona amistat.

Aristocràtica i refinada, la mezzosoprano nord-americana Frederica von Stade ha estat una intèrpret de referència en òperes de Rossini i Mozart, a més d'haver-se posat a la pell de l'Octavian a "El cavaller de la rosa", de Strauss. Dotada amb un timbre i color vocal preciosos, ha estat també una actriu excel·lent.

Sens dubte, Cesare Siepi va ser un dels baixos més rotunds de la seva generació. El seu repertori va ser ampli i prolífic gràcies a la versatilitat i flexibilitat d'una veu característica i perfectament reconeixible. En el programa que us hem preparat, descobrim les claus de volta de les seves interpretacions.

Durant gairebé dues dècades, la soprano hongaresa Eva Marton va ser una de les reines indiscutibles del Liceu, on va desplegar gran part del seu repertori: de Verdi a Janácek, passant per Wagner o Puccini. El cant expressiu d'aquesta soprano amb veu de ferro és objecte d'un programa que hem preparat amb devoció.

Sens dubte, Franco Corelli va ser el tenor italià amb la veu més bonica de les dècades del 1950 i 1960. Dotat, a més, d'una robustesa extraordinària, va destacar en papers de tenore di forza amb versions de referència de papers romàntics o del primer verisme.

Potser va ser la millor mezzosoprano espanyola, especialitzada en Mozart i Rossini, tot i que a mitjans dels anys setanta va irrompre com una de les grans intèrprets del paper de Carmen, a la que va donar una nova dimensió.

Hi destaca la rotunditat del baix, tot i que la veu de Samuel Ramey és flexible i versàtil. Nord-americà de socarrel, ha estat igualment un referent en els teatres europeus. Una de les seves especialitats: papers diabòlics d'òpera francesa i italiana.

Llegenda ja en vida, la seva mort va ser de les més comentades del món de l'òpera. Però, per damunt de tot, queda un llegat discogràfic de primer ordre gràcies a les grans capacitats interpretatives de la soprano nord-americana d'origen grec.

Baríton cantactor, va ser un intèrpret de referència de rols sibil·lins com l'Scarpia de la "Tosca" pucciniana. El seu va ser un repertori prolífic gràcies a la versatilitat expressiva d'aquest gran artista italià.

Segurament, el tenor més prolífic de la seva generació, que va llegar-nos més de tres-cents enregistraments que van de Mozart fins a Barber, passant per Rossini, Donizetti, Verdi i Xostakóvitx. La seva condició de poliglot li va permetre abordar un repertori en llengües que dominava.

La soprano alemanya per excel·lència que va convertir en elegància tot el que cantava. Inoblidable Mariscala d'"El cavaller de la rosa" i referencial intèrpret de rols mozartians com els de la comtessa d'Almaviva o la Donna Elvira de "Don Giovanni". La carrera d'Elisabeth Schwarzkopf va ser incontestable i inapel·lable.

Va ser reina indiscutible al Liceu, reina donizettiana, Reina de la Nit de "La flauta màgica", una de les millors sopranos líriques de coloratura, que va convertir en or tot el que cantava. El seu ampli repertori anava de Mozart a Strauss, passant per Donizetti, Bellini o fins i tot Verdi.

Rival en un principi de Boris Christoff, el també búlgar Nicolai Ghiaurov va ser un dels millors "bassi cantante" i dels més destacats de la seva generació, especialment per la seva dedicació als papers verdians, passant per l'òpera russa i francesa. Les seves són versions de referència.

Mezzosoprano grega de mitjans sobrats, Agnes Baltsa va ser una Carmen de referència i una exquisida intèrpret de papers de Mozart i de Verdi, sense fer lletjos a la Kundry de "Parsifal", un dels últims papers que va incorporar a la seva prolífica carrera.